Proposit de la renaixença premis jacint verdaguer

ELS JOCS FLORALS.L'any 1859 es va instaurar el certamen literari dels Jocs Florals amb el propòsit de prestigiar la llengua catalana i la seva literatura davant la societat; estimular la petició d'escriptors nous, recuperar una institució establerta pels antics Reis i disposar d'una plataforma editorial des de la qual poder difondre les obres guanyadores i l'esperit de la renaixença.
Al Segle XV van desaparèixer els jocs de la Gaia ciència que foren fundats el 1393 a la cort catalana seguint el model dels jocs de Tolosa de Llenguadoc.Cinc segles desprès, es reprenia la tradició amb la restauració dels Jocs Florals de Barcelona, que es van celebrar solament a la sala del
Consell de Cent de la ciutat l'any 1859. En aquesta festa anual, es va ressuscitar la divisa medieval "Patria, fides, amor" per establir els temes a propòsit dels quals calia escriure per concursar en un dels premis ordinaris: l'englantina d'or, al millor poema patriòtic; la viola d'or i argent, al millor poema religiós, i la flor natural, al millor poema amorós.Quan un poeta obtenia tres vegades un premi ordinari, era programat mestre en Gai saber. Més tard, també es convocaren premis extraordinaris per a peces teatrals, contes... Amb l'afany que es conreessin en català tots els gèneres literaris.L'OBRA POÈTICA VERDAGUERINA.L'obra de Verdaguer representa la culminació de la trajectòria poètica de la renaixença i al mateix temps s'erigeix com el màxim exponent del romanticisme de caire conservador al nostre país. En la seva poesia trobem els elements bàsics que defineixen el moviment ROMàntic: -la visió de la natura com un ésser viu. La natura hi té un protagonisme preeminent. El poeta ens la descriu com si bategués de vida i tingués sentiments humans. -la creació de mites i símbols. Verdaguer projecta una mirada llegendària, que l'engrandeix i la divinitza fins al punt de convertir-la en una visió mítica del passat. -la inclinació al somni, la imaginació i la nostàlgia. El poeta fuig de la realitat present i es trasllada a paraisos perduts d'èpoques passades i somia somia paradisos futurs. -l'interés per la cultura popular. Verdaguer reelabora les cançons, les llegendes i les tradicions, i les enriqueix literàriament.L'ATLÀNTIDA.El poema està escrit en versos alexandrins i en decasíl-labs èpics amb cesura femenina i utilitza la tècnica de la narració Març, que introdueix i tanca una altre narració. Així, combina la història del descobriment d'América, que ocupa la introducció i l'epíleg, amb el mite antic de l'enfonsament del continent Atlàntic, un paradís perdut i enyorat que ocupa els déus cants centrals. La introducció ens narra com el jove Colom, arriba a la costa atlàntica del sud de la península i és acollit per un vell ermità que li conta la fabulosa història del continent submergit. A l'acabament, Colom intueix l'existència de terres a l'altra banda de l'Atlàntic i li desvetlla el desitg de descobrir-les i cristianitzar-les. Colom emprèn el viatge i l'ancià acaba dient: vola Colom, ara ja puc morir. L'Atlàntida barreja materials pagans i religiosos: l'obra dóna molt protagonisme als cataclismes i les catàstrofes que desfermen els elements de la natura, al costat d'Hèrcules, que personifica les forces creadores i si destructores de la natura. Cal remarcar-hi la potència de les descripcions panoràmiques, la imaginació exuberant i la bellesa de certs passatges lírics.CANIGÓ.