Psicoanàlisi, Ment i Societat: Teories i Conceptes Clau

Freud i la Psicoanàlisi

Freud (1856-1939), pare i fundador de la psicoanàlisi. Sublimació: consisteix en la canalització inconscient d'un desig inacceptable en una activitat cultural acceptada i considerada superior.

Estats i Processos Mentals

Facultats Cognitives

• Percepció
• Memòria
• Imaginació
• Intel·ligència

Estats Afectius

• Sentiments
• Emocions
• Passions

Dualisme

El dualisme tradicional postula l'existència de dues realitats de naturalesa i consistència diferents. L'ésser humà seria un compost de dues realitats: cos i ment. Descartes i Plató són representants.

Dualisme Platònic

Segons Plató, l'home és un ésser format per una ànima immortal i divina i un cos imperfecte i mortal, que és la presó de la primera. L'estat natural de l'ànima és separada del cos, el qual només aconsegueix pertorbar-la.

Dualisme Cartesià

Segons Descartes, l'home és un combinat de substància pensant (ment) i substància extensa (cos), la comunicació de les quals és difícil d'explicar. La ment té com a atribut essencial que és immaterial i lliure, mentre que el cos es caracteritza per l'extensió i per estar subjecte a les lleis de la matèria.

El Monisme

Considera que l'ésser humà és un ésser unitari, negant l'existència de la ment com una realitat diferent del cervell.

Monisme Espiritualista

Per als autors espiritualistes o idealistes, no té sentit parlar de l'existència del cos (cervell) com a quelcom independent a l'esperit (ment).

Monisme Materialista

L'ésser humà és un ésser físic i material, per tant, la ment no té una naturalesa essencialment diferent dels fenòmens físics. Dins del monisme materialista cal distingir entre posicions diverses:

Conductisme

Ignora l'existència de la ment i dels processos mentals. Els defensors d'aquest paper entenen la conducta com el conjunt de les respostes que un organisme desenvolupa davant de determinats estímuls del medi.

Reduccionisme Fisicalista o Teoria de la Identitat

Aquesta teoria considera que els estats mentals són estats neurofisiològics.

Funcionalisme

No redueix els processos mentals a processos neurofisiològics, ja que considera que un fenomen o procés mental no es defineix per la matèria de la qual està format, sinó per la funció que duu a terme.

Dualisme de Propietats

Aquesta teoria pren idees que resulten més atractives del monisme o dualisme. Del primer recull la consideració que l'home està format per una única substància o realitat. Ara bé, aquesta única realitat produeix o causa propietats físiques i mentals.

El Personalisme

Aquest corrent s'oposa a l'espiritualisme i al materialisme estrictes, ja que veu l'home com a plenament cos i plenament esperit.

Indeterminació Instintiva: Pràcticament tots els animals posseeixen una determinació instintiva molt completa que funciona com a mecanisme de reacció i d'adaptació enfront de la realitat. A l'ésser humà, en canvi, li manca en gran mesura una pauta automàtica similar. Per això, moltes de les coses que en altres animals són immediates i involuntàries, en l'ésser humà s'han d'aprendre. Aquest aprenentatge és possible gràcies a l'existència de tres factors: permeabilitat, intel·ligència i cos social. [Llarg període d'immaduresa: en els animals triguen poc a ser madurs, però en els humans tarda més.] [Inexistència de qualitats físiques destacables: els animals tenen millor físic per sobreviure, els humans no.]

Procés de Socialització: La socialització és el procés d'aprenentatge en la comunitat de la qual formem part. Consisteix bàsicament en l'adquisició i interiorització de les regles, els principis i els costums de la cultura en què vivim. Aquesta assimilació permet que ens identifiquem amb el nostre grup i ens sentim membres efectius i integrats. Gràcies a la socialització adquirim coneixements imprescindibles de les persones que ens envolten, formem els nostres vincles afectius i modelem la nostra conducta i personalitat.

Agents de Socialització: Són tots els elements que fan efectiu el procés de socialització, ja que intervenen activament i directament. Tot allò que exerceix l'acció de socialització. La família constitueix el primer i més important agent socialitzador. L'escola és la institució constituïda amb l'objectiu exprés d'educar i formar els nous membres de la societat. El grup d'iguals, d'aquesta manera qualifiquen els psicòlegs al grup d'individus de la mateixa edat amb qui el nen entrarà en relació a l'escola i en altres àmbits de la seva vida. Els mitjans de comunicació ocupen un lloc cada vegada més destacat en la formació de les noves generacions.

Col·lectivisme: L'individu és tan sols una peça del col·lectivisme. El col·lectiu tendeix a promoure formes d'organització i gestió social adreçades a buscar el bé col·lectiu. De vegades, un col·lectivisme exacerbat i exagerat pot provocar que el tot social angoleixi i anul·li els seus membres.

Individualisme: Segons aquesta concepció, la societat no és res més que un agregat o suma d'individus. Per tant, només té sentit en virtut dels individus concrets dels quals sorgeix. L'individualisme es caracteritza pel fet de considerar que l'individu concret amb les seves necessitats, desitjos i preferències està per damunt de qualsevol altra cosa. Fomenta virtuts individualistes com ara la competitivitat, l'ambició... Tanmateix, el liberalisme radical sovint és criticat per egoista i injust, i és que pot emmascarar un sistema social insolidari.

Humanisme: L'humanisme sorgeix com a alternativa vàlida que intenta compaginar els aspectes positius de tots dos corrents i evitar en la mesura que sigui possible els aspectes negatius. Aposta per l'equilibri entre interès col·lectiu i respecte per la individualitat. Aquest humanisme se sol aplicar a societats democràtiques.