La província organització i competencies

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,58 KB

 
TEMA 8: Espanya: medi economia i societat.

Territori

L'estat espanyol ocupa més de quetre cinquenes parts de la península Ibèrica, la qual presenta uns determinats condicionaments:
- Situació dins la zona temperada:entre 36ºN(punta de estaca de Barés), a l'extrem sud-occidental del continent europeu i en un punt de cruïlla entre Europa i Àfrica, amb un clima un clima d'aire temperat on es troben passes d'aire tropical i polar.
- Posició esntre dues masses d'aigua: l'oceà altlàntic per un costat i el mar mediterrani per l'altre. Aquest fet determina plujes importants a les regions del nord - est peninsular. La península està dividida en dos grans dominis climàtics: el dimini atlàntic i el maditerrani; el domini mediterrani es distingeix per la seva gran aridesa.
- La disposició del ralleu: la P.I.Està formada principalment per un altiplà central envoltat per serralades i dues grans depresions; al territori espanyol hi predominen les terres altres, ja que està situat a uns 600metres per sobre del nivell del mar. Aquesta altitud per sobre ek nivell del mar, fa que Espanya tingui uns hiverns molt freds, amb glaçadés i nevades, amb un conjunt de serralades que dificulten les comunicacións entre l'altiplà central i les zones litorals.
La protecció del medi natural
L'actual legislació espanyola està basada en la conservació de de parcs naturals i de la flora i la fauna silvestre, on s'estableix quatre figures de protecció:parcs, reserves naturals, monuments naturals i paisatges protegits. A partir de les bases d'aquesta llei, cada comunitat pot administrar i gestionat el tipus de protecció que consideri necesària pel seu territori. L'estat es reservala declaració d'espais maritimoterrestres i la gestió dels parcs naturals.
Paisatges d'Espanya
El paisatge de la península Ibèrica es caracteritza pels espais agrícoles i forestals. Els paisatges de Catalunya es poden organitzar en quatre grups:
- Atlàntics: Amb una elevada densitat de població i un important poblament dispers, amb un paisatge on predominen les activitats ramaderes i forestals.
- Mediterranis: Amb una elevada densitat de població, on predomina la població concentrada i on existeixen grans concentracions urbanes, com series Barna, malaga, Sevilla i Saragossa.
- Mediterrani exterior: amb escassa densitat de població, predomini del poblament concentrat, i on l'única gran aglomeració urbana i industrial es troba a Madrid.
- Paisates de Montanya Mediterrània Humida: Predomina l'explotació ramadera i forestal.
Població i xarxa urbana
Característiques de la població espanyola
- Escàs creixement vegetatiu.
- Baixa fecunditat
- Envelliment de la població
- Creixement de les grans concentracions urbanes i dufusió de la població per un territori més ampli.
- Predomini de la població urbana
- Increment del creixement migratori.
Dinàmica de fecundació: natalitat, mortalitat i fecunditat.
Espanya es l'estat del sud europeu, juntament amb Grècia i Portugal on ha disminuït més la fecundació al 2002. Gran part de les comunitats autonomes de la meitat nord d'Espanya tenen un creixement vegetatiu negatiu: Païs basc, Cantàbria, Astúries, Galícia, Cantàbria, Aragó, Castella i lleó i la Rioja.
Estructura per edats de la població
La piràmide d'edats espanyola presenta una base molt estreta, des del 1975 i una base d'adults relativament joves entre 30 i 60 anys, així com una gran quantitat de vells de més de 63 anys.A l'any 1075, va començar una disminució de la natalitat i un procés d'allargament de l'esperança de vida fins als 79'2 anys actualment; és una de les més elevades del món. L'envelliment de la població s'accelera des de 1980 fins ara. L'índex d'envelliment és el qart més alt del món (1'18)

ORGANITZACIÓ POLITICOTERRITORIAL

L'organització del territori espanyol es concep en tres nivells territorials diferents:
Municipis
És el més antic, ja que la delimitació del territori té els seus orígens en l'Edat Mitjana. A Espanya hi ha 811 municipis, amb una extensió que depèn de les circumstàncies històriques amb que s'hagin format. Els munisipis estan administrats per l'ajuntament, que tenen una serie de competències pròpies reconegudes per la llei de bases del règim local. L'alteració dels límits del municipi ha de ser aprovada pel govern de la comunitat autònoma corresponent.
Províncies
És la divisió territorial que l'Estat utilitza perla seva administració. Van ser promulgades per la constitució de 1978, on es definien com una entitat local amb personalitat jurídica pròpia formada per una agrupació de municipis. El govern i l'administració de les províncies es fà mitjançant les diputacións, on estan representats els municipis de la províncie i el govern hi té un subdelegat com a representant. L'alteració del territori d'una província es competència de l'Estat i ha de ser aprovada per les corts mitjançant la llei orgànica.
Comunitat autònoma
Apareix per primera vegada com a entitat pròpia en la constitució de 1978. Estan formades per les províncies limitiformes que tinguin característiques històriques culturals i econòmiques comunes. Aquesta diversitat d'orígens històrics enocòmics i culturals fa que les 17 comunitats autònomes que formen l'Estat espanyol tinguin unes extensions territorials i unes quantitats de població molt diferent. Cada comunitat atònoma té reconeguda una certa capacitat d'autogovern.
Altres divisions territorials
Les principals són: les divisions per administració de justícia, formada per partits judicials i Audíències territorials, la divisió militar, naval i les conques hidrogràfiques. En les divisions judicials s'han respectat les regions o nacionalitats històriques, ja que les comunitats autònomes també tenen algunes competències judicials. Les comunitats autònomñes també poden crear comarques i altres tipus d'agrupacions de municipis, arees metropolitanes, la creació de les quals també els correspon, i mancominitats que es creïn per l'agrupament voluntari de diversos municipis.
CONTRASTOS I DESEQUILIBRIS SOCIALS
El nivell de desnvolupament regional
En els últims 30 anys s'han produït una serie de procesos que, en general han disminuït les diferències socials entre els diversos territoris de l'Estat Espanyol, tot i mantenir importants contrastos econòmics. Els procesos són els següents:
- Reducció de les desigualtats pel que fa a la distribució de la renda.
- Reducció de les diferències entre el nivell de vida de les comunitats autònomes espanyoles i la mitjana de la UE.
- Augment de les desigualtats en el repartiment de la població,
- Manteniment de les desigualtats en la producció
Difrents nivells de desenvolupament
Territoris en creixement:
- Eix mediterrani
- Madrid
- Illes Balears i Canàries
Territoris en crisi:
- Cornisa cantàbrica
Territoris amb desenvolupament induït:
- Galícia
- Castella ia Manxa i Lleó
- Andalusia oriental.
Territoris sense desenvolupament:
- Andalusia occidental
- Extremadura
- Catella la Manxa i Lleó

Entradas relacionadas: