Prosperitat i crisi dels anys vint
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,08 KB
a) Feliços anys vint
La dècada dels anys vint va ser una època de prosperitat en què l'estil de vida nord-americà prometia enriquir-se i proporcionar benestar als seus ciutadans. Aquest model va ser adoptat a nivell mundial. Els Estats Units es van expandir i van basar la seva producció de béns en el taylorisme i el fordisme. Els resultats eren positius i la demanda d'accions va augmentar constantment.
b) Contradiccions de la prosperitat
No obstant això, la prosperitat no va beneficiar a tothom i es va començar a acostar una crisi. L'agricultura va caure en picat, tot i que les indústries es mantingueren. Molts pagesos estaven endeutats per aconseguir terres i maquinària millors, el que va fer baixar els preus. Com que no podien tornar els préstecs, van perdre les seves terres, màquines i cases. A més, es va produir una sobreproducció, que va començar a ser un greu problema.
c) Crac de 1929
La gent va començar a demanar préstecs per adquirir coses amb un valor molt superior al que realment podien pagar. El 24 d'octubre de 1929, conegut com el Dimarts Negre, la borsa de Nova York va caure en picat. Tothom volia vendre les seves accions i ningú les volia comprar. Els bancs van haver de tancar per manca de fons i no van poder cobrar els préstecs de les persones i empreses. Això va provocar que molta gent es quedés sense els seus diners als bancs i va afectar tots els sectors, provocant una gran depressió. Moltes famílies es van arruïnar i van haver d'acudir als recursos públics.
d) New Deal
Per sortir de la crisi i recuperar l'economia, es va implementar el New Deal. El president Franklin D. Roosevelt va contractar l'economista J.M. Keynes per proposar diferents àmbits d'actuació. En l'àmbit econòmic, es van ajudar les empreses privades amb subvencions, es van crear empreses públiques per a la inversió privada i es van controlar els bancs. En l'àmbit social, es van realitzar obres públiques com la construcció de carreteres, es va augmentar el salari i es van reduir les jornades laborals a 40 hores setmanals.