El Profeta de Pablo Gargallo

El profeta

FITXA TÈCNICA:

Autor: Pablo Gargallo

Cronologia: 1933-1936

Estil: Cubista amb influències expressionistes

Tipologia: Escultura exempta dempeus

Tècnica: Fosa

Materials: Bronze

Cromatisme: Monocromàtica

Dimensions: 2,35 x 0,65 m

Localització: Museu Nacional Reina Sofía (Madrid); Museu Gargallo (Saragossa)

CONTEXT HISTÒRIC:

Ens trobem a l’Espanya de la Segona República, anys previs de l’esclat de la Guerra Civil. Europa encara té seqüeles de la Primera Guerra Mundial i comencen a aparèixer les primeres avantguardes artístiques. És també l’ascens dels feixismes: Mussolini a Itàlia, Hitler a Alemanya i Franco a Espanya, que acabarien desencadenant uns pocs anys després en la Segona Guerra Mundial, ara amb totes les noves innovacions tecnològiques.

BIOGRAFIA

Pablo Gargallo va néixer a Maella (Saragossa) el 1881. Els seus pares es traslladaren a Barcelona quan tenia 7 anys, per la qual cosa molts el consideren un escultor català, tot i que mai va perdre les arrels amb el seu poble natal. Als 13 anys entrà d'aprenent al taller d'Eusebi Arnau, l'escultor modernista de les nimfes del Palau de la Música. Començà a freqüentar Els Quatre Gats, on conegué artistes de l'època, com Picasso. El 1902 guanyà una beca per anar a París, i quan torna a Barcelona fa la primera exposició individual, el 1904.

El 1912 s'instal·là a París on conegué a Magalí Tartanson, jove costurera amb la que es casà el 1915, després de ser rebutjat com a voluntari en la Gran Guerra per motius de salut.

El seu prestigi anà en augment, i el 1920 fou nomenat professor de l'Escola Tècnica d'Oficis Artístics de la Mancomunitat de Catalunya. Mentre va fent una obra cada cop més innovadora. A l'Exposició de 1921 a Barcelona presenta una àmplia mostra de la seva obra d'inspiració realista i simbòlica, i incorporà el buit a l'escultura, fet que li donà fama mundial.

Quan puja al poder Primo de Rivera, el 1924 Gargallo es va veure obligat a dimitir com a professor de l'Escola per solidaritat amb un company acomiadat. Llavors tornà a París, i no tornarà a Espanya més que breus temporades. L'última fou per una exposició de la seva obra, el 1934, a Barcelona, on va obtenir un gran èxit. Quan anava a Reus per rebre un homenatge va caure malalt de bronconeumonia i morí al desembre de 1934.

ANÀLISI FORMAL:

Figura masculina amb el braç dret aixecat, mostrant autoritat, i en posició desafiant, que es mig cobreix amb una pell. Amb el braç esquerra agafa un bastó i les cames separades donen una sensació de força.

L’obra s’estructura al voltant de l’eix central vertical que formen el cap, la columna vertebral i la cama esquerra. A partir d’aquest eix s’articulen la resta de parts de l’escultura, destaquen les línies corbes de la pell de xai i dels braços o la espatlla, però sobretot destaca i crida l’atenció l’absència de matèria, el buit. L’aire forma part de l’escultura. És a dir que la composició es presenta equilibrada entre totes les contraposicions que presenta: línies rectes i corbes, zones còncaves i convexes, matèria i absència de matèria... Aquest joc de contrast aporta dinamisme, una gran expressivitat i causa un fort impacte emocional. El trencament dels volums és clarament innovador.

La llum, a causa dels buits, penetra i travessa l’escultura en alguns punts, i els llocs on no ho fa, les planxes de metall s’encarreguen d’accentuar els contrastos de llum i ombra.

En quant al temps, Gargallo no mostra un moment instantani, hi ha voluntat d’eternitat.

Estil: L’estil de Pablo Gargallo és d’allò més personal, però si l’hem de catalogar diem que formalment rep influències del cubisme i de l’expressionisme. Es basa en la descomposició del volum en plans geomètrics, juxtaposant formes còncaves i convexes, en la incorporació del ferro i les tècniques de soldadura, en la recerca de formes pures, estilitzades i simbòliques, i en la consideració de la forma escultòrica no com a imitació de la realitat sinó com un nou volum amb combinacions de buits i massissos. Per l’autor, el volum no surt de la massa, sinó del buit.

INTERPRETACIÓ:

Significat: Es representa el profeta amb molta la força, cridant i invitant a que el segueixin; en aquest sentit l’obra es de caire expressionista. Tot i així, el significat de l’obra dista de l’element clàssic de la iconografia cristiana tradicional. El profeta ens està avisant i advertint sobre l’ascens i feixismes, predit profèticament el que passaria pocs anys després.

Funció: Decorativa i estètica. Al estar feta de bronze se’n poden fer còpies idèntiques. S’exhibeix en galeries d’art i decora alguns espais públics.

MODELS I INFLUÈNCIES:

Gargallo és influenciat pel cubisme pictòric de Picasso i per les reminiscències de l’art primitiu que presentaven Brancusi o Modigliani, entre d’altres.

Ell, amb la revolucionaria introducció del buit, va influenciar a altres escultors contemporanis com és el cas de Henri Moore.