Psicoanàlisi de Freud: Principis, Mecanismes i Somnis
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en
con un tamaño de 4,59 KB
Principi de plaer i principi de realitat
En la ment humana conviuen dos principis fonamentals:
Principi de plaer: busca satisfer els desitjos de manera immediata, sense considerar les conseqüències.
Principi de realitat: frena aquests desitjos per permetre l'adaptació al món real.
Aquesta lluita constant genera una tensió i despesa d’energia psíquica, la qual cosa pot provocar diversos conflictes interns.
Exemple: Una persona vol dir tot el que pensa durant una discussió (plaer), però es controla per evitar problemes posteriors (realitat).
Actes fallits
Són errors, com ara oblits o equivocacions, que tenen un significat inconscient.
Apareixen perquè coexisteixen dues intencions contradictòries en l'individu.
Exemple: T’oblides de portar un treball a classe just el dia que, en el fons, no el volies presentar.
Lapsus
Consisteix a dir o escriure una paraula per una altra de manera involuntària.
Aquests errors reflecteixen pensaments o desitjos que romanen en l'inconscient.
Exemple: Vols dir "professor" però dius "pare" perquè estàs pensant en ell en aquell moment.
Naturalesa dels actes fallits i els lapsus
Ambdós fenòmens mostren que hi ha una lluita interna dins la ment.
Normalment no són greus, però actuen com a indicadors de petits conflictes psicològics.
Mecanismes de defensa
Els mecanismes de defensa són estratègies inconscients utilitzades per reduir l’angoixa i evitar conflictes interns.
1. Sublimació
Consisteix a transformar impulsos negatius en activitats socialment positives.
Exemple: Una persona que té molta agressivitat es posa a córrer o a fer esport per desfogar-se.
2. Desplaçament
Redirigir una emoció o impuls cap a un objecte o persona diferent de l'original.
Exemple: T’enfades amb el professor però, posteriorment, discuteixes amb un amic sense motiu real.
3. Projecció
Atribuir als altres sentiments o desitjos propis que no som capaços d'acceptar.
Exemple: Una persona gelosa que acusa constantment la seva parella de ser-ho.
4. Regressió
Tornar a comportaments o etapes infantils davant la presència d’un problema.
Exemple: Un adolescent que, quan se sent nerviós o aclaparat, es posa a plorar com un nen petit.
5. Formació reactiva
Mostrar el sentiment contrari al que realment se sent, sovint de forma exagerada.
Exemple: Algú que no suporta una persona però es mostra exageradament amable amb ella.
6. Racionalització
Intentar justificar amb excuses lògiques una conducta o un fracàs.
Exemple: Suspens un examen i dius que "no era important" en lloc d’acceptar que no has estudiat prou.
Els somnis segons la teoria de Freud
Els somnis són una via per expressar desitjos inconscients.
Funcionen com una vàlvula d’escapament per a les tensions acumulades.
Tipus de contingut en els somnis
Contingut manifest: és el que recordem del somni en despertar (les imatges i el relat).
Contingut latent: representa el significat ocult i real del somni.
Exemple: Somiar que perds un tren pot reflectir la por a perdre una oportunitat vital.
Mecanismes del treball del somni
1. Condensació
Diverses idees o persones es combinen en una sola imatge o representació.
Exemple: Somiar amb una persona que té característiques físiques de dues persones diferents.
2. Desplaçament
El sentiment o l'emoció important es trasllada a un element aparentment poc rellevant.
Exemple: Somiar amb por d’un objecte petit quan, en realitat, tens por d’una situació vital important.
3. Representació visual (plàstica)
Les idees i desitjos es transformen en imatges visuals concretes.
Exemple: Somiar que estàs caient pot simbolitzar la teva inseguretat o la falta de control en la vida real.