La radicalització de la política i la societat a Espanya

La radicalització de la política i la societat

Un cop el front popular guanya les eleccions, moltes forces de l’oposició comencen a tramar la seva fi. Per la dreta, la Falange Española liderada per Primo de Ribera planteja una alternativa autoritària. L’Esquerra estava dividida especialment el PSOE entre el sector moderat (de Prieto) i el radical (de Largo Caballero), la CNT representava un fort factor d’inestabilitat ja que una vegada guanyades les eleccions va continuar erosionant el règim. A banda d'això, al maig del 36 la CNT va optar pel comunisme llibertari que apostava per eliminar el culte religiós i les col·lectivitzacions. Partits d’esquerres es dividien internament, mentre en la dreta es reorganitzava i destacava la Falange de Primo de Ribera. A Catalunya destacava la creació de les forces polítiques: POUM (vinculada amb la CNT, dirigida per Nin i Maurín) i el PSUC, vinculat amb Esquerra catalana, era la fusió de la federació de PSOE a Catalunya i del PCC. El món militar estava dividit entre la UME i la UMRA. Van haver molts incidents entre forces falangistes i sindicals, amb un total de 260 víctimes (majoria d’esquerres).

Conspiració militar

Després de les eleccions del 36, l’exèrcit volia participar en la política iniciant una conspiració contra la república per part del món conservador (exemple: Joan March i el Dragon Rapide). La finalitat era un cop d’estat ràpid i violent amb Sanjurjo com a dictador. Des del febrer es va contemplar la idea de l’estat de guerra però Franco es va negar perquè creia que l’exèrcit estava dividit i a més va aconseguir que no tingués un perfil polític definit. La trama final va ser entre març i juny i tenia com a líders a Sanjurjo i a Mola. El 12 de juliol, José Carrillo va ser assassinat pels falangistes com a venjança, Jose Calvo Sotelo (dirigent de la CEDA) va ser assassinat pels sindicalistes. Tot i això, el cop d’estat ja estava previst pel dia 17 de juliol a les 17:00 h tal com havia dit el general Mola, els esdeveniments es van veure precipitats.

La insurrecció militar i la seva resposta

El cop va arrencar el dia 17 de juliol i es va estendre per guarnicions peninsulars de tota Espanya. El dia 17 inicia a Melilla un cop, Franco se n'assegura de l'èxit de la rebel·lió i vola de Canàries a Melilla. El 18 de juliol el cop arriba a la península, Queipo de Llano dirigeix la rebel·lió a Sevilla. El dia 19 de juliol el general Goded arribat des de Mallorca dirigeix la rebel·lió a Catalunya. Els generals fidels a la república són assassinats, per exemple Romeroles, Batet i Ricardo la Puente Bhamonde, qui era cosí de Franco i cap de l’aeròdrom de Tetuan.

Espanya dividida

El cop va ser un fracàs i Espanya va quedar dividida en dues bandes: La zona meridional i oriental contra el nord a Astúries i Euskadi, cosa que implica que les zones industrials les controlessin el bàndol republicà (40% de la població i 46% de la superfície d’Espanya). El bàndol sublevat ocupava les terres riques en agricultura. Raons del fracàs: una part de l'exèrcit es mostra lleial a la república, la fermesa de les institucions republicanes, la implicació de les masses de les organitzacions obreres com les de la CNT i les ciutats més importants com Barcelona o Madrid van resistir.

El cop a Catalunya

L’objectiu principal era fer-se amb el control capital de l’estat Madrid, Catalunya era una plaça clau per al desenvolupament de la guerra. Les operacions estaven dirigides per Goded que venia des de Mallorca i que es va trobar amb la resistència de la Generalitat. Va ser Escofet qui va dirigir els cossos de seguretat com la Guàrdia Civil i la de Salt. Estaven ben informats per una part de l’exèrcit (UMRA). També les forces narcosindicalistes van poder frenar el cop perquè van aconseguir armes a Sant Andreu desencadenant una revolució cap al comunisme. Goded es va rendir a través d’un missatge de l’odi a instàncies de Lluís Companys.

Els fets de maig del 1937

Van ser una guerra civil dins de la Guerra Civil espanyola. Van tenir lloc a Barcelona del 3 al 8 de maig de 1937. Els bàndols enfrontats van ser d’una banda ERC i el PSUC, i de l’altre la CNT i el POUM que volien dirimir les seves diferències pel control de poder en el camp republicà.

Desenvolupament dels fets

La disputa va néixer a partir del control de l’edifici de la Telefònica, el qual es trobava sota el control dels narcosindicalistes des de juliol de 1936. Amb l’objectiu de controlar les comunicacions, la Generalitat per part del conseller de seguretat interior, Aiguader, va ordenar que aquest donessin el control de l’edifici al govern, esclatant així un conflicte civil solventat per les forces d’assalt per l’estat i que va deixar 500 morts.

Conseqüències

:*pèrdua de credibilitat interior i exterior. Armagedon pel bàndol republicà*El govern central es farà amb les competències d’ordre públic que estaven en mans de la generalitat *Novembre de 1937 govern central s’instal·la a BCN*Victorià dels comunistes sobre el POUM, el qual serà acusat de franquista i perseguit (ordres de justícia . Stalin-Nin)*Canvi en la presidència del govern central. Juan Negrín.El govern de negrín: president Azaña de la república encomana a Juan Negrín la formació d’un nou govern. Caracteristiques del govern de Negrín:-Durada de gairebé 2 anys des de maig del 37 al març del 39.-Va augmentar el pes comunista en el seu mandat.-Nova estratègia “resistir es vèncer” on  l’objectiu era guanyar la guerra. Amb intenció de: implicar potències que lluitessin contra feixismes i que ajudessin a la republicà i si el primer no es produïa que

les potències estrangeres actuessin com a mediadors del conflicte evitant la matança  o el mateix bàndol sublevat seria més compassiu amb aquests. -Per allargar-ho es van reorganitzar l’exèrcit popular on el General Vicente Rojo va destacar i es va incrementar l’ajuda armamentistica per part de la Unió Soviètica.-Destaquen: Va traslladar la capital de València a BCN per aprofitar la industria catalana, va reorganitzar al poder de l’estat suprimint el Consell d’Aragó.-13 PUNTS DE NEGRÍN: Al maig del 38 el programa propagandistic buscava el suport internacional per tenir una sortida acordada amb Franco però no canviar la posició del comitè de no intervenció.-Al març del 39 va patir un  cop d’estat intern per part del General Casado que va acabar amb el seu govern.Procés d'int franq Característiques - repressió -autarquia A)Fase totalitaria 1939-45En un primer moment es declara NEUTRAL davant la IIGM, el deute establert amb Itàlia i sobretot amb Alemanya durant la Guerra Civil, va fer canviar al règim a la NO-BEL.LIGERÀNCIA que portà a alinear-se amb les potències de l'eix i enviar una força militar a combatre al front de l’Est "división azul o 250". El canvis desfavorables a la guerra pels nazis va fer tornar a Espanya a la posició de neutralitat, que a més va realitzar algunes modificacions en el seu govern, establint les Corts el 1942 ( 560 procuradors que ocupaven el seu lloc al Parlament i estaven designats per Franco) i durant el 1945 el Fuero de los Españoles (una sort de Constitució que establia drets i deures dels espanyols definia l'estructura autoritària del règim) i la Ley de Referendum per simular un teòric sufragi universal. Tenien l'objectiu de desvincular-se del seu to feixista i establir-se davant el sistema internacional com una democràcia orgànica, catòlica i anticomunista)

B) 1945-50 AÏLLAMENT INTERNACIONAL*Durant la conferència de les Nacions Unides a Sant Francisco al maig de 1945 s'aprova la resolució que rebutja l'entrada d'Espanya a la futura ONU. Al mateix any Usa, URSS i Gran Bretanya condemnen al règim espanyol per a ver estat fundat amb l'ajuda de l'Eix. Al 1946 França tanca la frontera amb Espanya i poc després l'ONU recomanarà la retirada dels ambaixadors a Madrid i l'exclusió de tots els organismes internacionals d'Espanya (*només queden cinc ambaixadors Vaticà, Suïssa, Irlanda, Portugal i Argentina ).*Davant aquesta situació el franquisme reaccionà i es va adaptar a la nova situació. El ràpid esclat de la guerra freda va revaloritzar la posició geoestratègica d'Espanya que remarcava el seu caràcter anticomunista i catòlic. A més va haver-ho un canvi significatiu en el ministeri d'afers exteriors que el 1945 va passar de Serrano Suñer (falangista) a Martín Artajo (catòlic) C) 1950-59 LEGITIMACIÓ INTERNACIONAL*A partir de 1948 començà l'establiment d'un vincle privilegiat amb Estats Units que comportà poc després la fi de l'aïllament polític internacional del règim. Encara que el 1950 l'ONU anul·la la condemna contra el règim, va l'any 1953 quan l'estat franquista va obtenir la legitimació necessària. Al setembre de 1953 es signen els acords amb la Santa Seu (Franco obtenia la facultat de nominar als bisbes i l'església el patrimoni de l'educació i benestar econòmic) i l'agost arriba la consolidació internacional amb els pactes de Madrid amb els E.U.A (tot i no entrà dintre del P.Marshall, Espanya obtenia ajuda econòmica que acabaria amb el racionament i els EUA establien quatre bases a Espanya. Al poble se li amaga l'armament militar que l'accident de Palomares de 1966 manifestar, quan una bomba nuclear es va perdre a la costa d'Almeria *foto de Fraga i Duke, ambaixador  USA).L'any 1955 Espanya era acceptava per l'ONU i el 1959 Franco rebia la visita del president Eisenhower.