El procés comunicatiu: funcions del llenguatge i nivells

El procés comunicatiu

El procés comunicatiu és el procés en el qual un emissor transmet un missatge a un receptor per mitjà d'un codi compartit. Aquest missatge es vehicula a través d'un canal o suport físic i el més habitual és que s'hi remeta a una realitat lingüística: el referent.

• La intenció comunicativa: Perquè hi haja comunicació, cal no sols entendre què diu l'emissor, sinó interpretar adequadament què vol dir (ex: «Té hora?»).
• Sorolls o interferències: El medi físic de transmissió pot experimentar alteracions. Això fa referència, en la comunicació oral, als sons, la distància excessiva entre els parlants, o dificultats de fonació o d'audició.
• El referent extralingüístic: Emissor i receptor han de compartir un coneixement sobre allò de què parlen.
• Forma del missatge: L'emissor adequa la forma del missatge per tal de facilitar-ne la interpretació i assolir l'objectiu comunicatiu. El receptor ha de ser capaç de reconéixer les claus de cada tipus de text.

Funcions del llenguatge

Són les diverses finalitats amb què l'usa l'emissor:

• Funció expressiva o emotiva: Expressa emocions, sentiments, desitjos i opinions de l'emissor.
• Funció referencial, informativa o representativa: Transmissió d'informació objectiva sobre el referent. Fa ús de frases enunciatives, verbs en tercera persona i mode indicatiu.
• Funció conativa: Toc d'atenció al receptor amb la intenció d'influir perquè actue de la manera que indica el parlant; s'usa la segona persona i verbs en imperatiu.
• Funció poètica: Atorgament de qualitat artística al missatge. Habitual en publicitat.
• Funció fàtica: Emissió de missatges per a establir, prolongar o estendre la comunicació.
• Funció metalingüística: Quan el llenguatge és el tema del missatge.

Nivells de la llengua

• Fònic: En forma part el nivell fonològic i el fonètic. Els fonemes són les unitats mínimes de so que té una llengua; no tenen sentit per si mateixos, però fan que canvie el significat. Són unitats distintives.
• Morfològic: Inclou els monemes, les unitats significatives mínimes, que se subdivideixen en lexemes i en morfemes.
• Lexicosemàntic: Hi participen els semes i lexemes; és el nivell del significat de les paraules i dels morfemes derivatius que alteren el significat de les paraules.
• Sintagmàtic: S'hi tracta dels elements que constitueixen els sintagmes.
• Oracional: L'oració com a espai de relació de sintagmes entre si.
• Textual: El text constitueix la unitat lingüística superior.