Proclamació de la República i Període Constituent a Espanya

Proclamació de la República i el Període Constituent

Amb la caiguda de la dictadura, es convoquen eleccions municipals. La participació fou alta i les candidatures republicanosocialistes guanyaren a les grans ciutats, a 41 de 50 capitals de província. El 14 d'abril de 1931 es proclama la República. El primer lloc en fer-ho fou Eibar. A Barcelona es féu a les 2 de la tarda, amb companys alçant la bandera a l'ajuntament i Macià a la diputació. D'altra banda, Alfons XIII marxa a l'exili.

Govern Provisional

És el primer govern republicà (és provisional de concentració, republicà, socialistes i regionalistes). El presideix Niceto Alcalà Zamora. Destaquen les següents mesures:

• Eleccions a Corts Constituents el 28 de juny.
• Amnistia als presos polítics.
• 15 d'abril, festa de la República.
• 14 d'abril, festa nacional.
• Creació d'un estatut jurídic per regular l'actuació del govern fins a les eleccions.

També es prenen accions d'urgència per controlar l'exèrcit, el decret de protecció als arrendataris, i un pla quinquennal per fer 5.000 escoles a l'any. El problema més greu per a la República fou quan Macià proclamà la República Catalana dins del federalisme. Llavors els ministres el calmen i provisionalment es crea la Generalitat de Catalunya.

Constitució de 1931

Un cop fetes les eleccions, la conjunció republicanosocialista obté majoria absoluta (256/464 diputats). La Constitució, aprovada al desembre de 1931, era democràtica i progressista i definia Espanya com una "República democràtica de treballadors". Configura un estat integral que no està en contra de l'autonomia. El poder legislatiu residia a les Corts, d'una sola cambra. El poder executiu als ministres i al cap del govern, així com al president de la República. El judicial era dels jutges independents. La declaració de drets i llibertats era àmplia, hi havia igualtat davant la llei, sufragi universal per a majors de 23 anys, homes i dones. L'estat era laic i es permetia matrimoni civil i divorci.

Conjuntura Econòmica dels Anys 30

Els anys 20 foren de prosperitat, però als anys 30, pel crac del 29, hi va haver una crisi econòmica, que a Espanya en un principi, a causa de l'economia tancada i la moneda devaluada, va incidir menys. Els sectors més afectats foren els oberts a l'exterior, com l'agricultura d'explotació (vi, cítrics, oli i arròs) i els minerals (pirita i ferro). Les exportacions baixaren. Els empresaris van fer evasió de capitals i s'extreuen el 10% dels dipòsits. A més, els problemes estructurals de la República (atur agrícola (2/3 dels treballadors del camp a l'atur), repartiment desigual de terres, escassa competitivitat i dèficit de la balança) junt amb el temor dels empresaris i la crisi van fer que hi hagués conflictivitat social entre treballadors i empresaris (1932: 681 vagues, 1933: 1127 vagues, sobretot a Astúries i a Catalunya, moltes d'elles amb violència).

Uns punts a favor foren l'augment del 7% dels salaris, les bones collites del 32 i 34 i la política econòmica que va disminuir el deute públic (menys gast, menys inversions, menys obres públiques) i aconseguí un equilibri pressupostari. D'altra banda, el sector terciari augmentà (1/2 secundari, 1/4 primari, 1/4 terciari). A Catalunya les conseqüències de la crisi foren menors i aparegueren en la indústria els ingressos per part d'activitats basades en les noves tecnologies, relegant el tèxtil.

Generalitat de Catalunya i Estatut d'Autonomia

La Constitució obrí les portes a l'autonomia, i a Catalunya esdevingué ràpida, no tant a Euskadi per la feblesa de les forces polítiques i a Galícia per poc moviment nacionalista. A les eleccions, ERC obtingué el 68% dels vots. La Generalitat creà l'Estatut (elaborat a Núria, Estatut de Núria) el 20 de juny de 1931 que definia Catalunya com un estat autònom dins la República Espanyola i a Espanya com a una federació de pobles hispànics. Era ambiciós i tenia les característiques:

• Català oficial.
• Competències exclusives (ensenyament, cultura, dret civil, justícia, obres públiques, salut, agricultura i policia).