Les propietats dels plàstics
Enviado por Chuletator online y clasificado en Tecnología Industrial
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 66,04 KB
RISCOS SÍSMICS DEL DIA A DIA
1. Quin és el nom de la teoria que explica l’origen dels moviments sísmics i com s’originen?
És la Tectònica de Plaques.
Els terratrèmols es poden produir en qualsevol lloc del món, però són més probables les zones on hi ha contacte entre les plaques tectòniques. Aquestes es mouen degut a la dinàmica interna del planeta i en els límits de les plaques s’acumula moltíssima energia que s’allibera sobtadament.
El següent mapa ens mostra la distribució mundial dels terratrèmols produïts entre 1963 i 1998.
2. Com es produeix un terratrèmol?
Les ONES PRIMÀRIES (P) comprimeixen i expandeixen la roca i es propaguen per qualsevol tipus de sol i per l’atmosfera, fent que de vegades les persones i animals sentin un so greu i profund.
Les ONES SECUNDÀRIES (S) van més lentament i arriben per tant més tard. Aquestes viatgen de manera transversal, produint un moviment cap a dalt i cap a baix que sacsa la superfície. Aquest moviment és el que malmet les construccions.
Les ONES SUPERFICIALS poden ser
ONES LOVE (L) que fan vibrar el terreny en un pla perpendicular a la direcció de propagació de la propagació
ONES RAYLEIGH (R) es propaguen de forma el·líptica allunyant-se del punt on es generen (en un pla horitzontal). No són audibles per als humans però sí per molts animals
Quan es produeix un terratrèmol primer ens arriba un soroll fort causat per les ones P, després ens arribem les ones S i finalment el moviment brusc de la terra que està causat per les ones superficials.
3. Indica quines són les escales que es poden utilitzar per mesurar un seïsme
Per mesurar la magnitud (o energia alliberada en un terratrèmol) utilitzem:
L’escala de Richter
L’escala de Magnitud del Moment
Per mesurar la intensitat d’un terratrèmol (que depèn del lloc d’observació i ens indica els efectes produïts) utilizem:
L'escala Rossí-Forel
L'escala Medvedev-Sponheuer-Karnik
L'escala de Mercalli
L'escala de Shindo de l'agència meteorològica japonesa
L'escala macrosísmica europea
4. Conductes a seguir en cas de terratèmol
A les primeres sotragades, no s'ha d'intentar ni entrar ni sortir d'immobles. Cal mantenir-se al marge dels vidres i dels cables. Si s'està conduint, s'ha d'aturar el cotxe, però no sortir-ne.
És recomanable amagar-se sota taules immediatament.
S'ha d'agafar fortament tot nadó o nen petit i amagar-lo sota una taula.
Per seguretat cal allunyar-se de mobles alts, com vitrines, prestatges, llums de peu.
S'ha de retirar dels fogons o de la cuina qualsevol cassola o paella en què s'estigui cuinant quelcom.
S'ha de cobrir el cap amb les mans.
Després de la tremolor, s'ha de verificar l'aigua,el gas i l’electricitat.
Reservar el telèfon a les urgències i escoltar les consignes de ràdio.
Un cop acabades les tremolors, cal sortir immediatament i ràpida dels edificis i immobles i dirigir-se a espais oberts, com places o parcs, endur-se els nens i deixar enrere qualsevol objecte personal pesant o que pugui donar dificultats a l'hora de poder sortir corrents en cas de nova tremolor.
RISCOS VOLCÀNICS
1. Què és un volcà i indica les diferents parts que es poden distingir
Un volcà és una obertura o esquerda a l’escorça terrestre, a través de la qual s’allibera material rocós fos de l’interior del planeta, el magma. El procés al llarg del qual es produeix la sortida del material s’anomena erupció.
2. Quins materials s’expulsen en les erupcions i què són?
Lava: és el magma que s’allibera, es presenta en estat líquid i correspon al material fos que surt de l’interior del planeta
Gasos volcànics: mescla de gasos (la majoria tòxics) que s’emeten
Piroclasts: es tracta dels productes sòlids que poden ser:
cendres: fragments molt petits que es poden quedar en suspensió en l’atmosfera
gredes o lapil·li: fragments de mida mitjana
bombes: són els fragments de major mida
3. Quines són les manifestacions més perilloses dels volcans?
Fluxos de lava (poden arribar fins als 50 km)
Fluxos piroclàstics: es tracta d’una barreja de gasos, cendres i roques a altíssimes temperatures
Núvols de cendra: contaminen l’aire (podent arribar fins a centenars de quilòmetres) provocant inclòs l’asfixia de persones i animals
Lahars: corrents de fant i roques que es produeix per la fusió del gel o neu que es troba en la cima del volcà
DESENVOLUPAMENT HUMÀ. HISTÒRIA I PROBLEMÀTICA
1. Què és el desenvolupament humà?
És l’assoliment per part dels individus, comunitats i institucions de participar efectivament en la construcció d’una civilització mundial que és pròspera tant en un sentit material com espiritual.
2. Què és l’índex de desenvolupament humà (IDH)?
Va ser definit per les Nacions Unides per al Desenvolupament l’any 1990 i ens ajuda a classificar els països per nivell de desenvolupament humà.
Depèn de l’economia, la salut i l’educació de la població per tal de conèixer el nivell i/o qualitat de vida que estarà relacionat amb l’IDH.
3. Què és la petjada ecològica?
La petjada ecològica avalua l’impacte que el nostre estil de vida ocasiona sobre el medi ambient del nostre planeta. Aquest concepte mesura la superfície (mesurada en hectàrees) que es necessitat per produir l’aliment i els béns que utilitzem, absorbir els residus que generem, generar l’energia que consumim, i proveir d’espai per als habitatges i les infraestructures de comunicació.
Quan l’IDH d’un país és molt gran, també serà molt gran la seva pejtada ecològica.
4. Què és el PIB? Quina relació té amb l’impacte ambiental?
El PIB correspon al Producte Interior Brut, i és el valor en dòlars de tots els béns i serveis produïts per les empreses d’un país al llarg de l’any.
Quan més gran és el PIB d’un país més despesa energètica i de matèries primeres realitza per tal de mantenir aquesta riquesa, cosa que fa que l’impacte ambiental sigui molt important.
CAPITAL SOL, CAPITAL TERRA
1. Què és el Capital Sol i el Capital Terra?
Són el conjunt de processos i recursos naturals que permeten el desenvolupament de la vida, i en el cas dels humans, del benestar associat a l’evolució social i cultural.
2. Quines conseqüències han provocat el creixement econòmic que han sofert alguns països?
El creixem dels països desenvolupats ha sigut possible gràcies a l’explotació d’aquests recursos. Algunes conseqüències d’aquest han sigut:
Pèrdua de la biodiversitat
Pèrdua del sòl útil i desertificació
Pèrdua de la qualitat d’aigua dolça
Increment de l’efecte hivernacle
Increment de la pol·lució atmosfèrica
3. Què aporta el Capital Sol?
Ens aporta pràcticament el 99% de l’energia utilitzada a la Terra.
4. Què aporta el Capital Terra?
Ens aporta:
la formació i renovació del sòl, reserves i purificació de l’aigua i l’aire
el control del clima
recursos minerals i energètics no renovables
cicles naturals dels elements químics essencials
biodiversat
recursos renovables
SOSTENIBILITAT
1. Què és la sostenibilitat?
La sostenibilitat permet satisfer les necessitats de les generacions del present sense comprometre les possibilitats de les generacions futures de satisfer les seves pròpies necessitats.
2. Quins són els seus objectius?
Equalitat social, política i econòmica que eviti la destrucció del planeta.
3. Què és el desenvolupament sostenible?
És el desenvolupament humà que permet satisfer les necessitats actuals tenint en compte el medi ambient, sense comprometre els recursos naturals i les possibilitats de desenvolupament de les futures generacions.
4. Què implica la sostenibilitat?
Aconseguir una situació social, política i econòmica que eviti la destrucció del planeta.
CIÈNCIA DELS MATERIALS
1. Què és la Ciència dels Materials?
La branca de la ciència i enginyeria que estudia les relacions entre l’estructura dels materials i les seves propietats i també les tècniques de processament i el seu comportament. Els materials utilitzats al llarg de la història ens dóna una idea del desenvolupament social i econòmic dels humans.
2. Com es caracteritza un material?
Per caracteritzar un material hem de conèixer:
Propietats Físiques (en les que no canvia la composició del material): densitat, conductivitat tèrmica, resistivitat elèctrica, permeabilitat magnètica,...
Propietats Químiques (en les que canvia la composició del mateiral): pH, oxidació, reactivitat,...
3. Com es classifiquen els diferents tipus de materials?
Els materials es classifiquen segons el seu origen en:
naturals (es troben a la natura)
artificials (han sigut processats per l’home)
I en funció de la seva estructura:
metalls (són bons conductors de la calor i l’electricitat, són sòlids a temperatura ambient, tenen punts de fusió alts i densitat també elevada)
ceràmiques, que poden ser:
tradicional (formades per silicats i usades en l’artesania)
avançada (formades per elements metàl·lics i no metàl·lics. S’usen en components de motors, dents artificials, imants potents,...)
polímers (formats per molècules d’origen orgànic, i són usats per crear plàstics, seda, cautxú, joguines, aparells elèctrics,...)
4. Quins són els nous materials metàl·lics creats?
Són els aliatges amb memòria de forma, cosa que vol dir que després de sofrir una deformació, tenen la capacitat de recordar la forma original.
Algunes aplicacions: facilitar l’acoblament de les canonades, utilització amb finalitats mèdiques,...
5. Quins són els nous materials ceràmics creats?
Les ceràmiques intel·ligents s’usen en sensors (canvien de color amb la calor o poden detectar canvis en la temperatura i convertir-los en corrent elèctric).
També es pretèn desenvolupar membranes ceràmiques hiperfiltradores (per poder filtrar hidrogen en les piles d’hidrogen).
També les ceràmiques superdures (per fer recobriments millorant la ductibilitat)
6. Què són els biomaterials?
Són materials que han de ser compatibles amb teixits o organismes vius, per tal de fer-los servir en aplicacions mèdiques per exemple (com el titani o ceràmiques biocompatibles)
MATERIALS PER A UN MÓN MÉS EFICIENT I GLOBAL
1. Què és la fibra de carboni? Quines propietats té i quins són els seus usos?
És un material compost, fabricat a partir d’una matriu de polímer i reforçada amb unes fibres de carboni formades per milers de filaments de carboni entre 5 i 8 micrometres.
És molt lleugera i al mateix temps molt resistent i elàstica. També és un bon aïllant i amb propietats ignífugues. Avui en dia té un cost de fabricació molt elevat.
S’utilitza per a fabricar carcasses a mida per a qualsevol objecte.
2. Què és una fibra òptica? Quines propietats té i quins són els seus usos?
Les fibres òptiques son llargs filaments fets generalment de vidre que permet conduir i transmetre impulsos lluminosos entre els seus extrems.
Les propietats que presenten són: bon aïllament elèctric i tèrmic, suporten altes temperatures, són transparent, baix cost, són lleugeres, no s’oxiden i permeten la reflexió total per a certs angles, cosa que permet que la llum es reflexi íntegrament sense sofrir pèrdues.
S’utilitza per transmetre comunicacions telefòniques i de televisió a gran velocitat i distància sense necessitat d’utilitzar senyals elèctrics.
3. Què es un LED? Quines propietats té?
Un LED (light-emitting díode) és un dispositiu ceràmic semiconductor que emet llum quan se’l connecta a un corrent elèctric.
Són petits i de baix consum, duradors i barats, fan disminuir considerablement el consum elèctric
4. Què és la nanotecnologia? Indica algunes aplicacions que ens pot proporcionar aquesta ciència
És la part de la ciència dels materials que estudia i manipula la matèria entre l’escala atòmica i molecular. (En l’ordre dels nanòmetres, 1 nm = 10-9 m)
Algunes aplicacions poden ser: catalitzadors millorats per als cotxes; cremes solars que es protegeixin millor del sol; materials per fabricar bicicletes o raquetes de tennis; materials tèxtils que transpiren però que no deixen passar l’aigua; materials dentals amb pintures anticorroives; millores electròniques (com la banda de les targetes de crèdit); en medicina; obtenció d’energia,...
MÒBILS, ELS SEUS MATERIALS I EL SEU RECICLATGE
1. Quines són les parts dels mòbils de quins materials estan formades?
Els mòbils estan formats per:
carcassa: formada per plàstics molt resistents als impactes i a la temperatura, són rígids i durs amb una baixa aborció de la humitat
pantalla: formada per molècules de polímers, i presenten metalls com el cadmi, seleni, indi i silici
circuits i placa base: formats per magnesi, coltan (d’on s’extreu el tàntal que permet miniaturitzar els condensadors), fibra de vidre, silici, coure i metalls preciosos com l’or, plata i platí
bateria: format per metalls pesants com cadmi, Mercuri, plom i liti
2. Quina és la composició en què estan formats els mòbils?
56% de polímers
25% de metalls
19% de materials ceràmics
3. Quines conseqüències per a la nostra salut poden provocar els metalls que es troben a les bateries?
Cadmi: s’acumula al ronyó, pot produir hipertensió arterial i arteriosclerosi
Mercuri: pot produir fatiga, anorèxia, dolors gastrointestinals, transtorns visuals i tremolors. A la llarga pot produir depressió, transtorns psíquics, insomnis, i fins i tot la mort
Plom: pot provocar fatiga, mal de cap, dolor muscular, espasmes abdominals
Liti: dolors abdominals, cremades, nàusees i vòmits, debilitat
4. Quin és el material més eficient actualment per al funcionament de les bateries? I quin serà el material més eficient en un futur no molt llunyà?
Actualment el millor material per fabricar bateries és el liti, i en un futur serà l’argirodita (combinació de plata, germani i sofre)
5. Com es recicla un mòbil?
Després de la seva recollida i transport, s’han de separar els components que el formen.
Primer s’ha de retirar la bateria.
Segon es tritura l’aparell, separant els metalls fèrrics, l’alumini i els plàstics. Els metalls es reciclen i els plàstics s’utilitzen principalment com a font d’energia.
PLÀSTIS (I LES BOSSES): MATERIALS I EL SEU RECICLATGE
1. Què és un plàstic?
Els plàstics són substàncies amb diferents estructures que no tenen un punt fix d’ebullició i són molt elàstics i flexibles, fet que permeten el modelatge i que s’adapten a diferents formes i que proporcionen diferents aplicacions.
2. Quines característiques es poden apreciar en els plàstics?
Són barats
Tenen baixa densitat
Són impermeables
Aïllen l’electricitat
Aïllen la calor, encara que no són resistents a ella
3. De quina matèria primera s’obtenen les bosses de plàstic?
S’obtenen del polietilè, que és un compost que es produeix a partir del gas natural.
4. Com es recicla un plàstic?
Un plàstic es pot reciclar:
Mecànicament: Primer pas és fondre’l amb calor, després es trosseja i es torna a modelar, aconseguint un nou ús per al plàstic.
Químicament: a partir de reaccions químiques es descomponen les molècules dels polímers en matèries primeres petroquímiques, que es poden utilitzar per crear nous plàstics
Energèticament: cremen les restes de plàstics i utilitzar aquest calor en un altre procés o per produir electricitat, encara que aquest tipus de reciclatge contamina l’atmosfera i donen lloc a substàncies cancerígenes si no s’incineren adequadament
5. Quins tipus de plàstics hi ha i quin és el seu ús?
Hi ha 8 tipus:
Polietilè (PE): s’utilitza per fer contenidors, aïllants elèctrics, ampolles, pel·lícules, joguines, bosses d’escombraries,..
Polipropilè (PP): s’utilitza en la tapisseria dels cotxes, xeringues, precintat de caixes, ampolles, tubs i canonades,...
Clorur de polivinil: per fer conductes elèctrics, maletes, sabates, cortines de bany, peces de vestir per a la pluja,...
Poliestirè (PS): per fer safates per als aliments frescos, envasos de iogurts, carcasses d’electrodomèstics, botons d’aparells, instruments dels automòbils,...
Polietilè tereftalat (PET): per fer ampolles d’aigua, pel·lícules fotogràfiques, cintes de gravació, fibres tèxtils,...
Policarbonats (PC): per fer discos compactes, visors de cascos protectors, lents, aïllants,...
Metacrilats (PMMA): per fer vidres per avions i vaixells, claraboies, anuncis lluminosos, pilots de vehicles,...
Tefló (PTFE): a la capa antiadherent de paelles i cassoles, aïllant de cables de temperatures altes, components elèctrics, juntes,...
6. Què són els bioplàstics?
Són derivats de productes vegetals com l’oli de soja o panís que utilitzen el midó que es pot processar i convertir en un plàstic, soluble en aigua i que es deforma en contacte amb la humitat.
ELS RESIDUS QUE GENEREM
1. Què és un abocador?
L’abocador és el lloc on es dipositen els residus generats per la societat.
Poden ser urbans (construïts en base a estudis econòmics, socials i mediambientals) o clandestins (no segueixen cap consideració mediambientals i són una font de malalties i contaminació).
2. Quines conseqüències presenten els abocadors?
Contaminació dels sòls, aqüífers i aigües superficials
Emissió de gasos a l’atmosfera
Destrucció de paisatges i espais naturals
Creació de focus d’infeccions i aparició de plagues d’insectes
3. Quants tipus de contenidors hi ha i quins residus hem d’abocar en cadascun d’ells?
4. Què és una planta d’incineració? En què consisteix la incineració?
Planta on s’incineren els materials no reciclables per obtenir energia.
La incineració és l’oxidació total dels residus en excès d’aire i amb temperatures superiors als 850ºC. El vapor d’aigua produït s’utilitza per produir electricitat o en calefaccions domèstiques.
5. Què són els lixiviats?
Són residus líquids que arrosseguen productes tòxics i les contaminen aigües subterrànies que s’utilitzen per al consum humà i el reg, fent que aquests productes tòxics entrin en la nostra cadena tròfica.
6. Què són les 4R?
La Uníó Europea proposa les 4R per tal de regular la gestió dels residus. Aquestes són:
REDUCCIÓ: prevenció dels residus i desenvolupament de tecnologies netes
REUTILITZACIÓ I RECICLATGE: establiment de polítiques que afavoreixen la reutilització i el reciclatge
RECUPERACIÓ ENERGÈTICA: utilització dels residus com a font d’energia
QUÈ ÉS Internet
1. Què és Internet?
Internet es composa d’innumerables ordinadors i dispositius informàtics connectats els uns amb els altres, de manera que tots junts componen una xarxa d’abast mundial molt complexa, on els usuaris fan circulars constanment tota mena de continguts.
2. Què és la direcció IP?
A Internet cada ordinador té assignat una direcció IP. Aquest número format generalment per quatre números de centenes separats per un punt. Amb aquesta direcció es reconeix l’ordinador i es pot conèixer posteriorment quines han sigut les aportacions a Internet i fins i tot quines han sigut les pàGinés visitades en un moment determinat.
3. Quines són les mesures de seguretat que haurem de seguir per navegar per Internet?
Configurar correctament els elements de privadesa del nostre sistema
Reforçar l’ordinador amb tallafocs que mesuren i regulen l’accés a aquest
Utilitzar un antivirus
Ser prudents amb el tipus de pàGinés i continguts que visitem
4. Què és un domini i un subdomini?
El domini és la màquina concreta on podem localitzar un recurs buscar amb el navegador, i cadascuna de les carpetes de l’aquesta màquina correspon a un subdomini.
(Per exemple, al buscar http://www.Iesramonberenguer.Org estem buscant un domini determinat, i cadascun dels apartats d’aquesta pàgina correspon a un subdmoni)
5. Quan apareix Internet i quin ús tenia? Quina ha sigut la seva evolució històrica?
La primera Xarxa s’anomenava ARPANET i neix a la Universitat de Califòrnia a Los Ángeles l’any 1969.
Però la primera xarxa de llarg abast, anomenada WAN (Wide Area Network), apareix l’any 1983 en els Estats Units i permet connectar ordinardors que es troben a centenars de quilòmetres.
L’any 1991 el CERN realitza el projecte WWW (World Wide Web) i al 1993 s’inicia la creació de l’HTML i HTTP.
No és fins l’any 1995 quan aquesta xarxa comença a comercialitzar-se, tenint un creixement exponencial a partir d’aquest moment.
DEL MÓN ANALÒGIC AL MÓN DIGITAL
1. Quina diferència hi ha entre els senyals analògics i els digitals?
Els senyals analògics són el que varien de manera contínua amb el temps i poden prendre valors infinits.
Els senyals digitals només poden prendre un conjunt finit de valors discontinus i perden part de la informació durant el procés de digitalització.
2. Com es portar a terme la digilització d’un senyal analògic?
Primer hem de fer un mostratge, prenent idees del senyal analògic a intervals regulars, ignorant la resta, perdent per tant part de la informació.
Després es realitza la quantificació que es tracta de dividir els valor en intervals, arrodonint-los al més proper perdent també informació en aquest cas.
La informació es converteix a 0 i 1, fent una codificació binària que és la que entèn l’ordinador.
3. Què és un bit?
Un bit (Binary Digit) és la unitat mínima d’informació utilitzada en informàtica i que pot tenir únicament dos estats. Aquests se solen representar per 0 i 1, i s’assigna un d’aquests valors a l’estat d’apagat i l’altre a l’estat d’encès.
4. Quan van aparèixer els primers ordinadors?
La primera màquina programable del món s’anomenava Z1 i es va fabricar l’any 1938. Aquest està reconegut com el primer ordinador del món.
Els primers ordinadors eren màquines molt grans, de tones de pes i que s’utilitzaven únicament per realitzar operacions matemàtiques repetitives.
5. Quan apareixen els ordinadors tal i com els coneixem actualment?
Els ordinadors personals o PC (Personal Computer) es desenvolupen a partir de l’any 1971.
Els PC són qualsevol ordinador amb un preu, mida i possibilitats que el fan útil per a les persones, i estan pensats per ser operats per l’usuari final, sense la intervenció de cap operador.
L’Apple I va ser un dels primers ordinadors personals, i el primer que va combinar un microprocesador, connectat a un teclat i un monitor. Va ser presentat al públic l’any 1976 i va ser el primer producte d’Apple.
El primer ordinador personal d’IBM (IBM PC 5150) es va presentar l’any 1981:
HISTÒRIA I FUTUR DELS SATÈL·LITS DE COMUNICACIONS
1. Què és un satèl·lit de comunicació?
Un satèl·lit de comunicació és un repetidor col·locat en òrbita. Treballa com si fos un mirall on es reflexen les ones de ràdio i televisió que se li envien des d’una estació terrestre fins a un punt determinat dins la cobertura del satèl·lit.
2. Quina diferència hi ha entre els satèl·lits passius i els actius?
Els satèl·lits passius només poden reflectir el senyal rebut sense realitzar cap altra tasca
Els satèl·lits actius amplifiquen els senyals que reben abans d’enviar-los cap a la Terra
3. Quin va ser el primer satèl·lit de comunicació i quan es va ficar en òrbita?
El primer satèl·lit va ser el Telstar 1 que es va ficar en òrbita l’any 1962, proporcionant la primera transmissió de televisió via satèl·lit aquell mateix any.
4. Què és un satèl·lit geostacionari?
És un satèl·lit que es troba en una òrbita geostacionària, vol dir, que es troba sempre sobre el mateix punt de la Terra ja que gira a la mateixa velocitat que aquesta (el seu període de revolució es d’un dia)
5. Com es pot transmetre un senyal des d’un lloc a un altre de la Terra?
El nostre planeta està envoltat de satèl·lits de comunicacions. Aquests satèl·lits permeten enviar un senyal des d’un punt del planeta a un altre a partir de les successives reflexions produïdes entre diferents satèl·lits.
APARICIÓ DELS TELÈFONS MÒBILS I LES XARXES SOCIALS
1. Què és un telèfon mòbil?
Un telèfon mòbil és un dispositiu electrònic petit, portàtil, sense fils ni cables externs, per poder facilitar la comunicació des de qualsevol lloc, sempre que sigui dins de l’àrea de cobertura del servidor contractat.
2. Quan apareix el primer telèfon mòbil?
El primer telèfon mòbil apareix l’any 1983 i és presentat per Motorola (amb una massa de 800 g)
3. Com han evolucionat els telèfons mòbils?
Els primers telèfons mòbils, els de la generació zero 0G) apareixen al 1946 i únicament eren receptors-transmissors d’ones de ràdio integrats dins la xarxa telefònica tradicional i s’instal·laven en els cotxes.
A partir de 1970 apareixen els de primera generació (1G). Ja eren petits i tenien bateria individual i i portatils.
A partir de 1980 apareixen els de segona generació (2G) que ja eren totalment digitals i anaven formant una xarxa de telecomunicacions cada cop de més abast.
L’any 1997 es fa popular l’ús de telefonia mòbil gràcies al GSM (Global System for Mobiles) que permet ja la transmissió de dades. Apareixen els mòbils de generació 2,5G que funcionen amb xarxes digitals de comunicació però encara són lents.
La tercera generació (3G) ja permet la videoconferència i es desenvolupa a partir de l‘any 2006.
Els mòbils de quarta generació (4G) ja incorporen una direcció IP per a cada telèfon, formant una xarxa únicamede telecomunicacions. Presenta serveis multimedia, de víDeó xat, de televisió, de difusió de víDeó digial,... Tenen una velocitat fins a 100 GB/s i segueixen el lema “en qualsevol moment i en qualsevol lloc”. Apareixen a partir de 2011.
La cinquena generació (5G) es preveu que es comenci a comercialitzar a partir de 2020. Actualment les diferents companyies estan preparant els seus dispositius.
4. Què és una xarxa social?
Una xarxa social és una estructura social formada per individus que reben el nom de nodes que estan connectats per amistat, interessos comuns, amistats, intercanvis financeres,...
5. Quan van començar a utilitzar-se les xarxes socials a nivell globall?
La primera xarxa social apareix amb ARPANET l’any 1969, però únicament s’utilitzava per compartir informació.
L’any 1995 apareix Classmates.Com, que tenia com a funció retrobar antics companys d’escola.
Però no és fins l’any 2001 quan adquireixen més popularitat. Actualment el seu ús és molt usual, sent Pinterest la xarxa social amb més usuaris avui en dia.