La proclamació de la República i la Primera República

7. CORTS MONÀRQUIQUES VAN PROCLAMAR LA REPÚBLICA

La renúncia al tron d'Amadeu de Savoia va produir una situació nova d'emergència, davant la qual es va optar per reunir el Congrés i el senat en Assemblea Nacional, per tal de trobar una solució que evités un buit de poder. Davant unes cambres de majoria monàrquica, Pi i Maragall va prendre la iniciativa i va proposar la proclamació de la República. Els monàrquics sense alternativa política, van acceptar la proposta que fou aprovada 258 a 32.

Els monàrquics veien la nova República com una sortida d'emergència. Per als republicans, majoritàriament federals, la república suposava el trencament amb el sistema anterior (divisió republicans entre unitaris i federals). La República es va inaugurar amb un govern, presidit per Estanislau Figueras. Es va decidir mantenir la vigència de la Constitució del 1869. Les tensions van ser immediates fins al punt que el govern es va trencar.

D'altra banda, els pocs republicans unitaris defensaven la unitat de l'Estat i s'arrengleraven amb posicions més conservadores.

La República va tenir un fort impacte en els sectors populars, que l'associaven amb la idea d'un règim nou que havia de satisfer les seves aspiracions de manera inmediata. Hi va haver manifestacions i en algunes zones es va proclamar la República federal. A les ciutats s'hi van intensificar les reivindicacions obreres i les accions revolucionàries dels internacionalistes, i a Andalusia hi va haver moviments de repartiment de terres.

8. LA PRIMERA REPÚBLICA

8.1 - El projecte constitucional federal del 1873

Es va formar un nou govern presidit per Pi Maragall i va elaborar un nou projecte de constitució:

• Establia la sobirania popular amb sufragi universal.
• Declarava la llibertat de culte i la separació de l'Església i l'Estat.
• Prohibia la subvenció a qualsevol religió.

El canvi més radical afectava l'estructura de l'Estat:

• Definia la República federal i establia que la nació espanyola estava constituïda per 17 estats, entre els quals Cuba i Puerto Rico.
• Organitzava el poder a nivell dels municipis, dels estats regionals i de l'Estat federal.
• Cadascun dels estats regionals tenia la pròpia constitució, regulava els poders (executiu, legislatiu i judicial) i tenia una àmplia autonomia econòmica, administrativa i política.

El text trencava, per tant, amb el model centralista tradicional i definia un nou sistema democràtic. Però, la Constitució no va arribar a ser aprovada.