Que eren les quintes de l'exèrcit?

La junta central Va convocar una reunió de corts de Cadis amb l’objectiu de redactar una constitució, Aprovada en 1812, es van aplegar representants de les juntes d’argeu de l’estat, La majoria eren liberals, establia la sobirania nacional, la divisió de poders I el sufragi universal masculí
Quan Els progressistes assolien el poder, promulgaven una constitució de caràcter progressista, Que reconeixia àmplies llibertats individuals i ampliava el dret de vot, en Canvi els moderats imposaven una constitució molt més restrictiva pel que fa al Sufragi i als drets humans, qual facilitava la intervenció de la corona a la Vida publica

L’ultima dècada del regnat de Ferran VII va comportar l’anul·lació de tota l’obra legislativa Del trienni liberal i el retorn a l’absolutisme. Tanmateix, els problemes polítics I econòmics van portar la monarquia absoluta a la seua crisi definitiva. En l’àmbiteconòmic, la guerra contra els francesos Havia afeblit l’economia i havia deixat la hisenda en bancarrota, per a superar La crisi es va proposar una reforma fiscal en la qual els privilegiats pagaren Impostos, no podien posar-se en contra, quan va nàixer la seua filla Isabel va Provocar un conflicte dinàstic, perquè la llei sàdica impedia regnar dones, Aquesta prohibició i feia hereva sa filla. Els sectors mes intransigents de l’absolutisme Van oposar esta decisió i van reclamar per Carles, germà de rei i partidari Fervent de l’absolutisme

Quan Ferran VII va morir, els grups socials i l’absolutisme es van negar a reconèixer a Isabel, que nomes tenia tres anys, com a legitima successora a la corona i van Apostar per Carles. Per defensar el seu candidat, van comença una revolta Contra el govern de María Cristina de Borbó, que exercia la regència, a causa De la revolta absolutista, la regent va buscar el suport dels liberals per preservar El tron a Isabel, van formar un govern liberal moderat que va emprendre reformes Encaminadesconstruir una nova monarquia Constitucional

Els Moderats eren els antics afrancesats i es definien a si mateixos com a “persones d’ordre”. La seva base social la formaven els terratinents, els Propietaris, l’alta burgesia, intel·lectuals conservadors i el comandament de L’exèrcit, així com les restes de la vella noblesa i el clergat. Els seus Principals representants van ser Martínez de la Rosa, De Burgos, Floridablanca, Ramón María Narváez i Francisco Bravo Murillo. Les antigues elits van anar Integrant-se des de 1832 en el partit moderat, però també formaven part del Mateix el gruix de la burgesia industrial catalana i inclús antics liberals Els Progressistes es consideraven a si mateixos com els “defensors de la Llibertat”. Escindits del liberalisme conservador en el Trienni Liberal, la Seva base social la formaven la mitjana i petita burgesia, l’oficialitat Mitjana de l’exèrcit, i les classes populars urbanes que tenien com a Denominador comú l’esperit de reforma de l’Estat. Entre els seus principals Dirigents van destacar Juan Álvarez Mendizábal, Calatrava, Madoz, Almodovar, Baldomero Espartero i Joan Prim.El 1849, una escissió dels progressistes va ser L’origen de la constitució formal del Partit Demòcrata. En el seu programa Electoral i de formació com a partit es troben, a més de l’ampliació dels drets Polítics a tota la població, una sèrie de drets socials. Així, reivindicacions Com la sobirania popular, el sufragi universal masculí, la Milícia Nacional, L’abolició del sistema de quintes per al reclutament del servei militar, la Reducció de l’exèrcit regular, la simplificació de l’administració central, la Generalització de l’educació primària de forma gratuïta i el dret a la Llibertat de premsa bastirien el programa dels demòcrates.

Antonio Cànoves del Castillo, un polític conservador que aspirava a una monarquia Constitucional, que garantia l’odre social, sense pronunciaments militars ni Revoltes populars, el primer objectiu era pacificar el país, posar fi a la Guerra carlina, l’estabilitat del nou regim es va proclamar la constitució del 1876, sobirania compartida entre les corts i el rei, unes cortès de dues Cambres(congres i senat)

Conservadors i liberals s’alternaven en el poder mitjançant l’anomenat torn Pacífic , els partits marginats del sistema quedaven exclosos del poder.

Dos Partits coincidien en l’essencial, defensar la monarquia, la constitució, la Propietat privada i un estat centralitzat i unitari, el partit conservador es Declarava confessional i el partit liberal era partidari de reformes socials i Tenia un caràcter mes laic

Arreu del país Va formar juntes revolucionaries de suport al moviment revolucionari i les Tropes lleials a la reina van ser vençudes a la batalla d’Alcolea, la van Impulsar el progressistes i demòcrates i els van afegir els unionistes, aquell Mateix any es va crear un govern provisional amb la missió de democratitzar el Sistema polític

L’amadeu De Savoià, representant d’una monarquia liberal que havia contribuït a unificar A Italià, va tenir el suport de progressistes, unionistes, i demòcrates i el Govern va posar marxa a noves mesures per a la recuperació econòmica

La Primera republicà no reflectia un suport real de la cambra a la nova forma de Govern, perquè la majoria de diputats es consideraven monàrquics, va ser rebuda Amb entusiasme pels sectors populars de les grans ciutats, va tenir quatre Presidents( Figueras, Pi, Margall, Salmeron i Castelar)