La Psicologia Humanista: Maslow, Rogers i l'Autorealització

Què és la psicologia humanista?

La psicologia humanista es desenvolupa en els anys 50 i 60 als Estats Units com una alternativa al conductisme i a la psicoanàlisi ortodoxa. Entre els autors humanistes destaquen Maslow i Rogers.

Teoria de les motivacions segons Maslow

Maslow és molt optimista pel que fa a la naturalesa de les persones i afirma que tots els éssers humans tenen una naturalesa bona. Aquesta naturalesa està marcada per una sèrie de necessitats que cal satisfer. Si una persona té satisfetes les necessitats, aleshores estarà sana i feliç. Allò que motiva les persones és la recerca de l’equilibri entre la necessitat i la seva satisfacció.

L’autorealització i les experiències cim

L’autorealització és un procés que mai s’acaba, sinó que és continu al llarg de tota la vida d’una persona. Les experiències cim són fets concrets, situacions viscudes per les persones que marquen la seva manera de ser i de comprendre el món.

Deu claus per al creixement personal

1. Deixar d’utilitzar màscares: Significa no aparentar una cosa que no ets.
2. Deixar de sentir els “Has de...”: La conducta de les persones està marcada per les normes que estan tan interioritzades.
3. Deixar de satisfer expectatives imposades: Tendim a fer allò que fan els altres. La conseqüència és que les persones viuen d’acord amb valors que els altres han fixat però que potser no són gens significatius.
4. Deixar d’esforçar-se per agradar als altres: Les persones que realment són lliures, que s’han acceptat a si mateixes, deixen d’intentar fer les coses en funció dels altres i no modifiquen la seva conducta amb l’única finalitat d’agradar.
5. Començar a autoorientar-se: Significa que les persones adquireixen autonomia i aprenen a escollir els seus objectius elles soles.
6. Començar a ser un procés: Les persones que s’accepten a si mateixes comencen a notar que entren en un procés constant de canvi.
7. Començar a acceptar la seva complexitat: Es tracta de no reduir la varietat de la pròpia personalitat a un sol tret i de començar a percebre la pluralitat de “jos” que amaga un mateix.
8. Començar a obrir-se a l’experiència: L’individu comença a viure una relació franca, amistosa i íntima amb la seva pròpia experiència. Les persones que s’autorealitzen tenen la capacitat d’apreciar les bondats bàsiques de la vida amb temor, plaer i èxtasi.
9. Començar a acceptar els altres: Acceptar els altres i les seves maneres de fer i veure la realitat.
10. Començar a confiar en un mateix: Començar a acceptar la nostra pròpia manera de ser.