Proces de formació dels evangelis

1.6

La formació dels llibres bíblics: primera literatura cristiana

Es al llarg d’aquest primer segle quan té lloc la formació dels llibres del Nou Testament:
els evangelis, el llibre dels fets dels apòstols, les cartes paulines escrites per Sant Pau, la resta de cartes escrites pels apòstols i l’Apocalipsi.

Els evangelisrecullen tot allò que Jesús va fer i va dir. Prèviament hi havia uns escrits que circulaven entre les diferents comunitats cristianes i  recollien tot el que Jesús havia dit era la font Q
. A partir d’aquests escrits i del que els que havien conegut a Jesús en vida havien explicat, es redactaren diversos evangelis. Els més reconeguts per l’Església i recollits a la Bíblia són els quatre evangelis canònics
. Però existeixen també els evangelis apòcrifs, als quals no se’l hi dóna tant reconeixement.

Els quatre evangelis canònics són: el de Mateu, Març, Lluc i Joan. Tots són de la mateixa època més o menys i expliquen els mateixos fets i els mateixes dites de Jesús, però amb detalls diferents depenent a quina comunitat s’adreçés cada evangeli. Aquests evangelis eren llibres de catequesi per a les diferents comunitats.

• L’evangeli de Marçés una mica més antic, és de la dècada dels 70 d. C. I anava adreçada als cristians de Roma.

• L’evangeli de Lluc(Lucas) és dels anys 80 d. C. I anava adreçada a una comunitat pagana d’Antioquia. Es l’evangeli que posa més èmfasi en la defensa dels pobres i de les dones.

• L’evangeli de Mateu és dels anys 90 d. C. és dels anys 90 i va adreçat a jueus d’Israel que s’han convertit al cristianisme. Per tant, no calen tantes aclariments sobre com actuaven els jueus perquè ells ja ho coneixien tot això perfectament. S’hi veuen més  aprofundiment i critica sobre els jueus que eren ells mateixos d’origen.

• L’evangeli de Joan va ser redactat entre l’any 90 i 100 d. C. Va adreçat a cristians d’Àsia Menor (l’actual Turquia) i és el de més profunditat espiritual i teològic.

El Llibre dels Fets dels Apòstolsés un llibre històric que narra  l’expansió de l’Església primitiva per tot el Mediterrani oriental fins a Roma. Té dos grans protagonistes: Sant Pere, que dirigeix la fundació de l’Església i la primera expansió fora de Jerusalem, i Sant Pau , l’apòstol viatger que va creant  i mantenint comunitats a l’Àsia Menor i Grècia. El llibre s’acaba quan aquest arriba a Roma. Aquest llibre el va escriure l’evangelista Lluccom a complement del seu evangeli i per explicar com era la vida interna de les primeres comunitats de cristians. Aquest llibre va ser escrit entre el 80 i 90 d. C.

Les Cartes de Sant  i d’altres apòstolssón un total de vint-i-una en el Nou Testament, com el seu nom indica estan escrites seguint les normes del gènere literari epistolar. La major part d’aquestes cartes, tretze en total, són obra del mateix autor, Sant Pau. Les vuit restant van ser escrites per altres apòstols i fins i tot per algun autor desconegut. Algunes de les cartes paulines són els escrits més antics del cristianisme, fins i tot més antigues que els evangelis. Aquest conjunt de cartes van adreçadés a diverses comunitats i pretenen ensenyar, orientar, animar o corregir als destinataris per ajudar-los a viure la vida cristiana.

L’Apocalipsi és el llibre més recent de la Bíblia, escrit  cap a l’any 95 d. C. I pertany al gènere apocalíptic. És com si l’autor estigués explicant somnis, descriu visions i imatges que no tenen un sentit real, sinó simbòlic. Cal ser capaç de desxifrar els símbols que utilitza (colors, nombres, figures i noms...) per saber el seu significat.