Processos de comunicació i llenguatge

Conceptes que incideixen directament en els processos de comunicació:

• • DOMINÀNCIA HEMISFÈRICA: cada hemisferi cerebral desenvolupa activitats diferents (el llenguatge se situa a l’hemisferi esquerre).

  • PLASTICITAT CEREBRAL: capacitat que tenen les neurones d’especialitzar-se i exercir noves funcions, decreix a mesura que es va lateralitzant el llenguatge i, òbviament amb l’edat.

• EMISSIÓ DE LA RESPOSTA:

  • SISTEMA BUCOFONADOR: responsable de transformar en so articulat els missatges que rep del cervell en forma d’impulsos nerviosos.

Compost:

• Aparell respiratori, proporciona l’aire necessari, conformen les vies respiratòries i els pulmons.

• Les cordes vocals es on es genera el so en fer que vibrin les molècules d’aire.

• Estructures corporals com les dents, els llavis, el paladar dur i tou, el vel del paladar i la llengua, permetran que el so creat adquireixi característiques de parla.

• Caixa de ressonànica del so: fosses nasals, boca, faringe, etc.

Condicions per a l’adquisició del llenguatge:

• MECANISMES INTERNS

  • Nivell òptim d’intel·ligència.

  • Maduresa fisiològica: sistema sensorial, sistema nerviós i sistema bucofonador.

• MECANISMES EXTERNS:

  • Estimulació adequada: en la qual les persones adultes mantinguin una actitud comunicativa envers l’infant.

  • Processos d’imitació: les nenes i els nens escoltin persones adultes en el seu entorn natural, les animin en els processos imitatius.

  • Processos d’interacció: l’interacció s’apren i a mesura que s’aprèn a interactuar, s’aprèn a parlar.

Components del llenguatge:

• CONTINGUT: significat (que diu) - explicar el que diu.

• FORMA: aspectes externs del llenguatge (com es diu) - manera titular descriptiva.

• ÚS: intenció a l’hora de comunicar (per què es diu) - vol fer objectiu.

Nivell de l’anàlisi lingüística:

• SEMÀNTICA: significat de les expressions lingüístiques.

• FONOLOGIA: sons del llenguatge, la fonologia se centra en el caràcter acústic i a la fonètica, en l’articulatori.

• MORFOSINTAXI: formes i regles dels sintagmes i de les frases.

  • MORFOLOGIA: relacions i agrupacions dels sons.

  • SINTAXI: ordenció i relacions de les paraules en l’oració així com l’enllaç d’unes oracions amb les altres.

• COMPONENT PRAGMÀTIC: intenció que hi ha al darrere de la comunicació.

Articulació del llenguatge:

• FONEMA: unitat mínima del llenguatge sense significat, es relacionen amb els sons que som capaços d’articular i es distingeixen pel punt i mode d’articulació.

• MORFEMA: unitat mínima de significat, al costat d’altres morfemes, constitueixen una paraula.

• PARAULA: unitat mínima construïda que es pot separar en la cadena verbal i que té significat. Forma un nucli de significat, funció i pronunciació.

• ORACIÓ: unitat lingüística formada per paraules ordenades jeràrquicament.

• DISCURS: conjunt articulat d’oracions que tinguin coherència.

Trastorns del llenguatge i la comunicació:

Alteracions que sorgeixen en la comunicació a causa d’una disfunció en algun d’aquests nivells: adquisició, recepció, comprensió o expressió del llenguatge parlat.

Trastorns en la recepció, entrada o input: aquells que afecten la funció sensorial, especialment la capacitat d’audició i de visió.

• DEFICIÈNCIA VISUAL: alteració permanent que produeix una disminució manifesta en la capacitat de visió.

  • DEBILITAT VISUAL: resta visual és superior al 30%, permet l’escolarització, serà necessari adaptar el material.

  • HIPOVISIÓ PROFUNDA: resta visual es troba entre el 20% i el 30%, els volums es veuen més ben definits i els colors es perceben, permet l’escolarització tot i servir suports per la lectoescriptura.

  • CEGUESA PARCIAL: restes visuals de les quals (entre el 10% i el 20%) l’orientació a la llum i la percepció de masses poc definides.

  • CEGUESA TOTAL: es considera cega la persona que conservi menys del 10%, no veuen cap llum ni imatge.