Ramon Llull: Biografia i Obres Destacades

Ramon Llull: Biografia

Ramon Llull va néixer a Mallorca cap a l'any 1232-1233 i va morir el 1315-1316 en un vaixell de tornada a Mallorca. Va ser el primer escriptor de literatura catalana. Va estar vinculat a la cort i va formar una família amb Blanca Picany. Es va casar l'any 1257 i va tenir 2 fills (Domènec i Magdalena). Als 30 anys va tenir 4 aparicions de Crist crucificat i és quan va començar a escriure llibres. L'obra de Ramon Llull oscil·la entre la filosofia i la literatura. Ramon Llull va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner del segle XIII. Va escriure sobre diversos temes, però sobretot en temes científics, sobre teologia i sempre pensant en el benefici que els seus llibres podien aportar als lectors, ja siguin cristians o d'altres religions.

Fet Crucial en la Vida de Ramon Llull

A l'edat de 30 anys, Ramon Llull va tenir cinc aparicions de Crist crucificat. Crist el va convèncer que abandonés la vida cortesana i es dedicà en cos i ànima a estendre la religió cristiana. La crida de Déu li va implicar deixar la bona vida i dedicar-se a convertir els infidels mitjançant la persuasió, a escriure llibres i a demanar a les autoritats la fundació de monestirs. Va anar a peregrinar per Terra Santa i un esclau moro li va ensenyar la llengua àrab.

Tres Propòsits de Ramon Llull

1. Intentar convertir els infidels, i sobretot els musulmans.
2. Escriure un llibre (el millor llibre del món) contra els errors dels infidels.
3. Intentar convèncer el papa, els reis i els prínceps de fundar monestirs per a la formació de missioners.

Obres Destacades de Ramon Llull

• Lògica del Gatzell
• Llibre de Contemplació en Déu
• Llibre d'Evast e Blanquerna
• Llibre de Meravelles
• Llibre de l'Ordre de Cavalleria
• Llibre del Gentil e dels Tres Savis
• Llibre dels Àngels
• Llibre de les Bèsties
• Llibre de Santa Maria
• Llibre de la Ciutat del Món

Llibre d'Evast e Blanquerna inclou el famós llibre d'Amic e Amat, que presenta un diàleg entre Déu i l'home. És un recull de 366 versicles, un per a cada dia de l'any.

Edat Mitjana

L'Edat Mitjana es divideix en 2 períodes: la Baixa Edat Mitjana (s.XII-s.XV), quan la societat va experimentar molts canvis. Els reis cada vegada tenien més força davant dels altres nobles, es van consolidar els nous estats, a les ciutats va néixer una burgesia que va dinamitzar l'economia i va fer un desenvolupament comercial. L'església no va perdre la seva posició central en la societat, van sorgir les universitats (París, Bolonya, Oxford). El llatí va ser la llengua de cultura arreu d'Europa, les llengües romàniques i germàniques van ser utilitzades en molts àmbits, religiosos, acadèmics, administratius i literaris.

Expansió de la Corona d'Aragó

L'expansió de la Corona d'Aragó va començar al s.XIII cap a València i Mallorca. La resta de regnes cristians del nord peninsular van anar conquerint els territoris de 'al-Andalus (sud). L'any 1240 es va fundar el Regne de València, que va donar lloc a un nou estat cristià. Al principi, la població continuava sent musulmana, però el control polític va passar a les mans dels conqueridors. Els catalans van ocupar les comarques de la costa i la major part de les comarques interiors, i els aragonesos van estendre les seves llengües. Però hi ha comarques on es parla valencià i altres on es parla castellà d'origen aragonès. Durant el domini musulmà, l'àrab va ser la llengua de cultura i el poble parlava les llengües mossàrabs (llengües derivades del llatí parlades a al-Andalus). Quan Jaume I arribà, va començar el procés de substitució lingüística on l'àrab deixà de ser la llengua de cultura i passaren a ocupar el llatí i el català. Es va convertir el català en la llengua principal de la Corona d'Aragó. L'àrab no va desaparèixer del tot fins al s.XVII amb l'expulsió dels moriscos, descendents dels musulmans, que van mantenir la seva llengua, religió i cultura.

Expansió de la Corona d'Aragó

Una vegada feta la conquesta de Mallorca i València, començà una nova etapa a la Corona d'Aragó, una expansió més enllà de les Illes Balears fins a Sardenya. Es va convertir en una de les potències econòmiques i polítiques del Mediterrani, va incorporar les illes de Sicília i Nàpols, que estan situades a la península itàlica. La Corona d'Aragó va experimentar una nova etapa de creixement econòmic, desenvolupament cultural i augment de influència política. Tenia una xarxa de rutes comercials on els vaixells anaven i venien de parts de València, Palma, Barcelona fins a Àfrica i Grècia. La Corona d'Aragó va jugar un paper clau en la defensa del Mediterrani contra l'imperi turc. L'imperi bizantí (hereu de l'imperi romà oriental) era un mur de contenció dels cristians contra els àrabs. Al 1453, Constantinoble va caure en mans dels turcs otomans, que van impulsar la construcció del seu imperi.

Llengua i Administració

La Constitució del Regne de València va implicar la incorporació del català com a llengua de l'administració, com passava a Catalunya i Mallorca. Destaquen dos textos: el Llibre del Repartiment, que és un registre de la propietat on es consigna a qui es donava cada tros de terra conquerida, i el Llibre dels Furs, que és l'ordenament jurídic del Regne de València que va estar vigent fins als decrets de Nova Planta de 1707. També cal destacar el Llibre del Consolat del Mar, que era un text legal que regulava el comerç pel Mediterrani i que era una de les principals activitats econòmiques de la Corona d'Aragó.