Processos de la nutrició i sistemes circulatoris

Etapes del procés de la nutrició. Què és produeix en cadascuna.

1.-Ingestió de l’aliment.

2.-Respiració: Intercanvi de gasos amb el medi, aparell respiratòri.

3.-Digestió de l’aliment: Els aliments es transformen en components senzills a l’aparell digestiu( tub digestiu i glàndules annexes)

4.-Transport: Els nutrients senzill producte de la digestiósón transportats a l’aparell circulatori.

5.- Metabolisme cel·lular: Reaccions químiques que es donen en l’interior de les cèl·lules per obtenir les molècules que necessitem.

6.- Excreció: Resultat del metabolisme, són molècules tòxiques que es tornen al medi per l’aparell excretor.

La digestió: Tipus de digestió i animals on es produeixen.

Digestió: Procés pel qual els aliments complexos i insolubles que ingerim es transformen en monòmers simples i solubles capaços de ser absorbits per l’intestí i de circular pel medi intern fins a les cèl·lules.

Digestió intracel·lular: A l’interior de cada cèl·lula. Esponges

Digestió extracel·lular: Fora de les cèl·lules, a l’aparell digestiu. Invertebrats i vertebrats.

Digestió mixta: Fase extracel·lular i una altra d’intracel·lular, Cnidaris (pòlips i meduses).

L’absorció: Adaptacions de l’intestí i com es realitza.

La digestió dels aliments succeeix a les vellositats intestinals, que són prolongacions de la paret intestinal recobertes per enteròcits, cèl·lules de l’epiteli intestinal. Té microvellositats que augmenten enormement la superfície per facilitar l’absorció.

-Aminoàcids: monosacàrids i àcids grassos passen als enteròcits i d’aquests als capil·lars sanguinis.

-Àcids grassos i la glicerina entren als enteròcits i allà s’uneixen per formar triglicèrids, que són transportats fins als vasos quilífers.

-L’aigua és absorbida als capil·lars sanguinis cap als capil·lars limfàtics.

Sistemes circulatoris:

Component i funció:

o Cor: bombeja el líquid circulatori pels vasos.

o Líquids circulatòris: transport

o Vasos sanguinis: conductes pels quals es duen els líquids circulants.

Models de sistemes circulatoris i animals que no utilitzem

o Circulació oberta: Tots els invertebrats – anèl·lids

o Circulació tancada: pot ser doble o simple:

Aparell circulatori en invertebrats i vertebrats.

Tipus de circuits: Nom i circulació

En animals:

· Circulació oberta: bomba l’hemolimfa als vasos, els extrems dels quals estan oberts i banyen el voltant de les cèl·lules, es recollida de nou pel cor. Artròpodes, mol·luscos i invertebrats.

· Circulació tancada: El cor bombeja la sang a pressió als vasos sanguinis i torna al cor. Anèl·lidas, mol·luscos cefalòpodes i vertebrats.

En vertebrats:

· Circulació simple: passa sols una vegada pel cor

· Circulació doble: circuit pulmonar, la sang va als pulmons per oxigenar-la. Un circuit general on la sang ja oxigenada des del cor a tots els òrgans. Amb respiració pulmonar. Dos tipus:

o Incompleta: la sang oxigenada i la sang pobre en oxigen es barregen.

o Completa: No hi ha barreja de sang oxigenada.

Moviments del cor (bategada cardíaca). Etapes

1.- Sístole auricular. Les aurícules es contrauen i la sang passa cap als ventricles per la vàlvula mitral (esquerre) i tricúspide (dret)

2.- Sístole ventricular: Els ventricles es contrauen i la sang surt del cor a través de l’artèria pulmonar (costat dret) i de l’artèria aorta (esquerre). Les vàlvules es tanquen.

3.- Diàstole general: Cor relaxat i vàlvules tancades. La sang entra a les aurícules de les venes.

Concepte de respiració: Externa i cel·lular. Objectius en cadascuna.

Respiració cel·lular: conjunt de reaccions metabòliques en què els nutrients orgànics són oxidats en presència d’O2 per formar CO2 i H2O. L’energia present en els nutrients s’utilitza per sintetitzar ATP.

Intercanvi de gasos: es duu a terme en l’aparell respiratori i té com a objectiu l’intercanvi de gasos entre el medi intern i el medi en el qual viuen, s’aconsegueix l’O2 que necessita la respiració cel·lular i s’elimina el CO2 que produeix.

Sistemes respiratoris i exemples d’animals que els tenen.

Respiració cutània: Cuc de terra, amfibis adults

Respiració branquial: animals aquàtics

Respiració traqueal: insectes

Respiració pulmonar: humans

Respiració pulmonar:

Pulmons per difusió: càmera enzilla amb molts replecs, sense sistema de ventilació, comuniquen amb l’exterior per un orifici obert, el pneumostoma. Propi de terrestres.

Pulmons de ventilació: Vertebrats terrestres: Formats per 2 cambres subdividides en alvèols, envoltats per capil·lars. Comuniquen amb l’exterior per les vies respiratòries. Necessiten ventilació activa.

Recorregut: fosses nasals, faringe, laringe, tràquea, bronquis, bronquiols.

Excreció: Què és? Tipus de productes excretats.

L’excreció és el procés que permet als éssers vius eliminar les substàncies insalvables que es generen en el metabolisme i que no es poden eliminar per mitjà de la respiració.

Tipus: aigua, sals minerals, diòxid de carboni, pigments biliars, ammoniac, urea, àcid úric.

Òrgans excretors i grups segons substància que excreten amb exemple de grup.

Invertebrats: Protonefrids (Platihelmints i nemàtodes) Formats per tubs tancats i ramificats que acaben en una sèrie de cèl·lules ciliades que capturen productes de rebuig i un cap que absorbeix l’excés d’aigua, el producte final és eliminat pels porus excretats (nefròpors).

Glàndules artenals (crustacis): Es localitzen en la base d’antenes o maxil·lars. Són parelles i estan envoltades per vasos sanguinis. Contenen d’una cambra flandular que recull els productes de rebuig, un tub excretor, on es reabsorbeixen les substàncies útils i una bufeta que els acumula i des d’on ixen a l’exterior pels porus.

Tubs de Malpihi (Artròpodes, crustàcis) Constitueixen en evaginacions primes del tub digestiu, tancades per l’extrem que es troba en contacte amb la cavitat corporal i obertes pel que està en contacte amb l’intestí on s’aboquen els productes de rebuig.

Metanefridis (Anèl·lids i mol·luscos) són tubs oberts pels dos extrems, un s’obre al celoma, el nefrostoma (forma d’envolt amb cilis) i l’altre a l’exterior per un porus, el nefrospor.

Aparell excretor humà, parts i funció, parts dels ronyons.

L’aparell urinari:

Els pulmons eliminen CO aigua i molècules volàtils

Fetge eliminació de sals i pigments biliars

Glàndules sudorípares eliminen sals minerals i altres residus.

Nefró, què és? Funció, etapes de formació de l’orina.

1.- Filtració glomerular: els capil·lars del glomèrul impulsen a sortir l’aigua del plasma excepte les proteïnes, cap a l’interior del túbul (càpsula de Bowman)

2.- Reabsorció: La major part del líquid filtrat aigua, ions, glucosa, aminoàcids i altres nutrients, es reabsorbeixen cap a la sang

3.- Secreció: Es produeix el túbul contornejat distal. Algunes molècules i ions són segregats des de la sang cap al túbul.

El líquid circula pel túbul renal i forma l’orina que s’aboca al tub col·lector que desemboca en la pelvis urèfer que condueix a la bufeta urinària per la uretra.