Proves i Teories de l'Evolució: De Darwin al Neodarwinisme
Biología5,73 KB
PROVES EVOLUCIÓ: 1) Biogeogràfi
Spècies llocs geogrà +cerca, tnen +similituds.
2) Paleontolò:
spècies q rpresenten frmes intermèdies ntre ls spècies actuals i ancestrals.
3) Anatòmi
-Òr. Homòlegs: = Estruç ≠ funció →originats x divrgència adaptativa (= origen prò x otros fctors s’adapten). -Òr. Vestigials: Estruç homòlogues q han perdut sva funció i s’atrofian. -Òr anàlegs: ≠ Estruç = funció→ s’han originat x cnvergència evolutiva (≠ origen)..
4) Embriolò
Spècies q sn + a prop prsenten patró embriològic + smblant.
5) Bioquí:
studiant la similitud dls gens/proteï d # spècies hay + dif quan spècies stan + allunyades evolutivament
TEO EVOLUCIÓ: 1) DARWINISTA:
1)Lluita x supervivència: org tnen capacitat reprod alta pro recursos sn limitats. 2)Descendencia t 1 alta variabilitat 3)Selecció nat: el medi es qui selecciona als individus q hi viuen dins, no els org els qui s'adapten. No hi ha una intencionalitat en l'evolució, és atzarosa.
2) LAMARCKISME
Org sn capaços evolucionar i adaptarse medi, moguts x un prfeccionisme int. Postula ls principals principis: -De prfeccionament: evolucionar s 1 carac impulsada pl prfeccionisme dls org. La necesitat crea la funció, i funció crea l’òrg. -D’ús i desús: l’ús continuat d1 òrg el desenvolupa, i seu desús fa q s’atrofii i pugui dsaparèixer. -Herència dls caràc adquirits: ls caràc desenv pls progenitors queden fixats al indiv i s hereten
= I # TEO Darwin I LAMARCK. =:
species evolucionen gradualment i lent al llarg temps. Cnvis produits durant vida indiv s trnsmentien a la dscendència.
#:
1)Darwin:
ancestre cmú i al pas temps s subdivideix n altrs species. Species pden extingirse. Indiv mteixa gneració pden sr #. Cnvis fets x selec nat.
2)Lamarck:
Species actuals smpre han existit pro llarg temps shan prfeccionat. Species no pden extingirse. Tots indiv mteixa specie sn =. Cnvis fets x voluntat indiv
TEO SINTÈTICA D L’EVOVUCIÓ / NEODARWINISME (1938 - 1940)
Dobzhansky (genetista), Mayr (zoòleg), Simpson (paleontòleg) i Huxley (biòleg). -Amplia Darwinisme afegint la teoria gnètica q diu q levolució s 1 cnvi acumulatiu i ireversible d ls prporcions dls # alels dls gens d ls pblacions. És 1 prcés lent i gradual. -Ls mutacions cm a motor: diu q a ls pblacions hay variabilitat gènica q sincremnta a causa d mutacions i reprod sex. La selec nat actua sbre la variabiliti genè prò tmb intrvenen la deriva genè (atzar) i ls migra. -Genètica d pblacions diu q la unitat evolutiva s la pblació s dir 1 grup d indiv mteixa spècie q s rprodueixen ntre sí. El cnjunt gnotips i sus freqüèn cnvia llarg temps.
GENÈTICA POBLACIONS→
Estudia variabilitat genè d ls pblacions (freqüèn dls alels i genotips). Els cnvis evolutius a petita scala n pblacions (microevolu) expliquen ls grns cnvis evolutius (macroevolu).
Llei equilibri Hardy-Weinberg
Pblació equí quan no s prdueixen cnvis n freqüèn gnètiques a trvés d ls gneracions ja q pblacio, t molts indiv, aparellament indiv sigui atzar i no hagi migra, ni selec nat (entorn no varia), ni mutacions
Cnceptes gnètica pblacions
Freqüèn alèlica o gènica: prporció alel n 1 pblació. f(A) / p: freqüèn alel A n la pblació. F(a) / q: freqüèn alel a n la pblació. Freqüèn gnotípica: prsenta cda genotip n la pblació: AA, Aa, aa. Suma p+q= 1. X tant 1= p2 + q2 + 2pq. Les freqüèn fnotípiques sran: f(AA)= p2. F(aa) = q2. F(Aa) = 2pq
FCTORS CNVIEN FREQÜÈN ALÈLiqües -
Mutacions: mat 1r d levolució (no mutacions, no evolució). Alteren seqüèn bses ADN. -Mov migratoris: alteren genètica d ls pblacions d’origen i d receptores. -Selec sex: l’aparellament no s prdueix al atzar, s veu afvorit x det. Caràc. -Encreuament no a l’atzar (no panmixi): degut a causes dif d la selec nat. -Selec nat. -Deriva genètica: afcta pblacions petites, atzar (no intervé selec nat). Pot causar grans pèrdues d variabilitat genètica. *Ex: pblació perd dramàticament su grndària x 1 dsastre nat (efcte coll ampolla) o grup petit s spara x frmar nova colònia (efcte fundador)
PROCÉS ESPECIACIÓ
Frmació d diverses spècies a trvés d l’evolució (Espècie: cnjunt pblacions q pden entrecreuarse i tenir dscendents fèrtils).
1) speciació alopàtrica
Apareix barrera geogrà q impedeix el fluix genètic ntre 2 subpblacions sparades. Mutacions i selec nat actuen # n cda subpblació→cda veg hay + divrsitat genè. Dsprés d molt temps d’aïllament rproductiu 2 indiv d ls 2 subpblacions no podran tenir dscendència fèrtil.
2) speciació simpàtrica:
2 pblacions evolucionen x sparat encara q su àrea d dstribució coincideixi, prò hay 1 aïllament rproductiu prduït x:
A)Mcanismes prezigòtics:
impedeixen fundació dl òvul x causes divrses b)Mcanismes postzigòtics:
Hay dscendència pro s poc viable o stèril.
Perspectives actuals sbre mcanismes evolutius: -Gradualisme
S van afegint petits cnvis.
-Equilibri puntuat
Gran salt evolutiu sobtat i falten fòsils intermedis
-Teo simbiogènesi:
afavoreix a l’evolució el procés d cooperació (Endosimbiosi: la cèl euca sha frmat x la uníó d cèl ancestrals procario) al prcés evolutiu. Tant ls mitocon cm clroplasts prvenen d stas cèl ancestrals (x això dpenen lun d laltre)