Procés Constructiu del Relat Audiovisual: Moviments de Càmera i So

Procés Constructiu del Relat Audiovisual

Tipologia de la Presa

• Presa fixa: Moviment intern del pla.
• Moviment de càmera: La càmera reenquadra sense necessitat de tallar. Dóna l'opció de crear una imatge de l’espai més coherent i unificada dins del quadre.

Moviments de Càmera

Moviments Interns de la Càmera

• Zoom: L’objectiu de la càmera permet canviar la distància focal i, d’aquesta manera, variar l’escala del que s’està filmant. La velocitat del zoom es pot utilitzar per donar èmfasi a una expressió o a l'aparició d’un personatge. Una fosa a negre o a una altra imatge pot donar un aire melancòlic al pla si es tracta, per exemple, de la transició a un flashback.
• Contrazoom (reverse tracking shot): Efecte que consisteix a combinar un allunyament de la càmera amb tràveling mentre es fa un zoom in (d’aproximació). Utilitzat per primera vegada per Alfred Hitchcock a Vertigo (1958).

Moviments Externs de la Càmera

• Panoràmica horitzontal: La càmera es mou sobre el seu eix d’esquerra a dreta o a la inversa.
• Panoràmica vertical: La càmera es mou sobre el seu eix de dalt a baix o a la inversa.
• Escombratge (barrido): Panoràmica ràpida.
• Tràveling: La càmera es desplaça sobre una plataforma mòbil.
• Steadycam: Suport especial que permet desplaçar la càmera amb més llibertat de moviments que un tràveling.
• Càmera a l’espatlla: Aporta certa inestabilitat a la imatge (tremolor). Normalment associat al cinema realista i/o documental. També s’ha utilitzat en altres gèneres, com el de terror, per exemple en el cas de pel·lícules com El proyecto de la Bruja de Blair (1999).
• Grua: Utilitzada per empetitir els personatges, mostrar l’entorn i afegir espectacularitat a la imatge.

Propietats del So Cinematogràfic

• El so es pot manipular, distorsionar i editar per crear efectes específics.
• Pot ajudar a donar una imatge més realista o per alterar la impressió de realitat.

David Bordwell i Kristin Thompson divideixen les propietats del so en dues categories generals:

Classificació de les Propietats del So

1. Característiques Acústiques

• Volum o nivell: El so que escoltem és el resultat de les vibracions a l’aire. L’amplitud, o extensió, de les vibracions produeix la nostra sensació de nivell o volum. El nivell està relacionat amb la distància percebuda visualment.
• To: La freqüència de les vibracions sonores regeix el to. Ens ajuda a diferenciar música i diàlegs.
• Timbre: Els components harmònics d'un so li proporcionen un color, una qualitat tonal determinada. El timbre és indispensable per descriure la textura o el tacte d’un so. Per exemple: veu nasal, música dolça…

2. Dimensions del So Cinematogràfic

• Ritme: En la majoria dels casos, el ritme del muntatge, dels moviments a l’interior del quadre i del so cooperen entre si. Però també es pot jugar amb el contrast.
• Fidelitat: No és un concepte que es refereixi a la qualitat de la gravació sinó a la relació del so amb la font que imaginem que l’origina.
• Espai: El so té una dimensió espacial ja que procedeix d’una font. Si la font del so és un personatge o un element que pertany a l’espai de la pel·lícula el denominarem so diegètic. El so no diegètic prové d’una font externa a l’espai de la història.
• Temps: El so permet representar el temps de diferents maneres. El més habitual és el so sincrònic, el sentim al mateix moment que veiem la font que el produeix. El so asincrònic és poc habitual en narrativa cinematogràfica clàssica.