Tot sobre els pronoms febles: ús, formes i combinacions

Què són els pronoms febles?

Els pronoms febles són aquells pronoms que es fan servir per substituir un complement o una expressió. Tots són monosíl·labs, ja que altrament no podrien ser àtons, puix que en català només poden ser àtons els mots monosil·làbics. Que siguin àtons o febles significa que sempre es pronuncien formant bloc amb el verb que complementen; sempre l'han d'acompanyar, és a dir, sempre s'hi han de situar immediatament al davant o al darrere, mai no van sols ni acompanyen cap altre element de la frase.

El conjunt format pel verb i el pronom o pronoms febles que el segueixen es pronuncia amb un únic accent tònic (el del verb); en canvi, el pronom o pronoms febles que precedeixen el verb es pronuncien formant bloc amb el mot que tenen al davant o bé amb el verb. Sigui com sigui, els clítics (excepte en les variants dialectals del mallorquí i del rossellonès) no tenen mai accent: per això diem, doncs, que són febles o àtons.

Llista de pronoms febles

Els pronoms febles de la llengua catalana són els següents:

• em, et, es, el, la, els, les
• en, ho, li, hi, ens, us

Formes dels pronoms febles

La majoria d'aquests pronoms poden presentar fins a quatre formes diferents, segons la posició en relació amb el verb i la manera com s'hi enllacen:

• Forma plena: la consonant va seguida de la vocal.
• Forma reforçada: la vocal va seguida de la consonant o consonants.
• Forma elidida: només la consonant seguida de l'apòstrof.
• Forma reduïda: només l'apòstrof seguit de la consonant o consonants.

Funcions sintàctiques i ús

L'ús de cada pronom feble ve determinat per la funció sintàctica que fa l'element substituït. Els pronoms normalment van davant del verb (formes reforçada i elidida), excepte amb els imperatius, els infinitius i els gerundis, en què van darrere (formes plena i reduïda). Les perífrasis poden portar els pronoms o tots davant o tots darrere.

Complements principals

• Complement directe: s'utilitzen em, et, es, ens, us (1a i 2a persona), ho (frases o neutres), el, la, els, les (determinats) i en (quantitatius o sense determinant).
• Complement indirecte: s'utilitzen em, et, ens, us (1a i 2a persona), li (singular) i els (plural). En combinació amb el CD, el CI pot passar a hi (excepte en valencià).
• Atribut: se substitueix per el, la, els, les (si porta article) o ho (en la resta de casos).
• Predicatiu: normalment se substitueix per hi.
• Complement circumstancial: se substitueix per en (procedència amb de) o hi (altres preposicions).

Verbs pronominals

Són els verbs que requereixen morfològicament un o més pronoms febles (ex: adonar-se, haver-hi, anar-se'n). El pronom es també s'utilitza en construccions impersonals.