Programació d’habits relacionats amb l’higiene

La programació de l’adquisició d’hàbits.                           El procés d’aprenentatge d’hàbits dels infants s’ha de programar i fer-
Ne un seguiment per tal que s’assoleixi satisfactòriament i, s’han de fer els ajustaments necessaris perquè el procés d’aprenentatge d’hàbits avanci. Així com altres programacions són més obertes a l’orientació i característiques de cada centre i docent, les relacionades amb els hàbits solen ser més uniformes ja que l’activitat de base és la mateixa en tots els casos. L’adquisició d’hàbits està lligada a la quotidianitat i sovint inclou diversos aspectes que cal treballar conjuntament. Així doncs, no programem separadament cadascun dels hàbits sinó les activitats quotidianes en què s’han d’aplicar. La planificació d’aquests aprenentatges es fan en serveis formals, on s’elabora amb més detall i on el procés és més acurat i més sistemàtic; i en serveis no formals. Definim l’activitat quotidiana i el grup a què fa referència i seguidament tindrem en compte 4 aspectes bàsics:

• Objectius i capacitats

  
  Per a cada programació cal plantejar-se quins objectius i quines capacitat es treballaran. Caldrà incloure els curriculars, i també podem afegir altres objectius o capacitats que considerem convenient tenir en compte.

Metodologia

Caldrà definir i detallar 5 aspectes:

• • Activitats

    
    Els infants segueixen diferents fases en l’adquisició d’hàbits i en la millora de la seva autonomia personal. Haurem de veure quines fases corresponen a l’activitat quotidiana que estem programant i en quina o quines d’elles es troben els infants del grup per al qual fem la programació.

• • Espai:

    
    S’ha de concretar on es farà cada activitat i també si hi ha algun requisit específic. Cal tenir present que l’entorn ha de ser agradable per als infants i pràctic per al personal. Ha de disposar de tots els elements necessaris per a l’activitat.

• • Materials:

    
    Tenint en compte la ase en què es troba el grup podrem identificar tots els materials que necessitarem. Planificar les necessitats del centre i organitzar-ne els recursos, i que la posada en pràctica de l’activitat sigui més senzilla i que no hi hagi distraccions.

• • Temps:

    
    Fixar uns horaris ajuda als infants a anar-se adaptant als ritmes de les persones adultes, i fa que l’entorn resulti més previsible, cosa que els fa sentir més segurs. Caldrà establir doncs els horaris, la freqüència i la durada de les activitats quotidianes, deixant suficient marge perquè els infants puguin mantenir el seu ritme. Com més petits siguin els infants, els marges seran més amplis.

• • Agrupació

    
    Establir si l’activitat és individual, si es fa en parelles, si es parteix el grup en dos o en més grups i més petits, etc. Això condiciona la forma de treballar amb els infants i l’organització del personal del centre i dels espais. Quan es preveu una atenció personal o en petits grups, cal planificar que faran els infants que esperen o els que ja han estat atesos i qui se n’ocuparà.

• Seguiment i avaluació

  
  La programació ha de preveure els mecanismes per fer un seguiment de l’evolució de cada infant, i mecanismes d’avaluació de la tasca educativa.

• Seguiment dels infants

  
  Ens permetrà valorar quins són els progressos de cada infant, saber si es corresponen als esperats en relació amb la seva edat i possibilitats, i fer els ajustaments necessaris per adequar el suport a les característiques individuals. La tècnica fonamental és l’observació. Per recollir la informació hem de disposar de registres de seguiment.

• • Per fer una valoració individual molt estructurada, l’instrument més adient és l’escala d’estimació, proporciona informació precisa sobre la freqüència o el grau en què es presenta una conducta.
  • Per concretar la presència o absència d’una conducta es pot utilitzar una llista de control.  Cal registrar SI, si es dóna la resposta, o NO si aquesta no apareix.
  • Per valorar comportaments grupals, l’instrument més habitual és l’escala d’ordenació. A les files es posa el nom dels infants i a les columnes la conducta que es valora.
    

  Per registrar comportaments concrets en un format menys estructurat es pot fer servir l’anecdotari

• El diari de classe, s’anoten les experiències i valoracions d’una manera menys sistemàtica, també pot incloure anotacions sobre fets o situacions que es consideren importants.

Avaluació de la tasca educativa

Prendre nota de les incidències, dificultats, propostes, etc. Per tal d’anar millorant en la forma de dur a terme cada activitat quotidiana. Mantenir una actitud crítica amb la pròpia feina i avaluar-la per tal d’aprendre com fer-ho millor la propera vegada farà que els anys d’exercici siguin d’aprenentatge i que siguem millors professionals.

• El paper dels educadors/es i la relació amb la família

  
  Quan fem la programació d’activitats quotidianes cal que concretem quines funcions i objectius concrets tenen els educadors/es i quin intercanvi d’informació hi ha d’haver amb les famílies.

• • Els educadors i les educadores: Cada programació exigirà uns objectius concrets, caldrà que els educadors tinguin presents les següents recomanacions en els processos d’adquisició d’hàbits:

• Ser pacients i perseverants en totes les activitats d’adquisició d’hàbits

  
  
• Ensenyar a l’infant a reconèixer les seves necessitats, a acceptar la importància de l’adquisició d’hàbits i a fer que experimenti el benestar que suposa la seva satisfacció.
  

Afavorir l’interès de l’infant perquè col·labori en l’activitat

Convidar a l’infant a participar, d’acord a les seves possibilitats i iniciativa, facilitant-li que hi prengui part. Ensenyar a l’infant estratègies que l’ajudin a perfeccionar l’execució i a recordar quins són els moments oportuns per aplicar l’hàbit.

No han de suplir la satisfacció de l’activitat quan s’està en ple procés d’adquisició

És important que coneguin les dificultats o els problemes més freqüents. Inclou saber identificar els signes d’alerta i saber com actuar en cada cas.

• • La família

    
    L’infant ha de rebre sempre les mateixes indicacions sobre el què, el com i el quan ha de fer. No ha de percebre diferències significatives entre el que se li demana a casa i el que se li demana al centre infantil. Cal una relació continuada amb les famílies i una complicitat per totes dues parts que eviti l’aplicació de diferents criteris durant l’aprenentatge. Les programacions han de preveure quina ha de ser la relació amb la família pel que fa a l’hàbit que s’està treballant, com la freqüència i forma amb que es farà.