El Profeta de Pablo Gargallo: Anàlisi i Context

Catalogació

• Títol: El Profeta (o Gran Profeta)
• Autor: Pablo Gargallo (1881-1934)
• Cronologia: 1933 (guix)
• Estil: Cubisme
• Tipologia: Escultura exempta, dempeus
• Localització: N’existeixen diverses reproduccions (Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid; Museu Gargallo, Saragossa; i també a museus d’Anvers, París, Bilbao, Baltimore, Washington, Lisboa, Caracas i al Japó, etc.)

Anàlisi material

• Dimensions: 238 cm x 75 cm x 45 cm
• Materials: Ferro (còpies; l’original és de guix)

L’escultura està feta a base de planxes de metall retallades, estructurades al voltant d’un eix central. A partir d’aquest eix, s’endevinen les diferents parts del cos, elaborades totes amb aquestes lleugeres planxes metàl·liques que es desenvolupen en el buit, de manera que l’aire passa a ser part intrínseca de l’escultura.

El Profeta és l’obra més gran que va fer Gargallo i la més coneguda. L’escultor, però, mai va poder veure-la en metall per manca de recursos econòmics.

Tècnica: la forja

A partir de 1929, Gargallo va utilitzar xapes —especialment de ferro— molt més gruixudes que en obres anteriors i va augmentar el tamany de les seves escultures, utilitzant de forma habitual la tècnica de la forja i les plantilles de cartró. El Profeta va ser construït a partir de làmina plana, tub ondulat i buits estratègics.

En l’escultura de Gargallo era habitual que s’invertís el concepte i que el que en l’original correspondria al relleu, fos el buit. Els volums absents són acotats per elements corbats, com es pot apreciar, per exemple, en la galta esquerra.

Context històric

Mentre Europa vivia les conseqüències de la Gran Depressió americana i a Itàlia i Alemanya havien sorgit amb força el feixisme i el nazisme, el 14 d’abril de l’any 1931 es proclamava a Madrid la Segona República Espanyola, enmig d’un ambient d’eufòria. El nou règim representava uns ideals de progrés i de democràcia que bona part del país desitjava i en els quals va dipositar grans esperances.

La República fou rebuda amb molta il·lusió pel poble. S’esperaven reformes importants que milloressin la situació dels pagesos, els obrers i la petita burgesia, i que modernitzessin el país a fi de superar l’endarreriment respecte dels països europeus més avançats en àmbits com l’ensenyament, la investigació científica i la democràcia.

Etapes de la República

Durant aquest període es visqué una etapa de reformes (1931-1933), gràcies al govern dels partits d’esquerra. Va seguir una segona etapa (1933-1935, Bienni Negre) en què el govern de la dreta va anul·lar les reformes anteriors. En una tercera, retornà l’esquerra, però el procés reformista es va veure frenat mentre s’avançava cap a una revolució.

Les tímides reformes de l’esquerra provocaren una doble reacció: d’una banda, la dreta (exèrcit, terratinents, Església) es va sentir amenaçada, i, de l’altra, els sindicats obrers i pagesos les van considerar escasses. La conseqüència va ser la polarització de la societat espanyola en dos bàndols irreconciliables. L’alçament d’una part de l’exèrcit sota les ordres del general Francisco Franco, en contra del govern legalment constituït, va desembocar en una cruel Guerra Civil.

Estil i aportacions artístiques

Les formes que s’aprecien en el Gran Profeta permeten parlar d’escultura cubista, malgrat que l’obra també respon a plantejaments de l’expressionisme (molt evidents en el rostre). A Gargallo se’l considera un dels artistes més significatius de l’avantguarda espanyola internacional. Va experimentar amb la desintegració de l’espai (representar formes sense omplir-les de material), concepte que aplicarà en el cap i el cos de l’obra estudiada.

La introducció del buit en l’obra de Gargallo va lligada a la introducció del ferro com a material escultòric. Això suposà una autèntica revolució en l’escultura del segle XX, com també l’exploració de les possibilitats geomètriques que oferien les planxes de metall.

La revolució del buit

Fins a Rodin, l’escultura era volum, però amb Gargallo es posa de manifest una altra manera d’entendre la corporeïtat. El descobriment del buit fou el resultat de l’intercanvi de coneixements entre tres grans creadors que es van conèixer a Barcelona i es van retrobar a París: Gargallo, Picasso i Juli González.

A Barcelona, Gargallo va freqüentar la tertúlia d’Els Quatre Gats, on es reunien els artistes que van acabar definint l’avantguarda de la Península. Fins a finals dels anys vint, va seguir les connotacions modernistes, però després va adoptar un llenguatge nou definit pels trets següents:

• Substitució dels materials convencionals pel ferro o altres metalls.
• Dramatisme expressiu i esquematisme.
• Introducció del buit com a element plàstic: el buit crea formes com ho fa el silenci en la música.
• Successió de formes còncaves i convexes.
• Importància de la llum i introducció de variacions angulars.
• Virtuosisme tècnic.

Tota la seva vida artística va practicar dos estils ben diferenciats: un més clàssic i un altre plenament avantguardista.

L'autor: Pablo Gargallo

Pablo Gargallo va néixer a Maella (Saragossa) el 1881. Els seus pares es traslladaren a Barcelona quan tenia 7 anys, per la qual cosa molts el consideren un escultor català, tot i que mai va perdre les arrels amb el seu poble natal.

Comença la seva producció i formació artística en els ambients modernistes de l’època. També començà a freqüentar Els Quatre Gats, on conegué artistes com Picasso. El 1902 guanyà una beca per anar a París. Quan torna a Barcelona fa la primera exposició individual i col·labora amb l’arquitecte Domènech i Montaner decorant l’Hospital de Sant Pau i el Palau de la Música Catalana el 1904.

El 1912 s’establí a París, on la descoberta de l’art primitiu i el cubisme analític de Picasso i Braque li va suposar una revelació tal que la seva obra va fer el gir decisiu cap a l’avantguarda. Pablo Gargallo és, juntament amb Juli González, l’escultor espanyol d’avantguarda més important.

Tema i iconografia

El Profeta, que també rep el nom de Sant Joan Baptista, és l’obra més important de l’escultor aragonès. L’escultor treballava aquest tema des de l’any 1904. La figura resultant és un home d’imatge poderosa que exhorta amb vehemència la multitud a seguir-lo, tant físicament com ideològicament.

És un home en ple arravatament de passió però amb els massissos peus sòlidament afermats a terra. Representa un dirigent que comunica la seva decisió i incita a l’acció. Aixeca la mà dreta amb un gest contundent que acompanya el discurs: és l’actitud de l’orador. Amb l’esquerra subjecta una vara, instrument del profeta de Judea i símbol del guia, i es cobreix el cos amb una esquemàtica pell de corder.

Descripció formal

1. Forma: Embalum rodó (escultura exempta).
2. Espai: Diversos punts de vista, tot i que domina una visió frontal. La concepció cubista dels múltiples punts de vista és present, fent que la figura sigui sempre canviant.
3. Composició: Malgrat que es troba lleugerament inclinat cap endavant, manté l'equilibri sobre l'eix.
4. Moviment: Dinamisme i moviment contingut.
5. Expressivitat: Les arestes i la combinació de formes còncaves i convexes doten de gran expressivitat l’obra. La cara esdevé l’element més expressiu, on es concentra la vehemència amb el buit de la boca que deixa veure el crit.
6. Volum: Les formes còncaves i convexes se succeeixen per crear força expressiva.
7. Llum: L’escultor aprofita la mal·leabilitat del material per crear tensions entre les formes convexes (que deixen lliscar la llum), les còncaves (que la reflecteixen) i l’aire (que la deixa passar). El joc de corbes i contracorbes accentua els contrastos formant el que l’autor anomenà "volum virtual".
8. Color: Monòcroma.

Anàlisi conceptual i projecció

Anàlisi conceptual

El tema és el profeta, un element clàssic de la iconografia cristiana. El significat s’ha de relacionar amb el context de 1933, quan els feixismes ja s’havien instal·lat a Europa. Es podria interpretar l’obra com una advertència sobre les dictadures i un avís profètic sobre el futur. El seu caràcter dur i agressiu la converteix també en una obra de caire expressionista.

Funció

Aquesta obra té una funció decorativa i estètica, concebuda per a galeries, museus o espais públics. També té una funció simbòlica i propagandística de les idees pacifistes i democràtiques contra els totalitarismes. Finalment, és un manifest d’un nou llenguatge escultòric que utilitza el buit com a creador de volum.

Antecedents i influències

L’obra de Gargallo rebé influències d’Archipenko, Brancusi i Modigliani. També cal esmentar el quadre Les senyoretes del carrer d’Avinyó de Picasso i el realisme expressionista espanyol. La seva vídua explicava que Gargallo tenia en el pensament les aspres terres aragoneses i la tradició familiar de la forja, així com l’art primitiu. Com a innovador, Gargallo va influir en Picasso i en artistes posteriors.

Altres obres de l'autor

• Kiki de Montparnasse (1928)
• Greta Garbo (1930)