Processos Psicològics: Atenció, Percepció i Memòria

La Caracterització dels Processos Psicològics

Duen a terme els processos de captació, conservació i reproducció de la realitat. Processos inferiors: processos comuns entre l'home i els animals (percepció, memòria...) Processos superiors: a partir dels inferiors, exclusius de l'ésser humà, i que permeten el pensar ment i el llenguatge. Funcions més elevades gràcies a la cultura. Els processos es divideixen en cognitius i afectius (emocions passions):

Els Processos Psicològics Cognitius

L'atenció: Selecció dels estímuls que percebem hi ha més útils i quins són secundaris.

• Els factors externs és la manera com es presenten els objectes (sons, olors, gustos) per resultar-nos atraients i fer que un estímul sigui considerat. Depèn de la intensitat i mida de l'estímul. El moviment i la transformació d'un objecte (anuncis lluminosos), el canvi (un soroll o la vibració d'un telèfon mòbil perquè canvia l'estímul), la repetició, el contrast, el grau de lluminositat de l'estímul, l'angle d'il·luminació i l'estructura (buscar informació en un esquema que una llista cadtica). La novetat, la raresa i l'exotisme.

• Els factors interns o personals són provocats per la manera de ser del qui percep. Les necessitats del moment (gana, set). L'interès (la motivació, les expectatives). La relació amb coses sabudes o viscudes i la capacitat de suggestionar-se, de deixar-se influir per la pressió social o per alguna autoritat. Som capaços de veure o sentir el que no hi és.

Tipus d'Atenció

• L'atenció focalitzada: quan et concentres en un periode curt, et distreus ràpid.

• L'atenció sostinguda: mantenir la concentració en una activitat prolongada.

• L'atenció alternant: canvi de la focalització segons els requeriments d'una tasca.

• L'atenció selectiva o concentració: s'hi posa interès conscientment en algo.

• L’atenció puntual

La percepció: Procés pel qual una persona té coneixement del món exterior a partir de les impressions que li comuniquen els sentits.

Sensació: Impressió o efecte que recullen els sentits, conduit a la ment mitjançant el sistema nerviós.

Psicòlegs de l'escola de la Gestalt han determinat que el nostre món visual funciona x "lleis"

• Proximitat: Estimuls més pròxims q tendeixen a percebre's com formant part d'un mateix conjunt.

• Semblança: Estimuls semblants per mida, forma o color q tendeixen a ser agrupats. 

• Continuïtat: Percebem com a units estimuls que tenen una certa connexió.

• Conclusió: Tendim a completar les figures que no estan acabades o tancades.

• Hàbit: Solem veure les coses tal com se'ns presenten de costum.

• Simetria: Atribuīm als objectes regularitats i simetries que, de fet, no existeixen.

• Contrast: Percepció d'un element infuit x la relació altres elements del conjunt.

Al mirar algo focalitzem l'atenció sobre un objecte (figura) destacant-lo de la resta (fons). Les percepcions complexes: percebem el món a partir del temps, l'espai i el moviment. L'estimació del temps sol fer-se a partir de tres tipus d'informació. 1- Senyals quantitatius. Naturals (batec del cor) o artificials (tic-tac d'un rellotge). Caracter objectiu: marquen el temps de forma regular i per a tothom igual. 2- Dades subjectives, que es basen en la durada desitjada.

3- Canvis percebuts mentre passa el temps (tasca pesada o tasca creativa).

L'adaptabilitat dels sentits: Els sentits es modifiquen per acomodar-se als estimuls.No ens donen informació objectiva sobre les coses. El sistema nerviós la complexitat dels receptors determina el que es pot o no es pot percebre. Els nostres sentits tenen uns limits.

• El llindar minim: quantitat d'estimul suficient per poder provocar una sensació conscient. 

• El llindar màxim; quantitat d'estimul que es pot suportar. No s’escolta encara que augmenti..

• El llindar diferencial: quantitat d'estímul necessari per notar una variació.

Les percepcions especials: No veiem el que existeix sinó el que podem veure, la realitat no és el que nosaltres percebem. Tipus de percepcions que s'escapen de la norma:

• Les percepcions subliminals: fan que percebem coses que ens sembla que no sentim (quan en realitat no és així). Són captades inconscientment.

• Les il·lusions perceptives: que poden ser òptiques, tàctils o auditives. El subjecte es confon en la identificació de l'objecte percebut.

• Il·lusions optiques o distorsions perceptives: el cervell construeix una hipótesis sobre la realitat. Enfronta les anomalies, no correjint-les. Percebe erroniament.

Trastorns perceptius: Els sentits no sempre transmeten una imatge fi del món extern.

• Agnosia: Incapacitat d'identificar o reconèixer estimuls per un sentit particular. No pot identificar objectes comuns, però si l’agafa el reconeix pel tacte. 

• Il·lusions: Deformació dun objecte per una percepció falsa o erroni reconeixement.

• Per falta d'atenció: saludar un desconegut. 

• Il·lusions catatímiques: deformació d’un objecte o situació d’algo per l’influencia de sentiments o emocions. 

• Paridòlics: il·lusions de la imaginació. Veure figures en una paret/als núvols. Dona una estructura formal a alguna cosa que no en té, és vaga i difusa.

Les distorsions i alteracions de la memòria: renova els records per adaptar-los a la vida.

Distorsions de la memòria: Falls de la memoria. Oblidem noms, dates i esdeveniments. El psicòleg Daniel Schacter descriu 7 errors que ens causen problemes:

• Temps (s'afebleix amb el pas dels anys).

• Distracció: (preocupats altres coses).

• Bloqueig (cerca informació frustrada, no recordar nom d'un conegut)

• Atribució errònia (assignar record a font equivocada).

• Suggestionabilitat (convencer a algú d’algo que no ha passat).

• Propensió (influència dels coneixements i creences d’ara, obre els records passats).

• Persistencia (recordar esdeveniments del passat que preferim bandejar de la ment perquè estan lligats a la nostra vida emocional

Alteracions de la memòria: Perdre la memòria és perdre la consciencia. S’oblida per poca atenció, a la falta de codificació, al deficit d'emmagatzematge o a fallades en la recuperació. Alguns trastorns són lleus. La prosopagnosia (incapacitat per recordar rostres) i el déjà vu (sensació d'haver viscut ja alguna cosa). Altres són errades greus i permanents:

• L'amnèsia: és la pèrdua total o parcial de la memoria, originada per un problema neurològic (un accident) o per causes psicològiques. Podem distingir:

• Amnèsia anterógrada o de fixació: Incapacitat per adquirir nova informació i recordar els esdeveniments després d'una lesió cerebral/desordre degene- ratiu (malaltia d'Alzheimer). Memòria procedmental: actual(v)passat(x). 

• Amnesia retrògoda: Incapacitat de recordar el passat per danys a l'escorça temporal o els lobuls temporals.

• Amnèsies psicògenes: Impedeix recordar l'experiència traumàtica.

• Demencia senil: Declivi gradual de les funcions intel lectuals, i el primer simptoma són els problemes de memoria, originats per un trastorn del cervell.

• Amnèsies funcionals: La memòria d'una persona es pot veure afectada per les emocions negatives. Influència en els processos de la memoria.

• Hipermnèsia: És un augment en la capacitat de retenir i recordar fets que es consideraven oblidats. L'escriptor Jorge L. Borges, al conte "Funes el memorioso". 

• Paramnèsia: És l'elaboració de falsos records, es recorda alguna cosa que no va passar. Hi ha persones que tenen la il·lusió d'allò "ja vist i viscut”.

George Orwell descriu a la seva novel·la 1984 una societat totalitària basada en el control del record del passat. El doblepensar: Cal recordar que els esdeveniments van ocórrer de la manera desitjada. Adaptes els nostres records i toblides que s'ha fet. Allucinacions:  es produeixen quan percebem objectes sense que hi siguin. Quan no hi ha estimuls exteriors, sinó que són produits per la ment i es poden manifestar a través de qualsevol organ sensorial.

• Tenir una experiència subjectiva en absència d'un estímul extern. 

• Té tota la força i l'impacte d'una percepció real.

• Apareix de manera inesperada, involuntària i sense control per part del sujecte.

Segons el canal pel qual es perceben, les al·lucinacions més significatives són:

• auditives: s'experimenten sorolls, veus, murmuris. 

• visuals: es presenten en persones amb trastorns cerebrals i en intoxicacions greus.

• gustatives i olfactòries: (influides x deliris), seten olor de veri o el gust.

• tàctils: sensacions a la pell com picors, punxades o corrents elèctrics.

Psicologia dels colors: tenim una percepció dels colors, associem els colors a unes sensacions determinades i fem interpretacions dels significats que té cada color. Els colors determinen estats d'anim i generen emocions. Depenen de la llum que reflecteixen els objectes i les propietats del sistema visual de qui mira. Algunes funcions comunicatives del color:

• Atreure l'atenció: s'utilitza per captar l'atenció.

• Informar: eina més eficaç per descriure amb fidelitat com són cls objectes i l'espai.

• Crear una atmosfera: Conèixer les propietats dels colors i la manera de relacionar-los ens permet crear ambients determinats: càlids, lluminosos, oberts.

• Equilibri enfront de contrast: ús estétic del colors. Consisteix a triar gammes de colors que serveixin per harmonitzar o contrastar els elements d'una imatge.

Processos bàsics de la memòria: construim i renovem la nostra representació del món a partir de tres processos cognitius fonamentals: la percepció, l’aprenentatge i la memòria. L'aprenentatge consisteix a adquirir coneixements sobre el món per mitjà de l'experiència, i la memoria és la retenció i l'evocació d'aquests concixements

• Codificació: incorporar la informació i enregistrar-la (recollir informació nova)

• Emmagatzematge: Es tracta de guardar la informació fins que faci falta.

• Recuperació: recuperar els records. La memòria falla al no poder recuperar les dades que s'hi han emmagatzemat.

Estructura i funcionament de la memòria: enregistra els esdeveniments com a records i com associem uns records amb una altres. Richard At kinson i Richard Shiffrin van desenvolupar la teoria multimagatzem de la memòria. Els 3 es comuniquen i interaccionen entre ells:

• Memoria sensorial (MS): Enreistra la informació que prové de l'ambient extern durant un temps molt breu, però prou llarga pq sigui transmesa a la MCT. 

• Memòria a curt termini (MCT): organitza i analitza la informació (reconèixer cares, recordar noms, contestar en un examen, etc.) i interpretar les nostres experiències. La capacitat d'emmagatzematge és limitada, no pot retenir més de set items alhora.

• Memòria a llarg termini (MLD): complement de la MCT. Reconstrueix els fets remots, i té una capacitat casi bé il·limitada de retenir informació, si hi ha recordatoris suficients i espaiats en el temps. És com una base de dades dels fets viscuts. Entre el fet i el record poden passar hores, dies o anys.

Diferents MLT: Els coneixements organitzats en la nostra memoria ens permeten donar sentit a la realitat predir el futur.Segons el neuropsicòleg Larry Squire:

• Memoria declarativa (saber què): emmagatzema conceptes, fets o dades. L’informació és accessible de manera conscient.

• Memoria procedimental (saber com): Es la memoria sobre habilitats o destreses motores i cognitives referidesa com es fan les coses. Coneixements adquirits per l'experiència inconscient. 

Segons el psicòleg Endel Tulving:

• Memòria episòdica: és la memòria autobiogràfica, que emmagatzema dates o episodis localitzats en un temps un lloc. Guarda esdeveniments de la vida i també les circumstàncies en què es va aprendre.

• Memòria semantica: emmagatzema el coneixement del llenguatge i del món. La compresió del coniexement cultural fets, idees, conceptes, regles, proposicions...

Pacients amnėsics obliden la memòria semantica però recorden la episódica.

Memòria explicita i implicita (segons com s'emmagatzemi i es recordi la informació)

• Explícita: intencional, aprenentatges sobre persones, llocs i esdeveniments.

• Implícita: incidental, permet aprendre coses sense adonar-nos-en i sense esforç.

Recordar: extreure informació de la memòria d'alguna cosa que hem après o viscut.

Recordem millor la informació quan és significativa i està ben organitzada.

• El q es relaciona amb esdeveniments significatius emocionalment (records vivids).

• És més facil si s'esdevé en el mateic context on es va produir l'aprenentatge.

• L'estat d'ànim. La memòria enregistra millor el que és interessant, nou i emotiu.

• Recordem omplint els "buits" de la memòria. 

L'oblit: incapcitat de recordar per una saturació d'informació o errades en la recuperació. Les causes de l'oblit:

• Lesió o degeneració cerebral: l'oblit es produeix perque la persona té una lesió cerebral o per alteracions neurologiques. Ex: la malaltia d'Alzheimer.

• Repressió (oblit motivat): la persona oblida pq la informació és perturbadora o dolorosa. Supressió: és un intent conscient de no pensar en alguna cosa, la repressió és inconscient.

• Interferència: La interferència proactiva (una informació apresa dificulta un aprenentatge posterior), i la interferencia retroactiva (un aprenentatge recent interfereix en el record de la informació passada).

• Falta de processament: s’oblida pq no es processa, els records es dissipen amb el temps si no es fan servir.

• Context inadequat: la informació és dificil de recuperar perquè es va aprendre en un ambient diferent. Els records adquirits en un estat només tomen quan la persona torna a estar en aquell estat, però no estan disponibles quan està en un altre.

Com es pot millorar la memòria:

• Atenció: procés on atenem als estimuls importants i ignorem els irrelevants. Atens, codifiques i organitartzes la informació.

• Sentit: No s’ha de repetir, l’has d’entendre. Que tingui sentit.

• Organització: La informació ha d'etar organitzada per recordar-la millor.

• Associació: relacionar el que vols aprendre amb alguna cosa que ja saps.