Processos Psicològics Clau: Percepció, Atenció, Memòria, Motivació i Llenguatge

Principals Processos Psicològics

Percepció i Sensacions

Les sensacions són impressions que es produeixen en el cervell per l'excitació originada en els diferents receptors sensorials a causa d'estímuls. Es produeixen de manera automàtica i normalment captem molta més informació sensorial de la que som conscients de controlar. N'hi ha de dos tipus:

• Estereoceptives: són estímuls del món exterior, es produeixen gràcies a la interacció de diversos sentits (vista, gust, oïda, olfacte, tacte, etc.).
• Intraceptives: provenen del medi intern de l'individu, es divideixen en dos ja que tot depèn d'on es localitzen els receptors:
  • Propioceptives: percebem el to muscular, la posició del cos a l'espai i l'equilibri.
  • Visceroceptives: envien informació de les sensacions de les quals la persona té menys consciència (gana, set, etc.).

La percepció és el procés d'extracció activa d'informació i elaboració de representacions a partir de sensacions. Es considera una funció cognitiva, on ja s'ha après consciència que l'objecte existeix. En conclusió, la percepció transforma les sensacions en unitats de significació. El procés perceptiu és complex i actiu, ja que s'ha d'interpretar l'estímul i dotar-lo de significació. La percepció és el pilar bàsic on recolzem la resta de processos cognitius com la memòria, l'aprenentatge, el raonament, el pensament, etc.

Característiques de la Percepció

• És subjectiva: cada persona percep coses diferents.
• És selectiva: segons el que es vulgui percebre, cadascú farà servir el seu camp perceptual.
• És relativa: s'interpreta d'acord amb el context on té lloc.
• És temporal: és un procés de flux continu i dinàmic, ja que a mesura que augmenten les experiències i varien les necessitats o motivacions, la percepció s'enriqueix.

Fases del Procés Perceptiu

1. L'estímul (input): és una part de la informació que cal que la persona faci una reconstrucció. Podem trobar estímuls sensorials que només poden captar els estímuls dins d'uns límits; fora d'aquests límits, percebem estímuls inconscients (percepció subliminal). Com més significatius i diferents siguin els estímuls, més habilitats tindran per ser percebuts.

2. Processament perceptiu i representació: són els encarregats d'interpretar i representar les dades sensorials.

3. Resposta perceptiva (output): és la conseqüència de tot el procés. Mitjançant les fases del processament i representació, s'integren i organitzen fragments d'informació sensorial o no sensorial que crea el context, les expectatives i les experiències passades.

Atenció

«És la focalització de la consciència o la capacitat de dirigir la consciència cap a un estímul, concentrant tota l'activitat conscient sobre ell»

• L'atenció permet incrementar l'eficàcia de la percepció davant de diferents estímuls i té repercussió en la memòria.
• L'atenció també està enllaçada amb la motivació.
• L'atenció actua com un mecanisme que impedeix que arribi massa informació a la memòria a curt termini per no col·lapsar-la.

Per exemple: tenim facilitat per seguir una conversa en català enmig de gent que parla en anglès, i fins i tot podem arribar a tenir la impressió que algú parla més baix o més alt.

Factors Determinants de l'Atenció

Factors de Caràcter General

• La intensitat de l'estímul: com més intens, més capacitat de captació.
• La situació espacial.
• L'estímul previst i esperat.
• L'aparició d'un estímul desconegut, nou o imprevist.
• El contrast o oposició d'estímuls.

Factors de Tipus Individual

• L'estat d'ànim.
• La fatiga mental i la son.
• Les oscil·lacions durant tot el dia.
• El cicle vital de l'individu.

Tipus d'Atenció

Segons la nostra actitud davant de determinats fenòmens, podem parlar de:

• Atenció sostinguda: és el temps màxim que som capaços de mantenir-nos concentrats en una tasca sense cometre errors. Per exemple, si la persona està massa relaxada o excitada, els resultats disminueixen; s'ha de trobar un punt intermedi.
• Atenció selectiva: és aquell estat que ens permet diversificar la nostra atenció. Per exemple, passar apunts, prendre cafè, escoltar música.

Intencionalitat a l'hora de parar atenció:

• Voluntària: fixem de manera voluntària, pels nostres interessos.
• Involuntària: sense que ens ho hàgim proposat.

Memòria

«És un sistema complex de codificació, emmagatzematge i recuperació d'esdeveniments, habilitats, coneixements, fets, etc., que ens permet de recordar informacions prèviament adquirides.»

Processos de la Memòria

Processos d'adquisició: la memòria interactua amb la percepció, l'atenció o la motivació com a processos previs o d'adquisició d'informacions.

Processos d'emmagatzematge: cal que la informació sigui retinguda. Hi ha diferents sistemes d'emmagatzematge (sensorial, curt termini, llarg termini).

Processos de recuperació: fa referència a l'accionament d'informacions emmagatzemades, de manera voluntària o involuntària.

• Reconeixement: identificació d'un objecte o situació que ja s'havia percebut.
• Evocació: recuperació d'alguna cosa que no està present.

Sistemes que Componen la Memòria

-La memòria sensorial (SIS)

Capten els estímuls que entren i es mantenen durant un període de temps molt breu, el suficient perquè ens adonem si el volem seleccionar o no, per passar-lo després a nivells superiors.

-La memòria operativa o a curt termini (STM)

És un sistema capaç d’emmagatzemar informació de manera limitada i amb una persistència temporal, part d’aquesta informació passarà a l’LTM i l’altra és refusarà o s’oblidarà.
Efectes de l’oblit:
L’esvaïment: com més temps existeixi cada vegada es més feble fins que desapareix.
El desplaçament: entrada de noves informacions desplaça aquelles que han estat filtrades.
La interferència: entrada d’informacions similars a les existents que produeix una síntesi que desvirtua la informació original.
>
La memòria a llarg termini (LTM)
La capacitat i la persistència és virtualment il·limitada, la informació diversa i abundant , els continguts s’activen segons els requeriments del procés de memòria operativa, per això no està disponible immediatament.
La informació queda enregistrada amb un seguit d’imatges, records o evocacions que poden estar oblidats però es poden activar d’una manera inintencionada, especialment com a resposta de certs estímuls que afecten emocionalment l’individu.
-Factors que incideixen el rendiment de la memòria.
L’estat general, tant físic com psicològic.
Familiaritat i facilitat que te la persona per adquirir nova informació.
Utilització d’imatges mentals.


-Tècniques per millorar el rendiment de la memòria.
Tec. per reforçar la traça: repàs continuat, concentració, atenció.
Tècniques que reforcen la codificació d’atributs.
Tècniques associatives que permeten establir connexions entre diferents empremtes mnemòniques (fonètica, visual, semàntica).
Tècniques que generen estructures de recuperació d’informació gràcies a l’associació (rodolins, abreviatures, etc...)

· La motivació
>
Ø Teories de la motivació

-La reducció per l’impuls de Hull.

El desequilibri intern crea un estat de necessitat, i llavors apareix un impuls destinat a satisfer-la. Hi ha dos tipus la motivació primària(menjar), motivació de l’incentiu (propi reforçador).

-Teoria humanista de Maslow.

Explica que hi han dos tipus de necessitats fonamentals, les fisiològiques i les de creixement.
Bàsiques:menjar beure.
Seguretat: estabilitat, protecció.
Filiació: amistat, afecte.
Estima: autoestima, respecte, prestigi.
Autorealització: autosatisfacció.

-Les expectatives de Bandura.
Pensa que obtenir un rendiment adequat en una tasca suposa, d’una banda, tenir els coneixements i habilitats precisos, d’altra banda, tenir expectatives d’auto eficàcia son determinants en la motivació i la conducta humana.
Defineix expectativa com l’avaluació subjectiva de la probabilitat d’arribar a una fita concreta i distingeix entre:
L’experiència prèvia: l’èxit augmenta l’expectativa d’eficàcia, els fracassos la disminueixen.
L’experiència vicària: veure altres persones impulsa a fer tasques.
Persuasió verbal: animar a oblidar fracassos i remarcar habilitats.
Estat fisiològic: la relaxació augmenta l’expectativa d’eficàcia.
-L’atribució de Heider

Explica que tendim a satisfer tres tipus de necessitats socials:

Poder: controlar el comportament dels altres.
Afiliació: necessitat de sentir-nos membres d’algun grup.
Assoliment: aconseguir béns materials o d’un altre tipus.

La intensitat vaira segons la persona i les seves experiències socials i culturals, la relació causal que existeix entre l’esforç i el resultat d’una tasca, les atribucions causals determinen les expectatives.

Forces personals(internes)
Capacitat: habilitats físiques i psíquiques que s’enriqueixen per realizar una tasca.
Motivació: intenció i esforç.
Forces ambientals(externes)
Estables: duren en el temps i es mantenen constants (dificultat d’una tasca).
Inestables: son transitòries com la sort, poden canviar l’equilibri entre la capacitat i la dificultat.

· Pensament i llenguatge

Ø El pensament i llenguatge com a processos psicològics.
>
El seu funcionament oscil·la entre dos pols; el realista que segueix les normes de la lògica i que està adaptat a la realitat exterior, i el imaginatiu que dona respostes a través del plantejaments més originals.
El pensament implica la participació dels processos psicològics bàsics, creen representacions a través de símbols (percepció, atenció, memòria). L’expressió dels nostres pensaments suposa exterioritzar-los, una eina es el llenguatge que per sí mateix serveix per ordenar el pensament.





Ø Les teories sobre l’adquisició del llenguatge.
-Piaget. El llenguatge supeditat al pensament
>
Des de la vessant cognitiu, les seves teories es centren en la construcció del pensament de l’Infant, on la posició activa per part del nen i la interacció en el medi que l’envolten son fonamentals. Piaget pensa que el llenguatge està supeditat al desenvolupaments cognitiu, per tant es planteja com a condició necessària però no suficient per explicar la intel·ligència.

-Vygotski. La importància del llenguatge com a organitzador del pensament.

Ell pensa que el desenvolupament humà com a conseqüència de la capacitat humana per poder transmetre les seves experiències de generació en generació, afirma que el llenguatge permet transformar l’experiència externa en experiència interna i que es una eina essencial per organitzar el pensament.
(1 als 3 anys) funció comunicativa:relació entre pares i fills, gestos, sorolls, etc...
(3 als7 anys) llenguatge egocèntric: parla privada, normalment exterioritzada permet planificar i resoldre problemes.
(7 endavant) llenguatge interioritzat: el nen pren consciencia, us del llenguatge interpersonal.














· Teories d’aprenentatge

Teories d’aprenentatge Autor Explicació Exemple
Assaig-error Thormdike A base de provar, trobem la resposta. El gat pàg. 10
Condicionament Watson Aprenem a través dels estímuls que ens provoquen les respostes. FOC(et cremes, no toques)
Reforç Skinner Condicionar les conductes amb diferents estímuls (reforços positius i negatius) Nen treu bones notes pares fan regals.
Insight Köhler Comprensió brusca Ximpanzés tancats.
Social Bandura L’aprenentatge es fa per observació i imitació Nen mal educat per que ho fan els pares.
Recolzament Vygotshky Aprendre a fer una cosa a traves d’un suport fins arribar a fer-ho sol. Nen que aprèn a anar en bici.
Descobriment Bruner L’aprenentatge es basa en la resolució de problemes gràcies a la participació activa. Sunion(escola de pijos)
Significatiu Ausubel Enllacen amb coses que ja sabem, quan la nova informació la relacionem amb la que ja teníem. Multiplicació, suma, divisió.