La prosa medieval catalana: cròniques i obres religioses dels segles XIII i XIV

La prosa dels segles XIII i XIV s'engloba en tres àmbits: l'historiogràfic (les Quatre grans cròniques), el religiós i moralitzant (Francesc Eiximenis) i l'humanístic (Bernat Metge).

Les Quatre grans cròniques

Redactades durant els segles XIII i XIV, coincidint amb l'expansió imperial catalana, són narracions en prosa extenses que tracten episodis històrics i bèl·lics. El denominador comú de totes quatre és la narració de esdeveniments coetanis dels autors, resultat de l'experiència viscuda. Objectiu primordial: justificar les decisions polítiques dels reis catalans.

Cançons de gesta

Poemes narratius d'aventures èpiques i bèl·liques, en vers i cantades per un joglar. Tenien com a objecte informar i entretenir, amb una base real força reelaborada amb molta fantasia. Tenen un caràcter oral i, per això, se n'ha conservat ben poc; alguns han estat prosificats en alguna crònica o en altres documents.

Crònica de Jaume I o Llibre dels fets

Narra de manera autobiogràfica les gestes i els fets més importants de Jaume I. Escrita en primera persona, relata les conquestes de Mallorca i València. Presenta el rei com un heroi i aporta detalls de la seva vida quotidiana. Coordinada pel mateix monarca, utilitza un llenguatge popular i col·loquial, amb bromes i humor.

Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei En Pere

Poques dades es coneixen de l'autor, que va ser escrita pel tresorer (encarregat del tresor) Bernat Escrivà, a qui es va permetre utilitzar documentació de la Cancelleria Reial. Redactada a finals del segle XIII, té com a protagonista el rei Pere II el Gran. La crònica se centra en la conquesta de Sicília, la invasió de Catalunya per part dels francesos i el seu posterior alliberament.

Crònica de Ramon Muntaner

Muntaner actua com a reporter de l'època. Abasta el període més llarg (més de cent anys), des de l'engendrament de Jaume I fins a la coronació d'Alfons el Benigne. El mateix Muntaner n'és protagonista i ho explica. Els passatges més emocionants i apassionants són els que dedica a descriure l'expedició dels catalans a l'Orient, amb l'objectiu de lloar els reis del casal d'Aragó. Obra escrita i llegida en veu alta, amb recursos juglaresos i un llenguatge viu i col·loquial.

Crònica de Pere III el Cerimoniós

Escrita a mitjan segle XIV, s'ocupa dels regnats de Pere III i del seu pare, Alfons III el Benigne. Dirigida pel mateix monarca, relata els fets polítics amb molta objectivitat. Inclou episodis com la reincorporació del regne de Mallorca i la guerra contra els nobles rebels de València i Aragó.

Francesc Eiximenis

Al llarg del segle XIV, l'Església va entrar en una profunda crisi, conseqüència de la decadència del feudalisme. El Cisma d'Orient va provocar la fragmentació del cristianisme i del papat. Adreçada a la gent de les ciutats, l'obra d'Eiximenis pretén recuperar la confiança en la religió.

L'obra d'Eiximenis és extensa, amb una voluntat didàctica i divulgadora, una prosa senzilla i directa, anècdotes divertides i un caràcter religiós i moral.