Publicitat, Llenguatge i Societat: Guia Completa

El Llenguatge Publicitari

La publicitat és una tècnica de comunicació que es pot presentar en diversos mitjans (premsa, ràdio, televisió). La propaganda és un concepte molt pròxim al de la publicitat; la propaganda té com a finalitat vendre una ideologia i la publicitat té com a finalitat vendre un producte comercial.

AIDA: Atenció, Interès, Desig, Acció.

Productes Publicitaris

• L'espot: és un text audiovisual de caràcter narratiu i molt poètic que interpel·la la subjectivitat del receptor. S'acompanya d'un eslògan final.
• El publireportatge: és un text audiovisual descriptiu i expositiu d'una durada considerable, on s'expliquen de manera detallada les propietats del producte.

Característiques del Llenguatge Publicitari

• Color: els colors són molt connotatius i amaguen un simbolisme que és compartit per tots els membres d'una comunitat cultural.
• Figures retòriques: tenen una importància especial en aquest llenguatge connotatiu, ja que pretenen cridar l'atenció del consumidor.

Estructura del Llenguatge Publicitari

• L'eslògan: és una frase que resumeix el missatge publicitari. Ha de ser breu i contenir molta informació en poc temps i espai. Ha de ser fàcil de recordar i cridar l'atenció.
• Cos de l'anunci: pot enfocar-se de moltes maneres; en principi, podria ser un text informatiu sobre les característiques del producte.
• La marca anunciada o logotip: a vegades són lletres i d'altres un disseny gràfic ben estudiat que identifica la marca anunciant.

La Publicitat Subliminal

• Missatges camuflats: són els que s'associen més directament amb la publicitat subliminal.
• Missatges indirectes: són usats molt sovint en els missatges publicitaris. Per exemple, el fet que un personatge de l'anunci aparegui feliç i satisfet.

Els Signes de Puntuació

Són aquells signes gràfics que escrivim per delimitar i identificar els enunciats dels textos o caracteritzar els aspectes de la sintaxi.

Els Signes de Pausa

Són aquells signes de puntuació que serveixen per assenyalar un punt d'inflexió.

• Coma: és un signe de puntuació que serveix per marcar les pauses breus del discurs.
• Punt i coma: marca una pausa intermèdia, més llarga que la coma i més curta que el punt.
• El punt: indica una pausa llarga en el text i separa fragments que són independents.
• Punts suspensius: s'escriuen directament després de la paraula que acompanyen i sempre són tres.
• Dos punts: indiquen una pausa mitjana.

El Significant i el Significat

• Significant: és la cadena de sons que s'associen a un concepte mental concret. Aquesta cadena fònica, en ser emesa, evoca una imatge o concepte determinant en les persones que comparteixen la mateixa llengua.
• Significat: per la seva banda, és el concepte o imatge que s'associa en la ment a un significant concret. Per exemple, tots els parlants de la nostra llengua associen una cadena de sons a la imatge d'una taula.

Els Significats Denotatiu i Connotatiu

• Denotatiu: és el significat que apareix al diccionari. És un significat objectiu que comparteixen tots els parlants de la llengua.
• Connotatiu: fa referència a la significació sociocultural, històrica, ideològica o emocional d'una paraula. Per tant, és el significat subjectiu relacionat amb les idees que aquesta paraula suggereix a cada parlant.

Què és la Variació Social?

És aquella que afecta l'individu que depèn del seu nivell sociocultural. En concret, parlem de la variació diastràtica quan ens referim a l'ús de la llengua que fan els parlants segons els grups socials a què pertanyen.

Factors de Variació Social

• L'edat: el parlar de les persones adultes sol ser més tradicional, amb estructures de la llengua ja fixades i estereotipades. De tot el gruix de la població, aquells que presenten una variació lingüística més acusada són els joves, a causa de les característiques pròpies de l'edat.
• El lloc de residència: la llengua rural sol fer servir formes conservadores, ja que manté un lèxic i uns girs més antics que possiblement ja no s'usen en el nucli urbà. La llengua urbana és més canviant i permeable a les innovacions, i això fa que vagi perdent poc a poc lèxic i estructures antigues.
• El sexe: no hauria de ser una entrada, però al nostre voltant veurem que, tot i que hem millorat en igualtat, els homes i les dones encara presenten diferències en l'ús de la llengua.
• La classe social: la pertinença a una classe social o a una altra també és un factor de variació lingüística. Les classes socials més marginals es caracteritzen per fer servir un llenguatge més pobre lèxicament.
• La professió: la professió o ocupació és un dels factors que més afecten la variació social.

Els Usos no Discriminatoris de la Llengua

• Sexistes: encara que la legislació indica que els homes i les dones són iguals i posseeixen els mateixos drets, la realitat és, a vegades, ben diferent.
• Classistes i racistes: són altres de les realitats que se solen reflectir en determinades expressions lingüístiques.

La Narrativa del Segle XX

Europa es troba en una situació de grans canvis econòmics i socials durant aquests anys. El realisme i el naturalisme ja havien començat a donar pas al modernisme.

La Narrativa Modernista

Una de les expressions artístiques i literàries que tingué gran importància durant el modernisme fou la novel·la.

La Novel·la Simbolista

Deixant de banda les idees realistes i naturalistes, els modernistes hagueren de buscar un nou model estètic per a les seves narracions i el trobaren en la novel·la simbolista.

Altres Corrents Narratius

Hi hagué més moviments literaris, com ara la narrativa decadentista i la narrativa costumista.

La Narrativa dels Anys 20 i 30

El noucentrisme va suposar un fre per al desenvolupament de la novel·la, ja que, amb les seves intencions didàctiques, els noucentristes preferien concretar-se en altres gèneres com el conte.

La Narrativa de la Postguerra

• Novel·la psicològica: aquesta narrativa es caracteritza per deixar de banda l'argumentació i centrar-se en la vida interior dels personatges.
• Novel·la realista: coneguda també com a realisme social, pretén denunciar l'opressió que pateixen les classes populars.
• Novel·la testimonial: és un dels tipus de novel·la realista que pretén explicar experiències pròpies viscudes.
• Novel·la experimental: consisteix a crear textos experimentals amb tècniques, temes i recursos nous.
• Narrativa fantàstica: aquestes narracions van sorgir cap als anys 50, influïdes pel cinema o la pintura, i mostren un gust per la temàtica i els recursos fantàstics.

La Narrativa Actual

A partir dels anys 70, la situació cultural i literària millora per la caiguda del règim franquista. A Espanya arriben les influències europees nascudes amb la revolució cultural del maig del 68 a París. Els autors d'aquesta època presenten una actitud intimista i rebel. Durant els anys 80, la situació de la literatura, de la llengua i de la cultura en general s'estabilitza gràcies a la normalitat en què viu la societat en tots els àmbits.