Proves Diagnòstiques Mèdiques: Tipus i Característiques

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Medicina y Salud

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,54 KB
Actualizado el

Resumen

Aquest document explica què és el diagnòstic mèdic i els seus tipus, com el principal, el secundari i el definitiu. També recull els problemes habituals del diagnòstic i els criteris que ha de complir: validesa, reproductivitat i seguretat. A més, descriu l'anamnesi, o entrevista clínica, i les proves complementàries: anàlisis clíniques, electrodiagnòstic, endoscòpies, anatomia patològica, proves funcionals i proves d'imatge.

Puntos clave

  • El diagnòstic és el procediment que identifica una malaltia, síndrome o qualsevol estat de salut.
  • El diagnòstic principal és el procés patològic que, després d'un estudi, es considera la causa principal.
  • El diagnòstic definitiu és el confirmat després de proves complementàries.
  • Els criteris del diagnòstic són la validesa, la reproductivitat i la seguretat per al pacient.
  • L'anamnesi és una entrevista entre metge i pacient per recollir informació sobre la salut, i és la base del diagnòstic.
  • Les proves complementàries serveixen per confirmar o descartar un diagnòstic clínic, fer un diagnòstic precoç o seguir una malaltia.
  • L'electrocardiograma (ECG) registra l'activitat elèctrica del cor, i l'ECG ambulatori o Holter fa un control durant 24 hores.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Què és el Diagnòstic Mèdic?

El diagnòstic deriva del grec i significa "conèixer a través de". És el procediment pel qual s'identifica una malaltia, síndrome o qualsevol estat de salut.

Tipus de Diagnòstic

  • Diagnòstic Principal (DP): Procés patològic que, després d'un estudi, es considera la causa principal.
  • Diagnòstic Secundari (DS): Diagnòstics que coexisteixen amb el diagnòstic principal o es desenvolupen durant l'estada hospitalària.
  • Diagnòstic Clínic de Presumpció o Hipòtesi Diagnòstica: Avaluació per constatar les condicions de salut i saber si hi ha una funcionalitat orgànica òptima o una disfunció.
  • Diagnòstic Definitiu o Conclusió Diagnòstica: Diagnòstic confirmat després de proves complementàries.

Subtipus de Diagnòstic

  • Diagnòstic precoç: Identificar una malaltia al principi.
  • Diagnòstic diferencial: Comparar diferents malalties possibles.
  • Diagnòstic anatomopatològic: Examinar teixits per identificar una malaltia.
  • Diagnòstic etiològic: Trobar la causa d'una malaltia.
  • Diagnòstic sindròmic i funcional: Basat en símptomes i en com afecta (mai definitiu).
  • Diagnòstic simptomàtic: Basat en els símptomes del pacient.
  • Diagnòstic heroic: El metge s'empenya en una malaltia.
  • Diagnòstic nosològic: Classificar una malaltia segons característiques específiques.
  • Diagnòstic patogenètic: Trobar com es produeix una malaltia.

Problemes en el Diagnòstic

  • Diagnòstic tardà: Es fa massa tard.
  • Diagnòstic absent: No es fa cap diagnòstic tot i els símptomes.
  • Diagnòstic genèric: Poc específic, no explica bé el problema.
  • Diagnòstic inexacte: No és correcte.
  • Diagnòstic de moda: Popular però no sempre adequat.
  • Sobrediagnosi: Es diagnostiquen malalties que no causarien cap problema.
  • Etiquetació: Posar una etiqueta de malaltia sense proves suficients.
  • Cascada diagnòstica: Errors que porten a proves o tractaments innecessaris.

Criteris del Diagnòstic

  • Validesa: Detectar bé la malaltia.
  • Reproductivitat: Donar els mateixos resultats cada cop.
  • Seguretat: Ser segura per al pacient.

Anamnesi: La Base del Diagnòstic

L'anamnesi és una entrevista entre metge i pacient per recollir informació sobre la salut, com malalties passades, símptomes o hàbits, per ajudar a fer un diagnòstic. És un procés comunicatiu.

Dades Bàsiques de l'Anamnesi

  1. Dades d'identificació
  2. Motiu de consulta
  3. Antecedents personals i familiars: Malalties importants a la família, malalties prèvies significatives o al·lèrgies.
  4. Malaltia actual: Incloure els tractaments actuals.
  5. Altres aspectes: Aspectes socials i psicològics, entorn social i familiar i com la malaltia afecta el pacient.

Característiques de l'Anamnesi

  • Lloc i condicions: Consulta mèdica, confidencialitat i intimitat.
  • Entrevista: Deixar parlar al pacient, escoltar activament, mirar als ulls, respectar pors i neguits, incloure preguntes específiques.
  • Continuar durant l'exploració física i proves complementàries.
  • Registrar totes les dades rellevants a la història clínica.
  • Fomentar la prevenció i promoció de la salut.
  • Utilitzar recursos visuals si és necessari.

Condicions durant l'Anamnesi

  • Sense interrupcions, clima de confort i contenció.
  • La informació es guarda a la història clínica:
    • Única i acumulativa.
    • Integrada per facilitar la compartició entre professionals.
    • Privada i confidencial.
    • Llegible i intel·ligible.
    • Fiable, concisa i ben organitzada.
    • Accessible i resistent al pas del temps.
    • Identificació clara del pacient i professionals.

Proves Complementàries: Confirmació i Seguiment

Les proves complementàries són proves diagnòstiques sol·licitades després d'una anamnesi i exploració física. Serveixen per confirmar o descartar un diagnòstic clínic.

Característiques Generals de les Proves Complementàries

  • Tecnologia especialitzada: Aparells i instrumental tècnic específic.
  • Personal qualificat: Realitzades per personal especialitzat.
  • Ubicació: Normalment fora de la consulta mèdica.

Finalitats Principals de les Proves Complementàries

  • Confirmació o descart de diagnòstic: Verificar una sospita mèdica.
  • Diagnòstic precoç (screening): Detectar patologies abans que es manifestin (prevenció secundària).
  • Seguiment de patologies: Avaluar l'evolució d'una malaltia en tractament.

Tipus de Proves Complementàries

Proves de Laboratori o Anàlisis Clíniques

Analitzen mostres biològiques (sang, orina, femta, fluids) per orientar diagnòstics i tractaments.

Tipus Principals d'Anàlisis Clíniques

  • Hematològiques: Elements de la sang (hemograma).
  • Bioquímiques: Components químics del plasma (glucosa, colesterol) i orina.
  • Microbiològiques i parasitològiques: Microorganismes (bacteris, fongs, virus, paràsits).
  • Immunològiques: Antígens o anticossos (VIH).
  • Endocrines: Hormones a la sang.
  • Coagulació: Temps de coagulació.
  • Marcadors biològics o tumorals: Substàncies associades al càncer.
  • Toxicològiques: Substàncies tòxiques a la sang.
  • Genètiques: Material genètic (estudis cromosòmics).

Proves d'Electrodiagnòstic

  • Electrocardiograma (ECG): Registra l'activitat elèctrica del cor.
    • ECG basal: En repòs.
    • ECG d'esforç: Durant activitat física.
    • ECG ambulatori o Holter: Control ambulatori durant 24 hores.
  • Electroencefalograma (EEG): Mesura l'activitat elèctrica del cervell.
  • Electromiograma (EMG): Mesura l'activitat elèctrica dels músculs esquelètics.
    • Electrodes intramusculars: Dins del múscul (més precís, dolorós, risc d'infeccions).
    • Electrodes de superfície: Sobre la pell (menys invasiu, menys precís).

Proves Endoscòpiques

Tècnica diagnòstica que introdueix un endoscopi (tub amb llum i càmera) al cos per visualitzar òrgans o cavitats.

Usos de les Proves Endoscòpiques

  • Diagnòstics: Detectar i prevenir càncers (colonoscòpia per al càncer colorectal), diagnosticar malalties segons la zona.
  • Terapèutics: Tractar càncers (laparoscòpia o teràpia amb làser), aturar hemorràgies internes.

Tipus d'Endoscòpies segons l'Orifici d'Entrada

  • Esofagoscòpia: Esòfag.
  • Gastroscòpia: Estómac.
  • Rectoscòpia: Recte.
  • Colonoscòpia: Còlon complet.
  • Fibrobroncoscòpia: Zona traqueobronquial.
  • Cistoscòpia: Bufeta urinària.
  • Colposcòpia: Vagina.
  • Histeroscòpia: Úter.

Nota: Les dones amb risc de càncer de coll uterí haurien de fer-se un seguiment anual amb la prova de Papanicolau.

Proves d'Anatomia Patològica

  • Citologia: Estudi de cèl·lules.
  • Biòpsia: Extracció i anàlisi de teixits.
  • Autòpsia: Examen postmortem.

Proves Funcionals

  • Espirometria: Mesura la capacitat pulmonar.
  • Test d'esforç: Avalua la resposta cardiovascular.
  • Audiometria: Mesura l'audició.
  • Agudesa visual: Examina la visió.
  • Pulsioximetria: Determina l'oxigenació de la sang.

Proves de Diagnòstic per la Imatge

Radiodiagnòstic

  • Radiografia: Imatges amb raigs X.
  • Tomografia computada (TC): Imatges tridimensionals amb raigs X.

Proves Nuclears

  • Gammagrafia: Imatges amb substàncies radioactives.
  • Densitometria: Mesura la densitat òssia.
  • SPECT i PET-TC: Escàners per avaluar funcions metabòliques i estructurals.

Magnètiques

  • Ressonància magnètica nuclear (RMN): Imatges detallades amb camps magnètics.

Preguntas frecuentes

Què és l'anamnesi?

És una entrevista entre metge i pacient per recollir informació sobre la salut, com malalties passades, símptomes o hàbits, per ajudar a fer un diagnòstic. És un procés comunicatiu.

Per a què serveixen les proves complementàries?

Serveixen per confirmar o descartar un diagnòstic clínic. També serveixen per fer un diagnòstic precoç (screening) i per seguir l'evolució d'una malaltia en tractament.

Què és una endoscòpia?

És una tècnica diagnòstica que introdueix un endoscopi, un tub amb llum i càmera, al cos per visualitzar òrgans o cavitats.

Ponte a prueba

Tarjetas de repaso

Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.

Test

1. Quin tipus de diagnòstic és el confirmat després de proves complementàries?
2. Quin criteri del diagnòstic fa referència a donar els mateixos resultats cada cop?
3. Què registra l'electrocardiograma (ECG)?
4. Quina endoscòpia s'utilitza per visualitzar l'estómac?
5. Què és el diagnòstic diferencial?
6. Què mesura l'espirometria?

Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.