El Racionalisme de Descartes: Idees i Mètode

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,08 KB

El Racionalisme

L'origen del coneixement es troba en la raó. Els sentits o l'experiència sensible són una font no fiable perquè podem caure en errors de percepció (distorsió, miratges, al·lucinacions). El model de coneixement racional són les matemàtiques i s'aplica el mateix mètode en altres àmbits de coneixement. El coneixement s'expressa en idees (objectes mentals que només existeixen en la meva ment). Hi ha algunes idees innates que la nostra ment ja disposa quan naixem.

Per a Descartes cal buscar fonaments sòlids i indubtables per a construir l'arbre del coneixement: la metafísica són les arrels, els fonaments del saber; d'aquesta depèn la física o filosofia natural (el tronc) i la resta de ciències particulars (medecina, mecànica, moral, etc.) són les branques de l'arbre, les quals mantenen una estreta relació amb la filosofia natural. Les matemàtiques ens ofereixen un model de coneixement, també s'ha d'aplicar en els altres camps on ens permeti arribar a altres coneixements vàlids universalment vertaders.

Discurs del Mètode

Cal veure com funciona la ment i com elabora idees. El seu ideal és trobar unes regles per a descobrir la veritat. Ell creu que la raó és comuna a tots els individus i per això pot adquirir aquest mètode:

  1. Criteri d'evidència: vertader allò que és evident, sense precipitar-se, cal ser previngut a l'hora d'acceptar la veritat d'una idea.
  2. Anàlisi: detectar les parts de cada problema.
  3. Síntesi: ordenar els elements de cada problema, anar del més senzill al més complex.
  4. Revisar i enumerar els elements d'un problema.

La Primera Realitat

  1. Vol trobar un coneixement indubtable, evident, per a aixecar l'arbre del coneixement comú a tots, agrupa els coneixements segons el seu origen i mira si passen la prova.
  2. No es pot fiar de la informació dels sentits, tampoc de deduccions ni demostracions perquè a vegades comet errors de càlcul i cau en contradiccions.
  3. S'adona que si hi ha un ésser que l'enganya a ell, si ell dubta ha de deduir que existeix i és alguna cosa. Per tant, "penso, per tant existeixo". Per a ell pensar inclou dubtar, imaginar, sentir, raonar... Per a ell el jo és una substància que té la qualitat de pensar.

Substància

És allò que existeix per si mateix i que no necessita res per a existir.

  • Substància infinita: Déu
  • Substància finita:
    • Ànima o ment. Atribut: pensar (jutjar, raonar, imaginar, sentir)
    • Cossos. Atribut: extensió (magnitud, figura, situació, moviment, durada, nombre)

Descartes vs. Plató

DescartesPlató
Objecte mental (objectes dins la nostra ment, intel·ligibles). Segons l'origen (adquirides pels sentits, deduïdes o imaginades, innates). Conèixer és conèixer idees.Objectes fora de la nostra ment, transcendents, intel·ligibles, immutables, eterns. Relaciona innatisme i reminiscència.

Descartes vs. Plató vs. Epicur

DescartesPlatóEpicur
Concepció de l'ésser humàSubstància pensant (ment) + extensa (cos)Ment + cos materialMaterialisme: cos i ment són materials. Atomisme: agrupacions d'àtoms que es mouen per l'espai
ÀnimaL'ànima ocupa un lloc simple i indivisibleÀnima tripartida (racional, irascible, apetitiva)
Relació cos-mentCos i ment no són moralment diferentsCos és ignorar l'ànima, és una presóNo sap explicar. No hi ha relació entre cos i ment

Descartes vs. Plató vs. Epicur (II)

DescartesPlatóEpicur
RealitatSubstànciesRealitat = agrupacions d'àtoms
Déu/DéusDéu és un ésserDéus materials, no intervenen al món
ObjectiuDeterminisme físic i mecanicismeFelicitat absoluta

Dualisme Radical

Entre cos-ànima (no és clar si és immortal, indivisible, dues coses de naturalesa completament diferent). La idea és un objecte mental del pensament que només existeix en la nostra ment, procedent de tres orígens:

  1. Idees vingudes de fora captades a través de l'experiència sensible.
  2. Idees creades per mi a través de la raó, imaginant.
  3. Idees innates que procedeixen de la natura del nostre enteniment des del naixement (Déu).

Mecanicisme

El món exterior està format per partícules que xoquen entre elles segons les lleis de la mecànica precises que s'expressen matemàticament, que són l'únic que podem conèixer, imposades per Déu, que compleix unes funcions al món:

  1. Creador del món.
  2. Garantia per a mi a l'hora de conèixer el món perquè hi ha una confiança natural a creure que jo no m'enganyo quan penso que fora de la meva ment hi ha cossos amb propietats objectives.

La Moral

Conrear la raó i avançar els nostres coneixements és una condició necessària per a actuar bé. Lliga la intel·ligència a la voluntat i el coneixement a la virtut. Intel·lectualisme moral. Més endavant defensa la bona voluntat conscient que ha de viure i que ha de prendre decisions i es posa quatre regles:

  1. Adaptació i moderació: seguir les lleis establertes on he nascut i en què m'han educat, seguir les opinions més moderades de la gent més adequada.
  2. Decisió i constància: fermesa de voluntat.
  3. Autodomini i indiferència.
  4. Conrear la raó.

Entradas relacionadas: