Proteccionisme, dirigisme estatal i liberalisme a Espanya

Proteccionisme

És la limitació de la lliure competència per mitjà d'aranzels. Com a exemple, trobem l'aranzel Cánovas (1891) i l'aranzel Cambó (1922) a Espanya. El proteccionisme suposà que els preus interiors s'encariren i que la població espanyola haguera de dedicar més ingressos a comprar aquests productes. El proteccionisme surt d'una política econòmica nacionalista i va afectar al cereal, la siderúrgia, el tèxtil i la mineria, tot i que s'ha assenyalat que va perjudicar sectors orientats a l'exportació.

Dirigisme estatal

És un concepte polític-econòmic usat per a designar un sistema en el qual el govern té una forta influència directiva en els sectors econòmics. A banda dels aranzels, l'intervencionisme va estimular la inversió privada en els sectors industrials més avançats. Es van crear lleis com la Llei de Protecció a la Indústria Nacional o la Llei d'auxilis a les Indústries noves 1917. Fou la política econòmica de la dictadura de Primo de Rivera amb la construcció d'obres públiques, la creació de monopolis i el corporativisme.

Afrancesado

Partidario de los franceses, especialmente referido a los españoles que en la guerra de la Independencia siguieron el partido de Napoleón: los afrancesados formaron un colectivo aristócrata e intelectual.

Guerrilla

Formación militar no organizada en ejército que lucha por motivos políticos con el fin de imponer un determinado sistema político, económico y social en un lugar o país.

Liberalisme

És una filosofia política que defensa la llibertat individual, la iniciativa privada i limita la intervenció de l'Estat i dels poders públics en la vida social, econòmica i cultural. Es identifica com una actitud que propugna la llibertat i la tolerància en les relacions humanes, fundamentada en el lliure albir. Promou, en suma, les llibertats civils i econòmiques.

Milicia nacional

Conjunt dels cossos sedentaris d'organització militar, compostos d'individus de l'ordre civil i instituïts a Espanya durant les lluites polítiques del segle XIX per a defensa del sistema constitucional.

Context històric

El segle XIX a Espanya és un període crucial en la història recent d'Espanya marcat per canvis i transformacions polítiques i socials. Al llarg del segle XIX es va invertir definitivament l'ordre social i la burgesia va passar a controlar les decisions polítiques, substituint la noblesa i el clergat (antic règim). Per la seva part, el poble planer va tenir cada vegada major rellevància social en protagonitzar les primeres revoltes reivindicatives del proletariat i aconseguir històrics drets com el sufragi universal o el dret a vaga. En definitiva, un segle clau en la història d'Espanya; tant pels profunds canvis que es van produir (en tots els ordres: social, polític i econòmic), com per la importància que tenen aquests canvis per explicar i entendre el devenir polític-social de principis del segle XX.

Reforma agrària liberal

Conjunt de mesures en l'agricultura amb el propòsit de superar l'endarreriment del camp espanyol, convertint en propietaris a camperols sense terra (mitjançant les desamortitzacions, com les de Mendizábal i Madoz a Espanya), privatitzant terres, suprimint drets feudals i augmentant la producció agrària. La reforma va ser bàsicament obra de la petita burgesia liberal i es va produir al llarg del segle XIX a Espanya, més tardanament que a Gran Bretanya i amb certes limitacions.

Reaccionari

És un terme referit a ideologies o persones que aspiren a instaurar un estat de coses anterior al present. Es va originar com a expressió pejorativa per referir-se, des de la Revolució francesa, al que s'oposa a la revolució, com a sinònim de contrarevolucionari.

Cien mil hijos de San Luis

Va ser un contingent francès amb voluntaris espanyols que va combatre a Espanya en 1823 en defensa de l'Antic règim, pel qual abogava Ferran VII d'Espanya, posant fi a la Guerra Realista i al Trienni Liberal.

Desamortització

Els dos primers intents de desamortització es van dur a terme durant els regnats de Carles III i Carles IV, quan les diverses crisis bèl·liques i l'endeutament públic van imposar "l'adopció de mesures conduents a la recuperació de l'erari públic". Encara que el de major envergadura va tenir lloc sota el govern d'Isabel II per iniciativa dels ministres Mendizábal (1836) i Madoz (1856). Això va portar a la incautació per part de l'Estat del 60% dels béns de l'Església o civils per a la seva venda en subhasta pública. La intervenció de Mendizábal va continuar sota la regència d'Espartero, quan als béns del clergat regular se'n van afegir els del secular. Només amb el retorn dels moderats, el 1844, es va obligar a suspendre les subhastes, tot i que amb la garantia del govern del general Narváez de respectar les vendes ja realitzades. Donades les diferents superfícies dels lots, en teoria eren assequibles per a grups socials de baixos ingressos. Tot i això, en la pràctica va ser la burgesia la que va acaparar les subhastes, amb el resultat final d'unes terres improductives que, mentre estaven en mans del clergat o els civils, s'havien dedicat en la seva major part a l'agricultura. La segona gran desamortització va tenir lloc arran de la Llei Madoz de 1855, que formava part del programa polític del Bienni Progressista. Va establir la venda en subhasta pública de tota classe de propietats rústiques i urbanes pertanyents a l'Estat, l'Església, els propis i els baldios dels municipis i, en general, tots aquells béns que romangueren amortitzats. Les conseqüències van ser l'abolició de la propietat comunal, el que va comportar un agreujament de la situació econòmica del campesinat, mentre que la incautació dels béns eclesiàstics va ser causa d'una ruptura fulminant de relacions amb El Vaticà i el consequent deteriorament de les relacions internacionals de la Corona.