Anàlisi de l'esput: examen macroscòpic, bioquímic i microscòpic

Aparell respiratori

Format per:

• Fosses nasals (funció: temperar, hidratar i filtrar l'aire)
• Faringe (funció: deixar passar l'aire en dues direccions)
• Laringe (funció: permetre el pas de l'aire en dues direccions i fonació per la presència de cordes vocals)
• Tràquea (presenta uns anells de cartílag en forma de C que li donen consistència i impedeixen que es col·lapsi, permetent així el pas de l'aire)
• Bronquis primaris (2, 1 per cada pulmó)
• Bronquis secundaris (pulmó dret: 3, pulmó esquerre: 2)
• Bronquis terciaris (total de 10 per pulmó)
• Bronquíols (funció: deixar passar l'aire en dues direccions)
• Sacs alveolars (procés d'intercanvi de gasos)

Mecanismes de defensa

• Mucociliar: mètode mecànic per eliminar qualsevol agent contaminant atrapant-lo al moc.
• Ganglis limfàtics: acumulació de limfòcits, primera barrera del sistema immunitari davant un antigen.
• Macròfags alveolars: leucòcits que romanen als alvèols i teixits que els envolten, capaços de fagocitar microorganismes altament resistents. En individus sans es troben en repòs i s'activen en presència d'un patogen, iniciant la resposta immune.

Formació del moc

Tots els conductes de l'aparell respiratori estan recoberts per un epiteli secretor anomenat mucosa respiratòria. Té un gran nombre de cèl·lules caliciformes que tenen la funció de secretar moc, que actua com a substància protectora adherint les partícules inhalades.

Esput

Les secrecions traqueobronquials són una mescla d'aigua (95%), electròlits, proteïnes (mucina i lipoproteïnes), cèl·lules de descamació i alguns macròfags. Conté múltiples components actius en l'eliminació d'agents patògens, per exemple: lisozims, proteases, lactoferrina, IgA. La consistència i viscositat depenen del grau d'hidratació del pacient i de les estructures moleculars de les fibres de mucina.

Obtenció de la mostra d'esput

Expectoració profunda, s'ha de fer al matí en dejú (no aigua), esbandir la boca amb aigua o sèrum fisiològic estèril, fer 2-3 inspiracions profundes i tossir (recipient estèril de boca ampla amb tap de rosca i conservar en fred).

Importància clínica

Processos inflamatoris d'origen al·lèrgic com asma, infeccions virals (adenovirus i coronavirus, influenza, herpes, xarampió...), malalties micòtiques, paràsits, infeccions i inflamacions greus (tuberculosi, asbestosi, emfisema pulmonar), tumors.

Examen macroscòpic

• Quantitat: Persones sanes: 100-150 ml/dia, processos inflamatoris: 300 ml/dia (broncorrea).
• Aspecte o consistència: Esput normal: seromucosa amb viscositat per la mucina. En casos d'edema pulmonar: esput serós, amb escuma i tenyit de sang. Asma: certa filància.
• Color: Groc-verd: expectoració purulenta, infecció bacteriana. Conté pus, bacteris i cèl·lules epitelials. Vermell brillant: sang. Oxid marró: descomposició de l'hemoglobina en casos de pneumònia bacteriana o abscés pulmonar i necròtic.
• Olor: Podrit: abscessos pulmonars necròtics o tuberculosi. Olor a guix mullat: bronquièctasi no infectada.
• Cossos sòlids: Masses caseoses: fragments de teixit pulmonar necròtic. Motlles bronquials: acumulació de secrecions als bronquis. Broncòlits o càlculs de pulmó: no habituals, es formen per calcificacions del teixit infectat o necròtic a l'interior d'una cavitat. Taps de Dittrich: cossos de color groc formats per restes cel·lulars, cristalls d'àcids grassos i bacteris que apareixen en casos de bronquièctasi.
• Paràsits: Poc freqüents. Helmints que colonitzen altres òrgans del cos i després poden passar als pulmons (per exemple: Paragonimus westermani, Echinococcus granulosus i Schistosoma mansoni).

Examen bioquímic

• Electròlits: només en casos de transudats.
• Enzims: glucosidasa i arilsulfatasa (degradants de la mucina), peroxidasa i fosfatasa (destrucció de neutròfils), proteïn-quinasa (inflamació), deshidrogenasa làctica (bronquitis).
• Proteïnes: citocines com interferons i interleucines, proteïnes plasmàtiques.
• Mucina: casos de fibrosi quística.

Examen microscòpic i citològic

• Bacteris (bacil de Koch, causant de la tuberculosi, es realitza amb tinció de Ziehl-Neelsen), Nocardia.
• Fongs: Histoplasma, Aspergillus, Candida, Cryptococcus.
• Cristalls: Charcot-Leyden (en casos d'asma, per degradació dels eosinòfils), fosfats (en infecció per Aspergillus).
• Espirals de Curschmann: mucositat molt viscosa que es forma en petits bronquis i bronquíols. Tenen forma de filaments ondulants de color blanc o groc i s'emboliquen formant petites boles. Són típiques de l'asma bronquial.
• Fibres d'asbest o amiant (asbestosi) o de quars (silicosi).

Les tincions més utilitzades són: Gram (diferenciació de bacteris grampositius de gramnegatius), Giemsa o Papanicolau (eritròcits i diferenciació de leucòcits), violeta cristall tamponat (cèl·lules de l'epiteli bronquial), Ziehl-Neelsen (tuberculosi), tinció PAS (fongs).

L'examen microbiològic de l'esput és fonamental per detectar infeccions bacterianes o fúngiques, mentre que les infeccions virals requereixen tècniques de biologia molecular com la PCR.

Sistema de Bartlett

Majoritàriament tots tenen en compte la relació entre el nombre de cèl·lules escamoses respecte al nombre de neutròfils presents a l'esput. La presència de neutròfils dóna un valor positiu. Les cèl·lules epitelials escamoses donen un valor negatiu, indiquen contaminació orofaríngia. Només es cultiven aquelles mostres que tenen una puntuació d'1 o major. En general, es considera una mostra ideal per a cultiu si compleix:
- Poques cèl·lules escamoses epitelials per camp (<10 cba).
- Quantitat de neutròfils per camp (>25 cba).
- Presència de cèl·lules epitelials bronquials.
- Presència de macròfags.