Racó de les disfresses 2º cicle educació infantil

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 20,75 KB

 

UF1.

Funcions de l'educació infantil

 

Educativa:


Es correspon amb lacompliment del dret a leducació. Leducació infantil contribueix al desenvolupament integral de linfant: físic, intel·lectual, afectiu i social.

Social:


Vinculada a les demandes dels pares i mares que treballen per poder conciliar la vida familiar i la vida laboral.

De guarda i cura:


Relacionada amb els aspectes assistencials datenció a les necessitats bàsiques dels infants (alimentació,higiene…).

Preparatòria:

Preparar el pas de linfant a etapes posteriors descolarització. Dotar als infants de les destreses,estratègies, etc. Per a un bon seguiment de lescolarització posterior.

Compensadora i preventiva de desigualtats:


Tracta de compensar els dèficits que es puguin donar en els infants pel fet de pertànyer a ambientsdesfavorits socioeconòmica o culturalment i prevenir amb el diagnòstic i la intervenció precoçosdeterminades dificultats que es podrien manifestar més endavant.

Models educatius


Senyaleu les diferències entre l'Escola Tradicional i l'Escola Nova.



Cal senyalar que l' escola tradicional es basa en una educació centrada en el futur, on els continguts són el
més important, és una educació intel·lectualista. No hi ha vida de grup:és un grup d'alumnes sense identitat
pròpia. Passivitat, avorriment. Memorització mecànica , verbalisme. En canvi l'Escola Nova es basa en una
educació centrada en el present, on els educands són el més importants i amb els continguts vinculats als
interessos dels infants. Educació integral. Grup com a comunitat i alumne com a individualitat particular.
Activitat. Importància del joc, de la diversió. diferències entre el material del mètode Agazzi amb el material didàctic
del sistema Montessori S'ha de remarcar que el material del mètode Agazzi és un dels seus valors més importants. Lluny de lasofisticació del material montessorià, es tracta dobjectes senzills de la vida quotidiana, naturals o artificials:pedres, botons, ossos, capses, fruits silvestres, etc., el que elles van anomenar museu dels pobres, un lloc
on val tot i res no costa.
Exemples de material del sistema Montessori: Torre rosa, taulers de colors, gabinet de geometria...

2. A)


Què és la Xarxa d'Atenció a la Infància de la Comissió Europea? Quins són els seus objectius? Qui la
forma? En quins temes treballa?

(0,4 punts)

La resposta és oberta però ha de fer referència a que es tracta d'un espai de reflexió que pretén arribar a
establir uns criteris mínims comuns de qualitat en l'atenció a la primera infància. Creada el 1986, dins el
Programa Europeu per a la Igualtat d'Oportunitats, formada per experts i presidida per Peter Moss , tracta
temes relacionats amb l'atenció a la infància (polítiques d'infància i serveis infantils, drets laborals dels
pares, coresponsabilitat en la cura dels infants, etc.). Organitza xerrades, seminaris, publica informes i
defensa que tots els governs considerin els serveis infantils una qüestió d'interès públic.

b) Quins són els grans reptes que té Europa vers els serveis d'atenció a la petita infància? Argumenteu la
vostra resposta.

(0,3 punts)

La resposta és oberta però ha de fer referència a la necessitat de:
- augmentar l'oferta de places
- establir relacions de vincles amb la família i l'entorn
- donar resposta al tractament de la diversitat
- elaborar propostes més flexibles de currículum
- oferir nous serveis, multifuncionals i flexibles per adaptar-se a les necessitats dels infants i les seves
famílies, i donar arguments.

3. Expliqueu el camp professional i de treball d'un/a Educador/a Infantil i posa exemples.

(0,5 punts)

L'educador infantil exerceix l'activitat en el sector de l'educació formal i no formal, i en el sector dels serveis
socials d'atenció a la infància.
Els principals llocs de treball són:
Educador o educadora infantil en centres de primer cicle d'educació infantil, com a educadors/res tutors/res
a les institucions dependents d'organismes estatals o autonòmics i locals, i en centres de titularitat privada;
escoles bressols, o com a personal socioeducatiu de suport en les aules de P3 d'escoles d'educació infantil i
primària.
Educador o educadora en institucions o en programes específics de treball amb menors (0-6 anys) en
situació de risc social, o en mitjans de suport familiar: CRAE de petita infància, centres oberts, espais
familiars de petita infància, etc.
Educador o educadora en programes o activitats d'oci i temps lliure infantil amb menors de 0 a 6 anys:
ludoteques, cases de cultura, biblioteques, centres educatius, centres d'oci, granges escola, casals infantils,
etc.

4. Poseu en la columna de la dreta exemples concrets de tasques en les quals els/les educadors/es infantils
duguin a terme indicades en la columna de l'esquerra:

(0,5 punts)

Tasques Exemple de la tasca

Relació amb la família Planificar i dur a terme la reuníó amb les famílies de l'aula el mes d'Octubre,
per valorar el procés d'adaptació i explicar l'organització del curs.
Planificar Elaborar la programació de l'aula, triar els objectius i continguts de l'aula de
caminants.

Organitzar Tenir en compte els espais, activitats , els materials, temps per poder fer el
mural decoratiu pel Carnestoltes.

Portar a terme les activitats Facilitar tot allò necessari a l'infant per dur a terme l'activitat de joc: preparar
els materials, observar de forma activa, intervenir...
Relacions amb altres professionals Fer treballar el Carnestoltes reunir-se amb la resta de tutor/es per decidir com
es distribuirà els diferents aspectes de la festa
Formació permanent Participació en xerrades, cursos, seminaris, conferències, tallers..

La planificació educativa Nivell de concreció /Qui el realitza? /En quin document es concreta?/Quins són els seus continguts?

Primer nivell Administració educativa (estatal i autonòmica)/Disseny curricular base(DCB)/Finalitats d'etapa, capacitats, àrees curriculars, continguts,objectius de cicle/
Segon nivell Centre educatiu /Proposta pedagògica de centre (PPC)/Projectes que recull el PEC,programació anual, etc./
Tercer nivell Educadors/res /Programacions d'aula (PA)/Seqüències didàctiques,metodologia, recursos,
continguts globalitzats, etc.

b) Definiu de forma clara els objectius de cicle i estableix una comparació entre un objectiu de cicle de
primer cicle i un objectiu de cicle relacionat o similar, de segon cicle d'educació infantil (0,3 punts)

Els objectius de cicle precisen les capacitats que els infants han d'haver desenvolupat en acabar cadascun
dels cicles en relació amb els continguts de les àrees. Per exemple, un dels objectius de cicle de llar
d'infants (0-3 anys) és Iniciar-se en la descoberta i l'ús del llenguatge corporal, verbal, matemàtic, musical i
plàstic i, l'objectiu de cicle relacionat però de segon cicle (parvulari, 3-6 anys) amplia aquestes capacitats:
Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i representació per mitjà dels llenguatges
corporal, verbal, gràfic, musical, audiovisual i plàstic; iniciar el procés d'aprenentatge de la lectoescriptura,
de les habilitats matemàtiques bàsiques i de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

c) Quines són les àrees del currículum d'educació infantil?

(0,15 punts)

Descoberta d'un mateix i dels altres Descoberta de l'entorn Comunicació i llenguatges


11. Cerqueu a la xarxa un exemple concret de Pla d'Atenció a la Infància i els programes i/o projectes
concrets en els quals es desenvolupa, i feu una breu explicació:

(0,5 punts)

Per exemple,el Pla d'atenció integral a la infància i l'adolescència de Catalunya, una iniciativa impulsada per
la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, des del Departament de Benestar Social i
Família, per donar compliment a la Llei de serveis socials, la Llei dels drets i les oportunitats a la infància i
l'adolescència de Catalunya i les directrius i recomanacions europees i internacionals en matèria d'infància i
adolescència a Catalunya. És linstrument que recull la planificació i ordenació de les polítiques, actuacions i
serveis a la infància i adolescència i sha elaborat per al període 2010-2013. Sanirà concretant i desplegant
en un bon nombre de programes, concretats en projectes engegats per les administracions municipals i
autonòmica. Per exemple, lAjuntament de Barcelona desenvolupa un programa de promoció dels drets dels
infants i adolescents que es concreta, entre daltres, en projectes com la Web dels Drets dels Infants.

12. A)


Quina diferència hi ha entre un Pla i un Projecte? Posa un exemple real de cadascun d'ells.

(0,5punts)

Són nivells diferents de la planificació socioeducativa: el Pla és estratègic i marca les línies d'actuació a llarg
termini, mentre que el Projecte és el nivell més concret i defineix les accions específiques a desenvolupar
per assolir les intencions del Programa o Pla en el qual s'emmarca. La resposta de l'exemple és oberta però
cal que sigui correcta i un exemple real

13. Comenteu les similituds i diferències entre una proposta de treball en racons i una proposta de treball
en tallers. Poseu un exemple de cada.

(0,5 punts)

Similitud


Propostes d'organització de l'espai i el treball d'aula. Permeten treballar l'autonomia personal...

Diferències



Racó


Accés lliure


Organitzat per zones


Permanents / temporals


Dependran:


L'educador


L'espai


Recursos


Programació

Activitats lliures o dirigides


Taller


Més estructurats en l'espai i el temps


Realitzacions individuals o col·lectives

Permeten als infants treballar plegats,desplegar relacions d'ajuda mútua


Es poden organitzar entorn d'un centre
d'interès o projecte.



UF2
1. A quins àmbits es refereixen els objectius del PEC?

(0,2 punts )

Àmbit pedagògic.Àmbit institucional
Àmbit administratiu.Àmbit humà i de serveis.


2. Quin document regula els requisits mínims dels centres que imparteixen ensenyaments de primer cicle
d'Educació Infantil a Catalunya?

(0,2 punts)


El Decret 282/2006


3. Quines decisions metodològiques ha de prendre l'equip educatiu pel que fa a la PPC?

(0,3 punts)

L'equip educatiu ha de prendre decisions sobre:- com sha de globalitzar,- com ha de ser la intervenció de leducador,
- quins criteris shan de seguir per a agrupar els infants,- com es durà a terme ladaptació dels infants i de les seves famílies,- amb quines estratègies es pot garantir un clima de seguretat i confiança,- amb quins criteris es poden organitzar els espais, els temps i els materials,- els criteris per a seleccionar materials,- els criteris sobre la utilització dels espais i els materials comuns,- les formes de col·laboració de la família en el procés educatiu.

4a)


Definiu descompartimentació i poseu un exemple.
Descompartimentació: Els infants de grups diferents es barregen per realitzar determinades activitats.
Resposta oberta. A tall d'exemple l'activitat anomenada portes obertes: una sessió setmanal de joc lliure i/o
organitzat per als alumnes de parvulari, que poden triar a quina aula de parvulari volen anar els divendres a
la tarda.

4b)


En aquestes metodologies o activitats quins tipus d'agrupaments són els més recomanables:Rutines:

Generalment activitats individuals, però hi ha cops que també simplica a tot el grup

Projectes:

Grup classe

Tallers:

Individual o en petit grup

Racons:
Individual o en petit grup

4c)


Definiu i poseu un exemple d'òrgan unipersonal i col·legiat.
Òrgan unipersonal es refereix a una persona, exemple el director.
Òrgan col·legiat format per vàries persones, exemple lequip educatiu.
4
d) Citeu tres exemples d'activitats que es poden realitzar a la sala d'usos múltiples:
La resposta és oberta, però els usos més destacables són: per dur a terme activitats que
requereixen d'un espai ampli, com a menjador o per organitzar activitats amb famílies (reunions,
festes, xerrades, etc.).

6. En una escola bressol hi ha 12 infants de 0-1 anys, 23 infants d'1 a 2 anys i 39 infants de 2 a 3 anys. Heu
d'organitzar els grups d'infants i dir també el nombre mínim de professionals necessaris en presència
simultània, indicant també quines titulacions han de tenir i quants d'ells com a mínim han de tenir la titulació
de mestre d'educació infantil:

(1 punt)

S'han de fer com a mínim:
- 2 grups d'infants de 0-1 anys: poden ser de 6 infants cadascun;
- 2 grups d'infants d'1 a 2 anys: d11 i 12 infants respectivament (o, si els separem per edats, també podem
posar menys infants en el grup de més petits i fins a 13 en el de més grans, del segon semestre -18-24
mesos: per exemple 10 i 13);
- 2 grups d'infants de 2-3 anys: un de 19 infants i un de 20.
En total 6 grups.
Pel que fa al nombre de professionals i la seva titulació: Com a mínim necessitem 9 educadors/res: un per
grup, més un més i un més per cada tres grups (en aquest cas 2 més). En total, 9 professionals, dels quals
com a mínim hi hauria d'haver 2 amb el títol de Mestre especialista en educació infantil. La resta poden ser
Tècnics especialistes en Educació infantil (TEI) o Mestres especialistes en Educació infantil.
8. Quines són les principals funcions del mobiliari?

(0,5 punts)

Transformar els ambients (paraments, mobles amb rodes, etc.): per fer canvis als espais moltes vegades
el que fem és modificar el material didàctic i lequipament.
Crear espais (per exemple, una tarima que crea dos espais a alçadés diferents, mampares, elements
penjats del sostre, portes corredisses, prestatgeries que separen espais i es poden usar pels dos costats,
etc.
Establir vies de circulació o zones de pas dins els espais.
Ser elements de joc (cadira contenidor; equipaments per als jocs motors o estructures: rampes,
tobogans, etc.).

9. Esteu organitzant els espais exteriors de la vostra escola. Quines zones disposaríeu en aquest espai?
És correcte escollir 5 de les següents zones:
1) Zona semicoberta per poder jugar i protegir-nos de la pluja o del sol, si fa molta calor (amb un porxo,
tendals, etc.), o si volem més ombra. Pot tenir a prop un lloc per emmagatzemar els materials dús exterior
(com galledes, tricicles, rasclets, pilotes, etc.).
2) Zona àmplia, oberta, cimentada o dun empedrat sense sortints, llis i resistent, per a la pràctica de jocs
motors i en grup, per córrer i fer desplaçaments (on podríem pintar en algun sector un circuit vial, per
exemple), amb patinets, tricicles, carretons, cotxets, pilotes, cèrcols, pneumàtics per fer rodar, laberints,
patins al parvulari, etc.
3) Zona amb estructures fixes de joc motor de ferro, plàstic, fusta o ciment (troncs, tobogans, balancins,
trepadores, gronxadors, circuits, laberints, túnels, cordes per enfilar-se, etc.), multifuncionals i que
compleixin la normativa (que determina que han de ser inestellables, atòxiques i duna alçada no superior a
1,50 m).
4) Zona per a la pràctica de jocs més tranquils i de fantasia, amb materials per afavorir el joc simbòlic
(cabana, caseta, tren, cotxe, pont, vaixell de fusta o de materials reciclats, racó per amagar-se, animals
de fusta per enfilar-se, etc.).
5) Zona de sorra i aigua: un sorral és del tot imprescindible en letapa deducació infantil, i cal que estigui
ben situat, cobert i net; amb una pica i/o font o contenidor per jugar amb aigua a lestiu, i elements de joc
(pales, regadores, embuts, galledes, pots de cuina, ayunes, etc.).
6) Zona dhort i granja amb animals (sempre que no ho desaconsellin les autoritats sanitàries),
imprescindible a les escoles urbanes.
7) Zona verda i/o jardí (gespa, matolls, bosquet, plantes, etc.) com a zona específica, encara que en
algunes de les altres zones també trobem espais verds i arbres.
8) Espai per seure, amb bancs o un mur baix per seure, llegir o fer activitats de pintura, etc.
9) Espais acotats per als nadons, en les escoles bressol.

10. Elaboreu un llistat de material i equipaments didàctics que considereu imprescindibles per a l'aula o
estança dels infants de 2 a 3 anys d'edat. Localitzeu a l'espai de Referències del material didàctic de l'aula
del mòdul els llocs on podríeu anar a comprar-los.

(0,5 punts)

La resposta és oberta. Cal tenir en compte els suggeriments i propostes que es fan en el material de la
unitat sobre aquest aspecte, com també que es demostri que s'han fet cerques de possibles llocs de
distribució o d'obtenció del material en la xarxa.

12. Confeccioneu un horari d'adaptació de P3 per un grup de 10 alumnes. Justifiqueu la vostra proposta.

(1,25 punts)


Exemple de justificació:
Com més petit és un nen, més reduït ha de ser al principi el seu període destada a lescola: primer shan de
programar algunes estones destada conjunta amb els pares durant els primers dies descola, i
progressivament es va allargant el període destada a lescola sense ells.
Una certa flexibilitat en lhorari (en el període dadaptació, però també la resta del curs en el cas de lescola
bressol) per adequar-lo a les necessitats familiars afavorirà el clima de col·laboració i confiança mútua
necessari perquè es produeixi una bona adaptació de linfant al nou medi.
Normalment en els primers dies dadaptació lhorari sol ser duna o dues hores. Pel que fa a aquesta
qüestió, cal tenir en compte que les jornades laborals dels pares solen ser de vuit hores i que a més en
molts àmbits més de la meitat de la població activa treballa fora del seu municipi.

La durada de l'adaptació no ha de ser superior a un mes


13. Expliqueu breument quines activitats per a les famílies planificaríeu al llarg d'un curs.

(0,75 punts)

La resposta és oberta però caldrà que incorpori les reunions informatives de grup prèvies a la inscripció i
matriculació, les de rebuda de totes les famílies de l'escola, la del grup-classe del 1r trimestre i alguna més
(almenys al tercer trimestre, de seguiment de l'evolució dels infants); les entrevistes individualitzades abans
de l'inici de curs, com també les que demani la família, la de final de curs de lliurament de l'informe de
seguiment; altres reunions o tertúlies o activitats de famílies i/o de famílies i/educadors/res (xerrades,
preparació d'activitats, reunions de l'AMPA, etc.), com també les festes adreçadés al conjunt de la comunitat
educativa, tallers o altres activitats en les quals poden participar les famílies, entre d'altres.

Entradas relacionadas: