Pronoms febles

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,62 KB

 
BREU HISTÒRIA DE LA LLENGUA CATALANA:
El naixement de l’ idioma:
-El primers pobladors parlaven les llengües preromanes (iberobasc,celta,etc.).
-El 218 aC les tropes romanes van entrar a la península i la seva dominació a més de política va ser cultural i lingüística.
-Romanització: procés pel qual es produí l’adopció de la llengua i de la cultura llatines per part dels autòctons.
-La llengua que es va adoptar va ser la del llatí vulgar (la dels soldats, mercaders o colons).
-Llatí culte o clàssic: obres literàries.
-Amb l’arriba al 711 dels àrabs, la península Ibèrica va ser en gran part arabitzada, llevat de la franja del nord, on es van anar creant les diferents llengües romàniques, entre elles el català.
-Durant el segle X el català es va anar consolidant com la llengua parlada pròpia dels comtats catalans, que configuraven la Catalunya Vella.
-Any 1137: el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV es casà amb Peronella, filla del rei d’Aragó Ramir el Monjo. Formació de la confederació catalanoaragonesa.
-Segle XI: es van trobar els textos més antics escrits en català. El primer document conservat va ser el de
Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet.
-Pas de la llengua parlada a escrita: obeí a motius pràctics à assegurar-ne la comprensió del poble que no sabia llatí, i satisfer les demandes de la classe burgesa naixent.
Formació històrica del lèxic català
-Substrat: són les influències que han anat deixant les llengües anteriors a la romanització.
-Superstrat: és la influència de la llengua invasora damunt la que aquesta no ha aconseguit de substituir.
-Adstrat: influència entre llengües contigües.
L’expansió de la corona catalanoaragonesa
-La confederació catalanoaragonesa: inicià l’expansió cap al sud musulmà.
-Les conquestes i posteriors repoblaments van definir els actuals límits del domini lingüístic.
-Paral·lelament a l’extensió territorial del català, s’estengué el domini lingüístic de l’aragonès.
-Al segle XIV al corona continuà estenent-se cap a la Mediterrània amb la incorporació de les illes de Sicília i Sardenya, dels ducats d’Atenes i Neopàtria i finalment del regne de Nàpols. El català era present en aquests indrets i no s’implantà en aquestes terres encara que hi tingué una presència destacada.
-Alhora que la corona es convertia en una gran potència política i comercial, el català adquiria el rang de llengua europea de prestigi
El català escrit durant l’edat mitjana
-Segle XIII: aparegué la figura de Ramon Llull (1232-1315). à primer escriptor que va fer servir la llengua pròpia per a tractar de qüestions científiques, filosòfiques i teològiques.
-Ramon Llull: creador de la prosa en català, perquè va ser el primer en emprar-la per a tot. Superà bona part de la diglòssia català/llatí.
-Segle XV: va ser el gran segle de la literatura catalana. Figures de primer ordre à Joanot Martorell i Ausiàs March.
-Època medieval: la llengua catalana s’estengué geogràficament i va ser la llengua nacional d’un Estat poderós.
Els segles XVI, XVII i XVIII
-Per als catalans, valencians i balears, el trasllat de la Cort de Castella comportà: la descatalanització de les classes dirigents autòctones i un progressiu decandiment de la pròpia cultura.
-Al segle XVII: la política expansionista i absolutista del comte-duc d’Olivares provocà les revoltes de Portugal i de Catalunya que acabaren amb la independència de Portugal i amb la derrota de Catalunya.
-La situació de supeditació al castellà comportà una forta reculada geogràfica per a llengües peninsulars que ja iniciaren un procés d’hibridació amb el castellà, pas previ a la seva substitució.
-Malgrat l’erosió que sofria la llengua catalana, va resistir als embats castellanitzadors gràcies a la seva important tradició cultural i literària.
-Durant el govern dels Àustries: el català continuà sent la llengua general, però cal constatar una disminució quantitativa i qualitativa de la literatura culta.
-El castellà anà guanyant posicions com a llengua.
-Certa aristocràcia abraçà el bilingüisme o es passà directament al castellà.
-El castellà començà a ser conegut cada cop més per la gent cultivada. Això propicià l’aparició dels primers escriptors bilingües.
-A partir del segle XVI, a mesura que augmentava la diglòssia entre el català i el castellà, es va iniciar arreu dels Països Catalans un procés de relaxament de la lleialtat lingüística.


El segle XVIII: de l’opressió política al desenvolupament econòmic
-Segle XVIII: va començar amb la guerra de Successió, que es tractava d’un conflicte de dimensions europees.
-La promulgació dels decrets de Nova Planta provocà à l’enderrocament de l’ordre constitucionals dels antics territoris de la corona d’Aragó, amb l’abolició de les institucions pròpies. Això desencadenà una profunda crisi d’identitat, agreujant el decaïment de les lletres i de la cultura catalana en general, que passà el pitjor moment de tota la història de la llengua.
-S’afirmava que els catalans només parlaven en la seva llengua nativa, situació que els governs absolutistes es proposaren de capgirar prohibint el català com a llengua oficial. Només a Andorra s’ha mantingut l’oficialitat de l’ idioma del país.
-Al llarg del segle XVIII (i del XIX), els governs centralistes anaren imposant el castellà en els àmbits formals.
-El 1768 Carles III imposà el castellà als tribunals i a l’ensenyament. El poble no va deixar d’emprar el català, ja que era el que coneixia la major part de la població, si bé el nombre dels qui entenien el castellà anava en augment.
-Segle XVIII: Catalunya encetava el procés d’industrialització.
La Renaixença
-La burgesia catalana: es va anar acostant a la gent del seu país, amb la voluntat de convertir-se en una força hegemònica. Això afavorí l’aparició del moviment de la Renaixença.
-Un dels objectius de la Renaixença fou la recuperació de la llengua com a vehicle d’expressió literària i en tots els gèneres.
-Els Jocs Florals: serviren per a promoure i prestigiar el català com a llengua literària. Es va anar recobrant la noció d’unitat lingüística del català, es revifa la literatura culta en tots els gèneres, i es prengué consciència de la necessitat urgent de normativitzar la llengua escrita.
-El català distava molt de ser una llengua normalitzada. El poble havia anant acceptant la presència del castellà.


La codificació del català modern
-El 1906 es celebrà a Barcelona el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana à constituí la creació d’una acadèmia de la llengua. El primer resultat fou la publicació de Normes Ortogràfiques. Aquesta tasca de regulació de l’ idioma es completà amb la publicació de la gramàtica i del diccionari oficials.
El primer terç del segle XX
-La centúria s’inicià amb l’èxit electoral de Solidaritat Catalana (19060), coalició que agrupava gairebé tots els partits catalans.
-L’Estatut de Catalunya (1932): proclamà el català llengua pròpia del país i li retornà l’oficialitat (compartida amb el castellà, oficial de tot l’Estat espanyol).
El franquisme
-La victòria feixista comportà l’abolició de l’Estatut de Catalunya.
-A més de la supressió de totes les llibertats democràtiques i la privació compartida per tots els ciutadans d’Espanya, les terres amb llengua pròpia no castellana hagueren de patir una segona repressió: l’exercida damunt el seu idioma i la seva cultura.
-Es prohibí el català en qualsevol ús.
-Franquisme: va forçar a l’exili 100.000 catalans.
-La repressió contra el català va ser especialment violenta. Les circumstàncies forçaren la desaparició obligada dels monolingües catalanoparlants. Predomini absolut del castellà com a llengua.
-El bilingüisme social deixà el català en una situació molt desfavorable. En terres on no és la llengua pròpia, el castellà passà a ser usat en tots els registres i àmbits.
Situació actual de la llengua catalana
-Amb la mort del dictador, no trigarà a arribar de nou la democràcia.
-S’aprovà la Constitució Espanyola.
-En l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i en l’Estat d’Autonomia de les illes Balears s’estableix que el català és la llengua pròpia.
-En els darrers anys el català ha incrementat la seva presència a l’ensenyament, a la vida pública, als mitjans de comunicació, etc.
-Es dóna la paradoxa que, d’una banda, la normalització del català ha progressat recuperant àmbits i prestigi, però, de l’altra, apareixen entrebancs diversos que fan que l’ús social de l’ idioma no progressi clarament.

Entradas relacionadas: