El procés de la mecanització de la indústria tèxtil a Gran Bretanya

Característiques de la il·lustració:

Predomini de la raó enfront de la tradició i superstició. Crítica de la Censura religiosa (però no vol dir que creguin en Déu) (deisme).Tenen molt Interès per l’economia i el progrés.Utilitzar l’educació per difondre la raó.Interès Per la ciència.-

Despotisme Il·lustrat:

És un corrent ideològic (a nivell polític) o forma de govern Es basa en aplicar una sèrie de reformes en els països per tal d’augmentar el Benestar del poble. “tot per al poble, però sense el poble”:Els reis fan tot el Que calgui pel poble perquè sigui felíç. Alhora de la veritat el rei passa D’ells.

Reformes:

Decret de lliure Comerç (anar cap a Amèrica sense pagar a Casa de contratación.Xarxa de Nacionals (N1,N2,N3,N4...) Madrid és el centre (Km0).Església sota control de L’Estat.Creació de manufactures reials (productes de luxe).Loteria nacional.Himne D’Espanya. Bandera d’Espanya.Es creen hospitals públics.Es creen adoquins als Carrers, carrers il·luminats, clavegueres, museus.Revolució (cambiar-ho tot ex: Tirar la casa a terra i començar de nou)Revolta (es queixen, però no canvia Tot).
John Locke (1632 – 1704): Va Criticar l’absolutisme.La gent tenia el duet de rebel·lar-se contra la tirania (reis).Defensava que el poder havia de canviar. Creia que els homes eren Iguals, tenien mateixos drets.Iniciador del LIBERALISME POLÍTIC.-Baró de Monstesquieu (liberalista):
Va criticar El despotisme.Es basava en el terror de la gent.Defensa la divisió dels tres Poders (separar poders).

-Voltaire

Parlava De la llibertat de consciencia, tolerància religiosa.-

Rosseau

Defensa la igualtat entre els homes – i que tenien que Tenir la sobirania (poder) nacional (poble).-Teories econòmiques:

François Quesnay

Deia que la riquesa D’un país depèn de la agricultura. Aquest fet s’anomena FISIOCRÀCIA.

Colbert – MercantilismeDeia que un poble era ric o no en funció de l’or i plata, metalls Preciosos.
Adam Smith – Pare del Liberalisme econòmicLlibertat econòmicaIniciativa empresa privadaNo intervenció EstatalLlei de la oferta i la demandaLlei de competència.-

Revolució Americana

Guerra dels set AnysGran Bretanya es rival de FrançaGran Bretanya fa pagar-li les despeses als Colons de les Tretze colònies. Colons de 13 colònies no tenen representació Parlamentària (1763).Impostos sobre el te (1765).Motí del te (1773) (no poden Comercialitzar, llencen al mar).Reuníó a Filadèlfia per fer un llistat de Greuges (1774).Tretze colònies - rival Gran Bretanya (1775-1782) Guerra de D’independència.- 4 de Juliol de 1776 – Independència d’EUA:Declaració de IndependènciaDeclaració de drets de l’home (de Virgínia).
Constitució 1787 – Divisió de poders

.- La revolució industrial:

Lleis de tancament ( enllosvre Acts).En comptes de ser camps oberts passen a ser terres amb propietaris.Augmenta La productivitat de les terres al ser privades.Empresaris volen innovar en les Terres.-Innovacions:Sistema Norfolk (rotació quatrienal).Blat, naps, Ordi, trèvol – fertilitza i adobs animals.Augment producció, més menjar, Augmenta la població, més animals

.-Innovacions Tecnològiques:

Trilladora mecànicaSembra enfileres: Jetho Tüll (semilles En fila recta i hi ha al costat un caminet per anar recollint les semilles). Guano (excrements d’ocells marins).

Èxode rural

Emigració del camp cap a la ciutat (+mà d’obra a les fabriques). Augment de Productivitat – Gent marxa a la ciutat – Més mà d’obra (fàbriques).

-Causes de la revolució industrial:

Revolució Agrícola.Acumulació de capital gràcies al comerç colonial.Augment de la Demanda.Perfeccionament de les comunicacions.Innovació tecnològica + esperit D’innovació de la població

.- L’augment De població:

Primer disminueix la mortalitat gràcies a la revolució Agrícola, medicaments, higiene (cotó,sabó), avenços sanitaris (vacunes).

-Mecanització de sistema fabri:

Demanda De productes cada vegada + gran.Necessitem el carbó per fer funcionar màquines. Carbó vegetal – arbre cremats.Carbó mineral – mines per explotar.Costos Obtindré carbó físicamentCostos pel que fa els dinersThomas Newcomen (1705)James Watt – Màquina de vapor (bombejar aigua de les mines).Kay (1733) – Llançadora Volant.Hargreaves (1765) – Una nova filadora l’Spinning Jenny.Cromptor (1779) – Spinning Mule.

Avantatges del cotó sobre La llana:

No pica, no pesa tant, no deixa “pelusa”, és més fàcil de Tenyir, es transpirable.Gran Bretanya – Cotó (Índia i tretze colònies).Hi haurà Unes empreses les ALTS FORNS – transformar El ferro tal com surt de la mina en una peça que desprès s’utilitzarà per fer Màquines.S’utilitzarà el ferro i el carbó (+important).Indústria metal·lúrgica, Mines i alts forns estan relacionades.1825 – 1ª línea de ferrocarril per Mercaderies (Stockton- Darlington).

Conseqüències De l’ús del ferrocarril:

Gran desenvolupament de la indústria Metal·lúrgica (metalls i acer). S’utilitzarà el ferro per construir vies, ponts,túnels, Estacions....Es facilitarà el transport de matèries pesants.S’escursa el temps Dels viatges.1rs matèries + barates: baixa el preu, puja la demanda, puja el Benefici, + inversió empresarial.Formació de grans societats de capital (és Començarà amb la BORSA).Augmenta el consum de nous productes industrials.La Gent comença a viatjar – a treballar a les indústries (èxode rural).

1689 – The Bill of Rights4 Juliol de 1776 – Declaració Independència EEUU1769 – màquina de vapor James Watt1829 – Invent Locomotora1825 – Primera vida de ferrocarril de mercaderies ELS NOUS TRANSPORTS

Per poder transportar primeres matèries i mercaderies es van millorar els Camins i es van construir canals per possibilitar la navegació fluvial. Però la Veritable revolució del transport es va donar quan es va inventar el Ferrocarril, permetia una enorme capacitat de càrrega, cost més baix i més Seguretat.Al 1829 Stephenson va inventar la locomotora, una màquina de vapor Capaç d’anar sobre rails i al 1807 Robert Fulton va aplicar la màquina de vapor A la navegació inventant el primer vaixell de vapor. Amb els anys el vaixell de Vapor va ser substituït pel vaixell de vela.

3.LIBERALISME ECONÒMIC I CAPITALISME3.1 LIBERALISME ECONÒMIC

Adam Smith és considera el pare del liberalisme econòmic. Defensava que les empreses Fossin privades, que l’Estat no controlés l’economia, que hi hagués total Llibertat en les activitats de compra-venda, preus... Que els intercanvis econòmics Fossin lliures i que l’economia es regulés per si sola amb la llei d’oferta i Demanda (que les necessitats del poble determinessin el preu dels productes)Altres Autors del liberalisme econòmic van ser David Ricardo i Thomas Malthus.

3.2 EL PROTECCIONISME I LLIURECANVISME

El Proteccionisme vol que l’Estat intervingui en l’economia del país mitjançant L’aranzel que era un impost duaner, el seu objectiu es protegir la indústria Nacional. L’aranzel s’aplica a cada producteEl lliure canvi, per contra, vol la No- intervenció estatal en el comerç internacional, permetia que les Mercaderies s’intercanviessin lliurement entre els diversos estats Exclusivament segons la competitivitat de les empreses.Gran Bretanya va Començar la revolució industrial produint molt tèxtil i es va mostrar partidari Del lliure canvi. Els seus productes els exportava a: Alemanya, Fr, Bèlgica, Espanyi a altres països. Això provoca que GB durant un temps fos com ‘el rei’ Ja que no tenien competència, però arriba un moment en que aquets països també Volen fer una revolució industrial i a produir; serà en aquest moment quan Apliquin mesures proteccionistes.

4 CONSEQÜÈNCIES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

A nivell social....La població es Concentra a viure a les ciutats i per tant les ciutats passen a ser molt més Grans, creixen a una gran velocitatViuen a prop de fàbriquesCom les ciutats Creixen a gran velocitat això comporta misèria, ja que creixen tant ràpid que No dóna temps a construir edificis, fabrica productes...Les cases no tenen Llum, aigua... I si en tenen es per les empresesLa gent que treballa a les Empreses te consciència de classe i amb el temps voldran fer canvisApareix una Nova classe social, el proletariatà els obrers que tenen la prole (fills). Els fills en aquella època son La font de riquesa ja que com més fills tinguis més fill pots posar a treballar I per tant més diners pots aconseguir i beneficiar-te. D’aquí be el nom de Proletariat –proleFIGURA DE LA DONA A LA SOCIETAT INDUSTRIAL
Les dones sigui la classe social que sigui son Discriminades. La vida de la dona s’orientava al matrimoni i per tant estava Supeditada a l’home. Aquesta dona havia de tenir cura de la casa i dels fills. Rebia formació sobre lectura, nocions de música (tocar un instrument), religió, Postures i en general activitats pròpies de la dona. Hi havia la formació Acadèmica i laboral. Si vivies en una classe social à + Formació acadèmica i – treballar. En canvi si vivies en una classe social baixa à -formació acadèmica i + treballarEl que si era molt comú es que en el Tèxtil les dones s’encarreguessin de la filadora i els homes del taler i tot i Treballar la mateixa jornada d’hores les dones sempre acabaven cobren la meitat Del sou.