Psicologia Humanista: Principis i Formes de Recollir Dades

Psico Humanista: Principis

El context de l’esser humà és la reacció amb altres persones, l’home és conscient de si mateix i de la seva existència. L’esser humà està proveït amb facultats de decisió, llibertat i consciència per triar i prendre les seves pròpies decisions. L’esser humà tendeix naturalment a la seva autorealització formativa. Consideren que les persones tenim una conducta intencionada dirigida a aconseguir la nostra autorealització.

Formes de recollir dades

Normalment eviten utilitzar tècniques d’estudi objectives com l’experimentació científica o tècniques pròpies del conductisme. Observen el pacient però no dirigeixen la solució del problema d’una manera activa, sinó que l’ajuden a trobar la seva pròpia manera per solucionar-lo. Les entrevistes no estructurades permeten al terapeuta tenir accés als pensaments i experiències d’un individu sense dirigir l’entrevista cap a cap tema o idea en particular. En l’observació participant, el terapeuta forma part de l’estudi, facilitant la formació de les relacions personals i obtenint informació directament de la persona. Altres formes de recol·lecció de dades qualitatives que s’utilitzen són l’anàlisi de diaris personals, escrits del pacient…

Rotllo May

L’objectiu de la teràpia existencial és augmentar la consciència del pacient respecte la seva pròpia existència. El terapeuta i el client són dues persones en una autèntica relació. El terapeuta no interpreta sinó que posa els fets en relació amb el pacient. Els dinamismes psicològics no són considerats comuns a l’especie humana, es posa l’èmfasi en la significació particular de les dinàmiques del client, les quals es deriven del context de la seva vida. El terapeuta no sempre sap què és o què motiva al client i la seva actitud, més que aplicar una teoria, consisteix a escoltar-lo amb atenció i respecte. Dona molta importància al compromís, que és la veritable manera d’estar viu.

Limitacions

Les experiències subjectives dels individus són tremendament difícils de mesurar, registrar i estudiar. Altres crítiques a l’enfocament són la seva falta d’eficàcia en el tractament de problemes de salut mental greus i les generalitzacions fetes sobre la naturalesa humana així com el rebuig complet d’alguns conceptes conductistes i psicoanalítics importats. Per exemple, encara que la psicologia humanista insisteix que els estudis en animals són inútils per l’estudi del comportament humà, algunes investigacions realitzades en animals han donat lloc a conceptes que són aplicables a les persones. L’inconscient juga un paper important en la psico humana.

Psico Cognitiva

Definició: És la branca de la psicologia que intenta proporcionar una explicació científica de com el cervell du a terme funcions mentals complexes com la visió, memòria, llenguatge i pensament. És l’estudi d’aquells processos mentals que possibiliten el nostre desenvolupament diari en el reconeixement d’objectes familiars, persones conegudes, dominar habilitats com lectura, escriptura, programació… Tots aquells processos del pensament, creences, percepcions del món, processos com aprenentatge…

Objecte d’estudi

Descobrir les lleis del coneixement, estudiant, per tant, el comportament dels processos congènits. Coneixer com l’home s’apropia de la realitat, la indivualitza, la transforma, l’emmagatzema i es comporta en relació a aquest coneixement i sigui pren decisions, actua transformant la seva realitat. Els mecanismes bàsics i profunds pels quals se elabura el coneixement, des de la percepció, memòria i aprenentatge fins a la formació de conceptes i raonament lògic. Es dedica a l’estudi del comportament humà que es centra en els aspectes mentals, que medien entre l’estímul i la resposta oberta.

Propòsit

Tots aquells processos del pensament, creences, percepcions sobre el món, aprenentatge, memòria, sensacions, imatges, autodeclaracions, autoinstruccions que ens permeten crear una imatge i opinió sobre nosaltres mateixos, els altres i l’entorn.