Qüestionari i anàlisi històrica: Segle XX espanyol

1. Exercicis d'anàlisi històrica

a. El projecte reformista de José Canalejas

A començaments del segle XX, Espanya vivia una etapa de crisi dins del sistema polític de la Restauració. Molts polítics pensaven que calia modernitzar el país i millorar el funcionament de l’Estat. Aquestes idees de reformar el sistema des de dins per solucionar els problemes del país s’anomenaven regeneracionisme. En aquest context va destacar la figura de José Canalejas, líder del Partit Liberal, que va governar entre 1910 i 1912 i va intentar aplicar diverses reformes.

Canalejas volia modernitzar Espanya i fer el sistema més just. Per això va impulsar mesures econòmiques com l’impost progressiu, que significava que les persones amb més ingressos havien de pagar més impostos. També va intentar reduir el poder de l’Església amb la Llei del cadenat, que limitava la creació de nous ordres religiosos al país.

A més, el seu govern va aprovar reformes relacionades amb l’exèrcit, com la Llei de reclutament, que volia fer el servei militar més igualitari. Finalment, també va impulsar la Llei de mancomunitats, que permetia que diverses diputacions provincials s’unissin per gestionar serveis públics, fet que va facilitar la creació de la Mancomunitat de Catalunya.

Tot i aquests intents, l’assassinat de Canalejas el 1912 va posar fi al seu projecte i va debilitar el sistema de la Restauració.

b. La Revolta d’Astúries de 1934

L’octubre de 1934, la situació política a Espanya era molt tensa. L’entrada de la CEDA al govern va provocar por entre els sectors d’esquerra. Davant d’aquesta situació, alguns partits i sindicats van cridar a una vaga general i a una possible revolució social.

A Astúries, milers de miners es van revoltar contra el govern. Un dels dirigents socialistes que donava suport a la mobilització era Largo Caballero. El govern va reaccionar amb duresa enviant l’exèrcit, dirigit pel general Francisco Franco, que va utilitzar una forta repressió per recuperar el control. Els fets van mostrar la profunda divisió existent en els anys previs a la Guerra Civil.

2. Anticlericalisme i la Constitució de 1931

a. Formes d’anticlericalisme a començaments del segle XX

A començaments del segle XX, a Espanya es va estendre un fort anticlericalisme, un rebuig cap a la influència de l’Església en la política i la societat. Durant la Restauració, l’Església estava vinculada als partits dinàstics i a la monarquia d’Alfons XIII, fet que la va convertir en blanc de crítiques dels partits obrers (PSOE i CNT), que defensaven la separació entre Església i Estat.

Aquest malestar es va expressar en protestes populars, com la Setmana Tràgica de 1909 a Barcelona, on es van cremar esglésies i convents com a símbol de rebuig a les injustícies socials.

b. La Constitució de 1931: progrés i laïcisme

La Constitució de 1931 va representar un pas decisiu cap a la democratització. Entre les seves fites destaquen:

• República i sobirania popular: L'Estat es defineix com a república.
• Sufragi universal: Dret a vot de les dones, defensat per Clara Campoamor.
• Estat laic: Separació Església-Estat, matrimoni civil i divorci.
• Autonomia: Reconeixement de la possibilitat d'estatuts d'autonomia, com el de Catalunya (1932).

3. Anàlisi d'imatges i conflictivitat social

a. La Càrrega de Ramon Casas

L'obra La Càrrega reflecteix la repressió del moviment obrer a Barcelona a finals del segle XIX i principis del XX, mostrant la tensió entre les classes treballadores i les forces d'ordre públic.

b. El pistolerisme i Salvador Seguí

La portada de La Campana de Gràcia (1923) documenta l'assassinat de Salvador Seguí, el “Noi del Sucre”, un episodi clau del període de violència social conegut com el pistolerisme.

c. Causes de la conflictivitat obrera

La conflictivitat va ser causada per les dures condicions laborals (jornades llargues, salaris baixos). L'organització en sindicats (CNT, UGT) i la resposta repressiva de l'Estat i els patrons van derivar en un clima de violència extrema que va marcar la dècada dels anys vint.

4. Qüestionari de la Segona República

1. Eleccions del 12 d'abril de 1931: Municipals.
2. Força política a Catalunya (1931-1932): Esquerra Republicana de Catalunya.
3. Proclamació de Francesc Macià: La República Catalana dins la Federació Ibèrica.
4. Estatut de Núria: Sotmès a referèndum el 1931.
5. Partit conservador a Catalunya: La Lliga Regionalista de Catalunya.
6. Estatuts d'autonomia: Catalunya i el País Basc.
7. Vot femení: Legislatives de 1933.
8. Força obrera a Catalunya (1932): Confederació Nacional del Treball.
9. Llei de Contractes de Conreu: Accés a la propietat per als rabassaires.
10. Revoltes d'octubre de 1934: Catalunya i Astúries.