Racionalisme: Descartes i Spinoza. Dubte, Substància i Ètica
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,98 KB
El Subjecte Racional: La Recerca de la Certesa
Descartes no sap si el que ha pensat i té com a cert és real o simple imaginació. Es planteja el problema metafísic: què podem considerar realitat?
Regles del Mètode Cartesià
Si la raó és la font del coneixement, haurà de tenir un mètode de pensar per evitar l'error. Les regles que s'han de seguir són:
- Evidència: No admetre com a vertader res que no se sàpiga amb evidència que ho és.
- Anàlisi: Per tenir aquesta certesa cal l'anàlisi, dividir cada dificultat en el nombre possible de parts necessàries per arribar a una solució.
- Síntesi: Quan tinguem la part més simple, caldrà fer una síntesi, començant pels objectes més fàcils de conèixer i anar pujant fins als més complexos.
- Enumeració: Un cop obtinguts els principis generals, caldrà observar els objectes per estar segur que es compleixen a través d'una enumeració.
El Dubte Hiperbòlic
Descartes pensà que, per iniciar la recerca de la certesa absoluta, era necessari dubtar de tot allò de què es pogués dubtar i tractar com a fals tot allò de què se dubtés. Per aconseguir-ho, va posar en dubte totes les coses amb la intenció de lliberar el seu ànim de tots els prejudicis, de manera que construís un fonament mitjançant el qual tots els coneixements es mostressin clars i distints.
El dubte practicat per Descartes té una triple característica:
- És Universal: S'estén a tot contingut de consciència.
- És Metòdic: Ja que no el practica res més que com a etapa preliminar per assolir la certesa.
- És Radical: Mitjançant ell pretén assolir el fonament de tot coneixement cert.
No és pròpiament escèptic, sinó metòdic.
El Subjecte Pensant: Penso, per tant, Soc
No hi ha dubte que pensa i que només pot afirmar la seva existència en aquest acte: «Penso, per tant, soc», principi de la seva filosofia. El subjecte pensant és l'únic indubtable per a Descartes, del qual sorgeix qualsevol afirmació, negació o dubte; la resta és incerta. Solipsisme: existència exclusiva de l'ànima.
Les Idees del Subjecte i la Racionalitat
El subjecte pensant té tres tipus d'idees a la ment:
- Idees Innates: Es troben en el pensament i s'imposen per si mateixes. No provenen dels sentits ni han estat elaborades per la raó, i són absolutes.
- Idees Fictícies: Produïdes per l'activitat de la ment.
- Idees Adventícies: Provenen del món exterior.
La Idea de Déu com a Garantia de la Certesa
Les idees innates pertanyen a la naturalesa de la raó, ja que naixem amb elles i suggereixen l'existència de la Substància Divina, eterna. Si tenim aquestes idees és perquè algú (Déu) les ha posades a la nostra ment, ja que nosaltres no som capaços de crear idees superiors a la nostra naturalesa. Per tant, aquestes idees impliquen l'existència d'un ésser que les contingui com a atributs seus.
La idea de Déu es converteix en el pensament de Descartes en una peça clau, ja que garanteix el coneixement vertader; si el subjecte pensa, pot estar segur que el seu pensament s'adequa a la realitat.
La Substància Pensant i la Substància Material
El segon tipus d'idees, les fictícies, fonamenta l'existència en la Substància Pensant, l'ànima, la raó. La presència d'aquestes idees demostra l'existència del subjecte racional. Les idees adventícies ens connecten amb el món, amb la Substància Material.
Aquí Descartes pren mesures, ja que el coneixement del món ha de passar per l'experiència, i l'experiència és l'origen de l'error. Cal adoptar criteris:
- Només acceptarà de l'experiència dades matemàtiques.
- Només és admissible una visió mecanicista del món.
- Déu és una garantia d'aquest coneixement.
Déu (Bondat) i el Geni Maligne (Engany)
Déu (Bondat) i el Geni Maligne representen el doble caràcter de la consciència, són les dues cares del subjecte: el racional i l'empíric. També són l'anvers i el revés del coneixement: la garantia de la certesa que ofereix la racionalitat (Déu) i la impossibilitat d'accedir a la realitat sensible (Geni Maligne). Per últim, constitueixen els dos vessants de la moralitat: el bé i el mal. Allò racional és bo i vertader; el que és empíric és desordre d'un món malvat.
La Reducció de les Substàncies (Fase Deductiva)
En la fase deductiva, Descartes ha reduït les múltiples substàncies d'Aristòtil a tres: divina, pensant i extensa. Corresponen a tres tipus d'idees: divina, pensant i extensa.
Spinoza: Monisme i Ètica
Spinoza centra el seu interès en la unitat entre ànima i cos i l'ètica. Rep influència del platonisme, l'epicurisme i l'estoïcisme.
La Naturalesa Divina: Una Sola Substància
El racionalisme d'Spinoza s'estén al conjunt de la realitat: món natural i humà constituïts en Substància Divina. Si Descartes havia reduït les substàncies a tres (divina, pensant i extensa), Spinoza només en veu una (Déu). El conjunt de la natura és una totalitat ordenada per lleis de Déu. Només existeix una Substància que és causa de tot el que existeix.
La Substància Divina és el primer principi de la filosofia d'Spinoza, a partir de la qual tot té un doble sentit. Spinoza dedueix que l'extensió i el pensament són dos atributs divins, i les criatures són els modes de Déu.
Determinisme Universal i Coneixement Racional
D'aquest plantejament se'n desprenen dues noves concepcions:
- Determinisme Universal: Assegura la necessitat de tots els fets; no hi ha res que sigui casual.
- Coneixement Racional: Aquesta realitat lligada a la raó divina es pot conèixer a través de la raó humana, ja que les dues formen part d'una única Substància. La naturalesa està ordenada per lleis que regulen la raó humana.
Censura a Spinoza
El motiu de la censura és, en primer lloc, que Spinoza negava el Déu creador, ésser suprem que actua amb voluntat pròpia. En segon lloc, també l'ésser humà està subjecte al determinisme i per tant no gaudeix de lliure albir.
Ètica: La Racionalitat com a Guia
Spinoza pretén que la racionalitat guiï l'ésser humà en la seva existència i en les seves accions d'acord amb la Substància Divina. Seguir els desitjos de la nostra naturalesa significa buscar l'alegria i evitar les passions tristes.
Es preocupa per demostrar que és una virtut allò que neix de la raó (alegria, glòria, amor); en canvi, és dolent el que deriva d'una passió i és irracional (odi o humilitat) pel fet que originen impotència per actuar i busquen perjudicar la resta.