Prosa Catalana Medieval: Llull, Eiximenis i Ferrer

La Prosa dels Segles XIII i XIV

La Crisi de l'Església i els Escriptors Medievals

L'Església anava adquirint un poder polític i econòmic molt important, sobretot durant els segles XII i XIII. En aquest marc hem de situar les figures de Ramon Llull i d'Arnau de Vilanova, que van voler dur a terme els seus ideals de reforma de l'Església per mitjà de la literatura. Aquesta crisi de l'Església va anar acompanyada d'una crisi demogràfica molt greu a causa de les pestes. Com a conseqüència, la gent va anar abandonant les creences religioses. Els escriptors són un reflex clar de la crisi.

Ramon Llull

Els Inicis

Mallorca (1232-1233 o 1315-1316) Tunis. Prevenia d'una família noble. Es va casar amb Blanca Picany i van tenir un fill i una filla. Llull passava el temps enamorant-se d'altres dones. Durant cinc nits va tenir una visió: se li va aparèixer Jesucrist crucificat mentre ell escrivia poesia amorosa. Va pensar que Déu el cridava a dur una vida diferent, va vendre tot el que tenia, va donar tots els diners a la seva dona i als seus fills i va anar-se'n en pelegrinatge a Galícia. Després es va passar nou anys dedicat a formar-se intel·lectualment. Es va retirar en una cova del puig de Randa, on va escriure l'esbós d'una obra immensa per convertir els infidels: l'Art abreujada d'atrobar veritat.

"L'art de Llull és una colla de tècniques i mètodes per ensenyar la doctrina veritable."

Va fundar una escola a Miramar amb la finalitat de formar-hi missioners i va fer visites a la Universitat de París per llegir-hi comentaris sobre el seu Art. Va tenir una etapa missionera, on volia aconseguir del papa la fundació de col·legis d'ensenyament de llengües i que emprengués la conquesta de Terra Santa, però la cúria romana no li ho va acceptar. Va decidir viatjar tot sol a Tunis per convèncer els savis mahometans que estaven equivocats, però només va aconseguir que l'expulsessin del país. Es va embarcar de nou cap a Tunis i va morir durant el viatge de tornada a Mallorca.

La Llengua

Va escriure obra en català (265 títols) i en llatí, i també obres en àrab. Va escriure en català obres científiques i filosòfiques.

L'Obra

Obres en Vers:

Una bona part de la producció respon als projectes de conversió que sempre va tenir. El llibre més poètic el va escriure en prosa: Libre d'Amic e Amat. Això va ser prou innovador perquè en aquella època tota la poesia s'escrivia en provençal. Lo concili és un reflex de l'època. Lo desconhort és l'obra amb una gran força dramàtica i amb moltes notes autobiogràfiques. I a Cant de Ramon fa un balanç de la seva vida i confessa que es troba sol i se sent menyspreat. Hi expressa els dubtes que té sobre tot el que ha fet, però es manté fidel als ideals que s'havia proposat.

"Va decidir seguir el camí que Déu li assenyalava. Llull es va proposar tres grans objectius: 1) Convertir els infidels. 2) Escriure un llibre per convèncer els infidels dels seus errors. 3) Visitar reis i papes per aconseguir diners i poder fundar monestirs per formar-hi missioners."

Obres en Prosa:

1. Libre de contemplació (1272-1275). Llibre enciclopèdic que vol demostrar la Trinitat divina i adoctrinar els diversos professionals de l'època sobre aquest tema. Reflecteix molt bé les formes de viure i de pensar. Té 366 capítols molt intensos.
2. Libre de l'ordre de cavalleria (1275-1276). Doctrinal del perfecte cavaller: origen i noblesa de la cavalleria, ofici de cavaller, cerimonial que comporta, simbolisme de les armes, ètica cavalleresca...
3. Libre d'Evast e Aloma e Blanquerna (1283-1286). Novel·la que narra la vida de Blanquerna, un noi que havia estat destinat a casar-se però que va preferir seguir la vida religiosa.
4. Libre d'Amic e Amat (1286). Obra mestra de la mística i de la literatura. Influència trobadoresca, àrab i del llibre de l'Antic Testament, el Càntic dels Càntics, en 366 versicles molt breus. Es basa en una gran metàfora en què l'home és l'Amic, Déu és l'Amat i el que senten l'un per l'altre és l'Amor. Llibre d'abstraccions i de lirisme.
5. Libre de meravelles o Fèlix (1288-1289).

Faula: Els protagonistes són animals, per la qual cosa sempre hi ha personificacions, i al final acaben amb una moralitat o una conclusió moral.

Arnau de Vilanova

València 1238/1240. Va aprendre l'àrab i es va familiaritzar amb la cultura musulmana. Va estudiar medicina a Nàpols i a Montpeller, on va ser professor. Va morir navegant cap a Gènova el 1311. Obres: Confessió de Barcelona, Lliçó de Narbona, Raonament d'Avinyó i Informació espiritual.

Francesc Eiximenis

Girona 1327. Es va fer franciscà i va anar a estudiar a les universitats més famoses d'Europa. Mestre en teologia, va morir com a bisbe d'Elna el 1409. Obres: Lo Crestià, una enciclopèdia del saber cristià de l'època que tracta temes com la teologia, l'ascètica, la moral i la política. Lo libre dels àngels, Lo libre de les dones, Vida de Jesucrist i Cercapou.

Vicent Ferrer

València 1350. Format a Barcelona, Lleida i Tolosa. Predicador, va intervenir en política. Representant del regne de València. Els seus sermons contenien molts exemples que seguien gairebé sempre la mateixa estructura: presentació del cas, dramatització i moralització.

Anselm Turmeda

Mallorca 1352-1355. Va estudiar a Lleida i a Bolonya, es va convertir a l'islam i va anar a viure a Tunis, on va exercir càrrecs importants de l'administració i hi va morir el 1423. Obres: Llibre dels bons amonestaments, les Cobles de la divisió del regne de Mallorques i La disputa de l'ase contra...

Llibre dels bons amonestaments és l'obra més important, es tracta d'un conjunt de consells morals en vers, en estrofes amb versos de rima fàcil. Va tenir una gran difusió a les escoles de l'època i entre la pagesia fins al final del segle XIX.

Les Tres Vies

1. Via purgativa: l'amic haurà de deixar enrere tots els béns materials i la vida terrenal, això li comportarà plors.
2. Via il·luminativa: l'amic ja se sent il·luminat per l'amor de Déu, encara té dubtes.
3. Via unitiva: en què l'amic mor en Déu.