Proves morfològiques de l'evolució
Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología
Escrito el en catalán con un tamaño de 15,77 KB
LA TEORIA I LES PROVES DE L’EVOLUCIÓ
Evolució: ciència que estudia els Canvis dels éssers vius al llarg del temps. Idees fixistes: les espècies no han Canviat des del seu origen i van aparèixer totes alhora.
Buffon: alguns éssers vius poden Transformar-se i donar lloc a altres més senzills. Segle XIX: apareixen noves Teories després de la inquisició.
1809: Lamarck treu el llibre on Explica la seva teoria. Diu que els vertebrats són molt semblants per dins. Generació espontània: molts organismes poden créixer a partir de la matèria Orgànica en descomposició. Els organismes tenen una força interna cap a la Perfecció i s’adapten al medi on viuen, ja que aquest no és constant.
Mecanismes utilitzats per Lamarck per saber per què canvien els organismes
Ús i desús d’un òrgan: l’ús d’un òrgan el fortifica i desenvolupa, pel contrari s’atrofia i debilita.
Herència de caràcters adquirits: els Caràcters adquirits durant la vida es transmeten als descendents. Es necessiten Moltes generacions en els dos casos per produir-se canvis notables.
1859: Darwin treu l’Origen de les Espècies. Espècies actuals s’han originat a partir de les anteriors però amb Canvis. Les espècies semblants provenen d’un avantpassat comú i les espècies canvien Per adaptar-se al medi, sinó no canvien.
Mecanismes utilitzats per Darwin Per explicar que les espècies canvien
-Existència de la variabilitat: dins d’una espècie tots són Semblants però no idèntics.
-Excés de descendents: fan més descendents dels que Sobreviuen.
-La supervivència dels més ben adaptats al medi: no tots tenen Les mateixes probabilitats.
-Els més ben adaptats es reproduiran més i per tant, els Caràcters heretats seran millors.
-Selecció natural: tria natural segons l’adaptació al medi de Qui viu i qui mor.
Els organisme que sobrevisquin d’una Generació, es reproduiran i transmetran els caràcters. La proporció D’organismes més ben adaptats anirà creixent.
LAMARCK | Darwin |
1.Canvi medi: menys aliment2.Aliment està més amunt i Han d’estirar el coll3.Se’ls estira el coll4.Els descendents neixen amb El coll una mica més llarg | 1.Canvi medi: escassetat Aliment2.Girafes amb coll més llarg Tindran avantatge3.Si tenen un avantatge, Viuran millor i tindran més descendència4.En la següent generació S’hauran passat més caràcters de coll llarg |
Neodarwinisme: teoria Sintètica
-Variabilitat genètica causada per mutacions p recombinació Genètica a la meiosi.
-Unitat evolutiva: població.
-Allò que canvia són les freqüències gèniques.
-Aparició de noves espècies gràcies a l’aïllament de Poblacions.
·Interpretacions de la teoria neodarwinista
-Seleccionista (la més acceptada): mutacions apareixen més o Menys a l’atzar, allò que fa la selecció natural és seleccionar les mutacions Beneficioses o efectives.
-Neutralista: majoria de mutacions són neutres, no són ni Bones ni dolentes.
Proves de l’evolució
Selecció artificial: les espècies Poden canviar relativament ràpid. L’evolució és constant.
·Anatòmiques/ morfològiques: es basen en l’anatomia comparada. Hi ha tres tipus d’òrgans: homòlegs, anàlegs i vestigials.
-Homòlegs: mateix origen però diferent funció. Tenen la Mateixa estructura interna. Ex: extremitats vertebrats (DIVERGENTS).
-Anàlegs: diferent origen però mateixa funció. Tenen la Mateixa o una semblant forma externa però no interna. Ex: ales mosca i ocell. Convergent.
-Vestigials: òrgans que han perdut la seva funció inicial. Ex: Apèndix.
·Embriològiques: es basen en el desenvolupament embrionari. Característiques que en els embrions hi són i d’adults no. Els embrions tenen Una fenedura que els peixos la conserven d’adults però els vertebrats, no. Tenim cua a l’embrió. Les fases embrionàries d’un organisme concorden amb les Etapes evolutives per les quals ha passat l’espècie.
·Paleontològiques: es basen en els fòssils, són roques on s’hi Ha quedat la forma d’algun organisme (normalment si té esquelet). Limitat per La quantitat de fòssils:
-Diversitat d’espècies ha anat augmentant amb el temps.
-Complexitat organismes ha anat augmentant.
-Grups d’éssers vius apareixen a partir d’un grup anterior (fòssils de forma intermèdia: característiques dels dos grups).
-Quant més separades estan dues èpoques, més diferents són els Seus fòssils.
-Éssers vius han canviat al llarg del temps.
-Sèries filogenètiques: conjunt relatiu de fòssils que mostra
Les variacions d’un caràcter.
Ex: cavall (dents i potes).
·Biogeogràfiques: es basen en la distribució d’espècies a la Terra.
-Cada continent/illa representa una espècie pròpia, amb Adaptacions semblants al que viuen en llocs equivalents. Ex: lleopard (Àfrica), Guepard (Sud-Amèrica).
-Quant més temps fa que les espècies s’han separat, més Diferències presenten entre si. Ex: Austràlia.
-Endemismes: llocs aïllats. Evolucionen de forma diferent.
-Quant més propera una illa al continent, més semblances.
-A les illes hi ha menys grups d’animals.
·Biomoleculars /bioquímiques i cel·lulars: tots tenim el Mateix codi genètic.
Fenotip: caràcter que es manifesta. Genotip: conjunt de gens. Al·lel: diferents informacions que pot haver-hi en un Gen.
Freqüència al·lèlica: equivalent a Gènica. Proporció que presenta un determinat al·lel respecte els altres del Mateix gen en una població.
Freqüència genotípica: freqüència Dels mateixos genotips en una mateixa població.
Llei de Hardy-Weinberg
Freqüències al·lèliqües d’una Població es mantenen constants al llarg del temps si es compleixen quatre Coses:
-Individus es creuen a l’atzar.
-Número individus constant en cada generació.
-No hi ha mutacions.
-No hi ha selecció natural.
Mecanismes d’evolució/agents Evolutius
a)Mutacions:
canvi en la
Informació genètica. A l’atzar produïdes (no se sap ni quan ni on), n’hi ha de
Dolentes, bones o neutres (depenent del medi), poc probables i pre-adaptatives.
Ex: bacteris resistents: els deixem viure.
B)Flux gènic / migracions: pot Canviar la freqüència dels al·lels
c)Deriva genètica: canvi de les Freqüències al·lèliqües que es produeix perquè només es reprodueixen una part Dels individus d’una població.
-Colls d’ampolla: disminució important Del número d’individus reproductors causat per un fet excepcional (ex. Epidèmia).
-Efecte fundador: es produeix quan a partir d’una població més O menys gran marxen pocs individus per formar-ne una de nova. Ex: Amish.
D)Selecció natural: procés que Elimina els menys adaptats. Altera les freqüències gèniques. Hi ha tres tipus:
-Direccional (afavoreix individus amb un valor extrem d’un Caràcter determinat).
-Equilibradora/estabilitzadora: afavoreix individus amb Superioritat de valors híbrids (heterozigots). Ex: anèmia falciforme Ss.
-Disruptiva: afavoreix simultàniament els individus amb Caràcters extrems. Afavoreix els dos homozigots per igual.
Especiació
Procés de formació d’una espècie nova A partir d’una població d’una espècie ja existent. Espècie: conjunt D’organismes que es poden reproduir entre ells donant lloc a descendents Fèrtils. Totes les espècies s’han produït a partir de la radiació adaptativa. Hi ha dos tipus d’especiació:
·Geogràfica / al·lopàtica: aïllament geogràfic. Ex: Galàpagos. Al principi és reversible. Mecanismes d’aïllament:
-Prezigòtics: ja no hi ha fecundació: no es gesta l’embrió.
A)Ecològic: poblacions viuen en Hàbitats diferents
B)Estacional/temporal: període Reproductor en moments diferents
C)Etològic/sexual: no s’atrauen Perquè no es reconeixen
D)Mecànic: òrgans reproductors Canvien de mida o forma
E)Pol·linitzador: ja no es Pol·linitzen
F)Gamètic: els gàmetes no s’atrauen o les cèl. Masculines no Sobreviuen
-Postzigòtics
1.Inviabilitat: el zigot no es Pot desenvolupar correctament, mor abans
2.Esterilitat
3.Degeneració/deteriorament: Híbrids es poden reproduir però els descendents tindran dificultats per Sobreviure
·Simpàtrica: causada pels canvis genètics importants que es Produeixen en alguns individus i que fan que no es puguin reproduir.
EVOLUCIÓ HUMANA
Regne animal:
Cordats: vertebrats: mamífers: Primats: antropoïdeus: hominoïdeus.
Què tenen en comú els primats i què Ens diferencia? Cos generalista, cervell gran, carnívors, menstruació. Origen: Àfrica. Causat per un canvi climàtic (clima més fred).
Primers fòssils
Australopitec : Homo habilis : Homo erectus : Homo sapiens
Hominització: procés evolutiu que va Donar lloc a l’espècie humana a partir de la selecció natural.
Humanització: procés d’evolució Cultural.
Canvis més importants que hem patit En l’hominització
1.Bipedisme: primer de tots. Desplaçament de forma permanent a dues cames (extremitats posteriors). Proporciona una visió més àmplia, menys superfícies a la qual arriba radiació Solar directament, facilita termoregulació, allibera les mans per poder Utilitzar eines (més important) i és més eficient energèticament.
2.Anatòmics:
-Orifici occipital: es posa a la base del crani.
-Caixa toràcica: forma de barril.
-Columna vertebral: fa una S: més curvatura.
-Forma pelvis: més ample però més baixa: facilita inserció Cames.
-Augmenta longitud extremitats inferiors.
-Fèmurs inclinats respecte el genoll.
-Polze del peu enganxat a la resta dels dits: augmenta Superfície peu.
3.Canvis dentició: dents no Especialitzades ni per ser herbívors ni carnívors, omnívors
4.Encefalització: causat pel Canvi d’alimentació (+ proteïnes, + greix). L’encèfal conté el cervell, el Cerebel (es queda amb la informació) i el bulb raquidi (automàtic). Això Proporcionarà l’adquisició del llenguatge.