Programa de reforç continu

CONDUCTISME

1. El conductisme va nàixer de la Necessitat de fer de la psicologia una ciència objectiva:

- Vertader.

2. El màxim representant del Condicionament operant és:

-

Skinner

3. La teoria conductista explica L'adquisició del llenguatge de forma:

- Empírica.

4. La supressió d'alguna cosa Molesta o no desitjada a continuació d'una resposta operant es diu:

- Reforç negatiu.

5. La teoria conductista es Mostra capaç de construir un nombre infinit de missatges diferents:

- Fals.

6. Quins dos conceptes s'associen En el condicionament clàssic?

- Conducta-estímul.

7. Al principi de l'experiment de Watson, el xiquet li tenia por a les rates?

- No.

8.Quins Són els quatre principis del conductisme?

Ambient, conducta, processos interns i metes

9.Què Caracteritza principalment el condicionament operant?

Reforç I càstig.

10.Etapes De l’aprenentatge Vicar

Atenció, Retenció, reproducció i motivació.

11.En l’aprenentatge Vicari, quin és el principal model per Als infants? Mestre O mestra

12.Quines tres línies segueix el conductisme per al procés D’adquisició del llenguatge?

S’aprèn Com qualsevol altra habilitat, l’entorn és l’agent d’aprenentatge i no Treballen amb representacions verbals.

Pregunta a desenvolupar: Explica En què consisteix el condicionament operant

El condicionament operant és una forma d'aprenentatge per mitjà del qual un subjecte té més probabilitats De repetir les formes de conducta que comporten conseqüències positives i, al Contrari, menys probabilitats de repetir les que comporten conseqüències Negatives. El condicionament operant és un tipus d'aprenentatge associatiu que Té a veure amb el desenrotllament de noves conductes en funció de les seues Conseqüències, i no amb l'associació entre estímuls i conductes com ocorre en El condicionament clàssic.

El terme va ser introduït Per Burrhus Frederic Skinner, encara que hui es preferix el de «condicionament Instrumental», introduït per Edward Thorndike, per ser més descriptiu. Aquest va fer un experimenta amb caixes I gats. Es tractava de posar els animals en caixes dissenyades de manera que Pogueren no veure o olorar menjar de manera que, impulsats per l'instint D'aconseguir-lo, descobrien alguna palanca o botó que els permetia obrir una Porta per on accedir al menjar. El motor de l'aprenentatge era l'impuls natural Per aconseguir el menjar, la conducta apresa era l'acte instrumental que Permetia obrir la porta, i aquest comportament es reforçava o debilitava segons El grau de recompensa i èxit de la conducta apresa.

 Hi ha tres elements imprescindibles en el condicionament Operant:

1

Els reforços:

Són elements, fets, Actuacions que succeeixen quan un individu realitza correctament la conducta Que es pretén que aprenga. Els reforços vénen després de realitzar la conducta, I la reforcen, és a dir, augmenta la probabilitat de repetir-la i realitzar-la De la manera en què s'ha dut a terme. Poden ser primaris (aconseguir menjar, Aigua, sexe…) o secundaris (diners, bona música…). Els reforços es divideixen En positius i negatius. Per una part els positius són l'obtenció d'alguna cosa Agradable o desitjada. Un exemple de reforç positiu, en l'àmbit escolar, és el Reconeixement públic d'un professor pels èxits del seu alumne o alumna. Per Altra banda,   els reforços negatius són La supressió d'alguna cosa molesta o no desitjada a continuació d'una resposta Operant. Un exemple seria davant el bon comportament d'un alumne en classe, el Professor permet a l'alumne no fer alguna activitat o treball.

2

Els càstigs:

Són situacions Desagradables que es posen al subjecte quan aquest ha portat a terme una Conducta prohibida. L'amenaça d'un càstig no és un càstig, és o pot ser un Reforç negatiu que funciona com un mecanisme d'omissió o evitació. Els càstigs També es divideixen en positius i negatius. Una persona es castigada Positivament quan després de l'emissió d'una resposta rep alguna cosa malament O no desitjada. Per exemple: quan un xiquet s'alça en classe de forma no Justificada, el professor li ordena quedar-se en el “racó de pensar”. D'altra Banda, el càstig negatiu també s'usa per a disminuir la freqüència d'una conducta. Per exemple, quan un alumne es comporta malament durant la classe, el professor Li lleva 5 minuts del temps del pati.

3.Programes De reforçament:

Els Educadors, quan persegueixen objectius complexos d'aprenentatge que comporten Molts aprenentatges encadenats (un programa d'un curs de matemàtiques, un Programa d'entrenament d'handbol, un programa d'aprenentatge del violí, etc.) Es dissenyen cadenes de reforços.

PROGRAMA DE RAÓ FIXA:

Després d'un nombre de Conductes correctes (sempre el mateix nombre) hi ha el reforç.

PROGRAMA DE RAÓ VARIABLE:

Igual que abans, però el Nombre és variable i aleatori, imprevisible. Crea molta fidelitat si el reforç és positiu i intens.

PROGRAMA D'INTERVAL FIX:

Sabem quant de temps ha De passar entre la conducta correcta i el reforç, sempre el mateix temps.

PROGRAMA D'INTERVAL VARIABLE:

No sabem quant de temps haurem d'esperar per rebre el reforç després de la Conducta nova apresa.

Es poden aplicar amb dos Tipus de reforçament:

üReforçament Continu:
Sempre que es du a terme la conducta hi ha reforç.

üReforç Intermitent:
No sempre, i no se sap quan serà.