Processos de comunicació i adquisició del llenguatge

Conceptes clau en els processos de comunicació

Existeixen diversos conceptes que incideixen directament en els processos de comunicació:

• Dominància hemisfèrica: cada hemisferi cerebral desenvolupa activitats diferents. Per exemple, el llenguatge se situa habitualment a l’hemisferi esquerre.
• Plasticitat cerebral: és la capacitat que tenen les neurones d’especialitzar-se i exercir noves funcions. Aquesta capacitat decreix a mesura que es va lateralitzant el llenguatge i, òbviament, amb l’edat.

L'emissió de la resposta: El sistema bucofonador

El sistema bucofonador és el responsable de transformar en so articulat els missatges que rep del cervell en forma d’impulsos nerviosos. Està compost per:

• L'aparell respiratori, que proporciona l’aire necessari i està conformat per les vies respiratòries i els pulmons.
• Les cordes vocals, que és on es genera el so en fer que vibrin les molècules d’aire.
• Estructures corporals com les dents, els llavis, el paladar dur i tou, el vel del paladar i la llengua, que permeten que el so creat adquireixi característiques de parla.
• La caixa de ressonància del so: fosses nasals, boca, faringe, etc.

Condicions per a l’adquisició del llenguatge

L'adquisició del llenguatge és un procés natural en el qual interactuen diversos mecanismes:

Mecanismes interns

• Nivell òptim d’intel·ligència.
• Maduresa fisiològica: inclou el sistema sensorial, el sistema nerviós i el sistema bucofonador.

Mecanismes externs

• Estimulació adequada: en la qual les persones adultes mantinguin una actitud comunicativa envers l’infant.
• Processos d’imitació: és necessari que les nenes i els nens escoltin persones adultes en el seu entorn natural i que se'ls animi en els processos imitatius.
• Processos d’interacció: la interacció s’aprèn i, a mesura que s’aprèn a interactuar, s’aprèn a parlar.

Components i nivells de l'anàlisi lingüística

El llenguatge es divideix en tres components principals:

• Contingut: el significat (què es diu) i l'explicació d'aquest.
• Forma: l'aspecte extern del llenguatge (com es diu) de manera titular i descriptiva.
• Ús: la intenció a l’hora de comunicar (per què es diu) i l'objectiu que es vol assolir.

Nivells de l’anàlisi lingüística

• Semàntica: estudi del significat de les expressions lingüístiques.
• Fonologia: estudi dels sons del llenguatge. La fonologia se centra en el caràcter acústic, mentre que la fonètica ho fa en l’articulatori.
• Morfosintaxi: estudi de les formes i regles dels sintagmes i de les frases.
  • Morfologia: relacions i agrupacions dels sons.
  • Sintaxi: ordenació i relacions de les paraules en l’oració, així com l’enllaç d’unes oracions amb les altres.
• Component pragmàtic: la intenció que hi ha al darrere de la comunicació.

Articulació del llenguatge: Unitats bàsiques

• Fonema: unitat mínima del llenguatge sense significat. Es relacionen amb els sons que som capaços d’articular i es distingeixen pel punt i el mode d’articulació.
• Morfema: unitat mínima de significat que, al costat d’altres morfemes, constitueix una paraula.
• Paraula: unitat mínima construïda que es pot separar en la cadena verbal i que té significat. Forma un nucli de significat, funció i pronunciació.
• Oració: unitat lingüística formada per paraules ordenades jeràrquicament.
• Discurs: conjunt articulat d’oracions que tenen coherència entre si.

Trastorns del llenguatge i la comunicació

Són alteracions que sorgeixen en la comunicació a causa d’una disfunció en algun d’aquests nivells: adquisició, recepció, comprensió o expressió del llenguatge parlat.

Trastorns en la recepció, entrada o input

Són aquells que afecten la funció sensorial, especialment la capacitat d’audició i de visió.

La deficiència visual

Es tracta d'una alteració permanent que produeix una disminució manifesta en la capacitat de visió. Es classifica en:

• Debilitat visual: la resta visual és superior al 30%. Permet l’escolarització, tot i que serà necessari adaptar el material.
• Hipovisió profunda: la resta visual es troba entre el 20% i el 30%. Els volums es veuen més ben definits i els colors es perceben. Permet l’escolarització tot i servint-se de suports per a la lectoescriptura.
• Ceguesa parcial: restes visuals d'entre el 10% i el 20% que permeten l’orientació a la llum i la percepció de masses poc definides.
• Ceguesa total: es considera cega la persona que conservi menys del 10% de visió; no veuen cap llum ni imatge.