Protecció de Dades i Seguretat Privada: Normativa i Competències
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Derecho
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,6 KB
El Dret a la Intimitat i la Protecció de Dades Personals
A més de l'article 18 de la Constitució Espanyola (CE), que garanteix el dret a la intimitat, existeix una normativa comunitària sobre la protecció de dades personals. La Directiva 95/46/CE, de 24 d'octubre de 1995, regula la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades.
Aquesta directiva es fonamenta en el Tractat de la Unió Europea, que, en establir la lliure circulació de mercaderies, persones, serveis i capitals, inclou la lliure circulació de dades personals, sempre protegint els drets fonamentals de la persona.
L'objectiu principal és harmonitzar la regulació dels estats membres per eliminar obstacles a la lliure circulació de dades, garantint un nivell adequat de protecció dels drets i llibertats individuals en relació amb el tractament de dades personals.
La Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades (LOPD)
A Espanya, la directiva es va transposar mitjançant la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD). Aquesta llei va derogar la Llei Orgànica de Regulació del Tractament Automatitzat de les Dades de Caràcter Personal (LORTAD) de 1992.
L'autoritat responsable a Espanya és l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), que regula els fitxers de dades personals (públics o privats) i imposa sancions en cas d'ús indegut que infringeixi la normativa.
Objectiu i Àmbit d'Aplicació de la LOPD
La LOPD té com a finalitat garantir i protegir el tractament de les dades personals, les llibertats públiques i els drets fonamentals de les persones físiques, especialment el dret a l'honor i a la intimitat personal i familiar.
S'aplica a les dades de caràcter personal registrades en suport físic que siguin susceptibles de tractament, i a tota modalitat d'ús posterior d'aquestes dades, tant pel sector públic com pel privat.
La llei s'aplica a tot tractament de dades personals que es dugui a terme en territori espanyol, en el marc de les activitats del responsable del tractament, o quan a aquest responsable, tot i no estar establert a Espanya, li sigui aplicable la legislació espanyola segons les normes del dret internacional.
La Col·legiació Única i els Detectius Privats
Requisits per a la Col·legiació
L'article 11 de l'Estatut del Col·legi de Detectius Privats de Catalunya estableix els requisits per a la col·legiació:
- Sol·licitud de la persona interessada.
- Pagament de la quota corresponent.
- Complir els requisits per a l'exercici de la professió:
- Nacionalitat espanyola o d'un estat membre de l'Espai Econòmic Europeu.
- No tenir antecedents penals.
- No ser funcionari públic (incompatibilitat).
- No haver estat funcionari públic en els últims dos anys.
Motius de Denegació de la Col·legiació
La col·legiació pot ser denegada en els següents casos:
- Sospita de falsedat o dubte sobre la legitimitat dels documents presentats.
- Impagament de la quota.
- Inhabilitació per sentència ferma per a l'exercici de la professió.
Cal destacar que la potestat del Col·legi és reglada, és a dir, si es compleixen els requisits, la col·legiació ha de ser admesa.
Liberalització de la Professió
Els articles 16-18 de l'Estatut del Col·legi de Detectius Privats s'han d'interpretar tenint en compte les mesures de liberalització de la professió introduïdes pel Reial Decret llei 6/2000, de 23 de juny, de mesures urgents d'intensificació de la competència en mercats de béns i serveis, que modifica la Llei de Col·legis Professionals de 1974.
Segons aquesta modificació, per exercir una professió col·legiada n'hi ha prou amb la incorporació a un sol col·legi, que serà el del domicili professional únic o principal, i això habilita per exercir en tot el territori de l'Estat.
Els col·legis no poden exigir als professionals que exerceixin en un territori diferent al de la seva col·legiació cap tipus d'habilitació ni contraprestació econòmica addicional, excepte aquelles que s'exigeixin habitualment als seus propis col·legiats per serveis que no estiguin coberts per la quota col·legial.
No obstant això, els Estatuts Generals o Autonòmics poden establir l'obligació de comunicar als col·legis d'altres territoris les actuacions que s'hi realitzin.
L'article 16 de l'Estatut del Col·legi de Detectius Privats de Catalunya estableix que els detectius no col·legiats a Catalunya amb domicili professional fora de Catalunya que exerceixin en l'àmbit territorial de Catalunya hauran de comunicar-ho al Col·legi.
La Seguretat Pública i la Distribució de Competències
Competències Estatals i Autonòmiques en Matèria de Seguretat
La noció de seguretat pública es troba a l'article 149.1.29 de la CE, que atribueix la seva titularitat a l'Estat, sense perjudici de les competències que les Comunitats Autònomes (CCAA) puguin assumir per a la creació de les seves pròpies policies, d'acord amb l'article 148.1.22 de la CE.
Consideracions sobre el Repartiment Competencial
1. La seguretat privada s'emmarca dins de la matèria competencial de seguretat pública, que és competència estatal.
2. No obstant això, la seguretat privada també s'inclou dins de les competències que corresponen a les CCAA en matèria de protecció de persones i béns i manteniment de l'ordre públic.
Les competències de les CCAA en matèria de seguretat privada deriven directament de la CE i dels Estatuts d'Autonomia, sense que la Llei de Seguretat Privada (LSP) sigui l'única norma habilitant.
La competència de les CCAA incideix en l'àmbit de les empreses de seguretat privada, mentre que la regulació del personal (habilitació i formació) correspon a l'Estat.
Les competències en matèria de personal i d'empreses de seguretat privada estan separades entre l'Estat i les CCAA.
Les CCAA exerceixen competències executives dins del marc fixat per l'Estat, en un sistema de competències concurrents.
Cal tenir en compte que no tot el personal de seguretat privada pot portar armes de foc. La regulació específica en aquesta matèria és competència estatal, mentre que les CCAA tenen competències executives dins d'aquest marc.
Aquesta anàlisi s'ha de complementar amb el que estableix la LSP.