Procés Cautelar i Tipus de Procés: Civil i Penal

Procés Cautelar

El procés cautelar és el procés que serveix per adoptar mesures cautelars, que són actuacions judicials que tracten d’assegurar, durant el curs d’un procés, l’efectivitat de la sentència estimatòria que eventualment pogués dictar-se.

Requisits per a l'Adopció de Mesures Cautelars

Cal que concorrin una sèrie de requisits per tal que es puguin adoptar mesures cautelars:

1. Periculum in mora: Cal acreditar que hi ha una situació de risc que amenaça l’efectivitat de la sentència que en un futur es pot arribar a dictar.
2. Fumus boni iuris: Cal que existeixi una aparença de bon dret, és a dir, que prima facie la petició de l’actor sigui fundada.
3. Prestació de fiança: El sol·licitant de mesures ha d’oferir fiança per fer front a una possible indemnització de danys i perjudicis en cas de no ser fundada la mesura cautelar.

Característiques de les Mesures Cautelars

1. Instrumentalitat o accessiorietat: Les mesures cautelars s’adopten davant la pendència actual o molt pròxima d’un procés.
2. Provisionalitat: Les mesures cautelars són provisionals, ja que només duren fins que es dicti la sentència. Si la sentència és absolutòria es deixa sense efecte la mesura cautelar i si és condemnatòria deixa de ser una mesura cautelar i es converteix en executiva.
3. Assegurament de l’eficàcia de la sentència: Aquesta és la finalitat de les mesures cautelars.
4. Es decreten a instància de part: En el procés civil el jutge no les pot decretar d’ofici.

Principals Mesures Cautelars

Les principals mesures cautelars que es poden adoptar són:

1. L’embargament preventiu
2. La intervenció de béns
3. L’administració judicial
4. L’anotació preventiva de demanda
5. El dipòsit judicial

Tipus de Procés

El tipus de procés és molt diferent en funció del dret material que es pretén actuar o fer efectiu, així el procés civil i el penal són pràcticament antagònics.

Això explica que hi ha un total paral·lelisme entre el Dret substantiu i el Dret processal, és a dir, la naturalesa instrumental que caracteritza el dret processal. Donada una determinada branca del dret, l’acció o dret a la tutela judicial tindrà una determinada configuració, li correspondrà un tipus de procés regulat en una llei processal especial i els tribunals o jutjats estaran enquadrats dins d’un ordre jurisdiccional concret. (Relació entre Jurisdicció-Acció-Procés).

El Procés Civil

Fase d'Al·legacions

• Demanda: Tots els processos civils s’inicien per demanda. És un acte processal escrit mitjançant el qual l’actor formula les seves pretensions enfront del demandat i ha de tenir una fonamentació fàctica i jurídica. (Delimita l’objecte del procés)
• Contestació de la demanda: escrita o oral depenent de la classe de procediment.

Audiència Prèvia

Arts. 414 a 430 de la LEC. Només existeix en el procediment ordinari i és una compareixença prèvia al judici amb la finalitat de preparar-lo. Es tracten les excepcions processals, es fixa l’objecte del judici i es proposen les proves.

El Judici

Contestada la demanda i celebrada l’audiència prèvia (en el procediment ordinari) o sense fer res de l’anterior (en el procediment verbal) es convoca a les parts a judici. Allí es practica la prova i s’exposen les conclusions.

Sentència, Recursos i Cosa Jutjada

Dictada la sentència, el dret espanyol preveu una 2ª instància que té lloc amb el recurs d’apel·lació (Art. 455 a 467 de la LEC) i després de la 2ª instància en alguns casos pot existir l’oportunitat d’interposar un recurs extraordinari si concorren els motius taxats que preveu la Llei que són el Recurs de Cassació (que coneix el TS o el TSJ) i el Recurs extraordinari per infracció processal. Si la sentència no es recorre o s’han esgotat tots els recursos, la sentència esdevé ferma i queda revestida d’autoritat de cosa jutjada (Art. 222 LEC).

Execució

El Procés Penal

Està regulat en la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim) promulgada per Reial Decret de 14 de Setembre de 1882.

Els procediments penals bàsicament són 3:

• El judici de faltes (Art. 962 a 982 LECrim)
• El procediment abreujat (Art. 779 s 802 LCRim)
• El procediment ordinari que és aquell que es preveu per delictes més greus (penes privatives de llibertat superiors a 9 anys de presó)

El Judici de Faltes

Serveix per jutjar les faltes. És d’estructura senzilla i es redueix a la compareixença de les parts una vegada presentada la denúncia o querella.

Procediment Ordinari i Procediment Abreujat

Serveixen per tramitar les causes per delicte, l’ordinari per delictes més greus i l’abreujat per la resta. Tots dos tenen una estructura similar que és la següent:

Fase d'Instrucció

En aquest estadi processal es tracta d’investigar uns fets que puguin tenir aparença de delicte per veure si hi ha suficient fonament per sostenir l’acusació contra una persona determinada. La investigació serveix a recollir aquells elements que serviran per preparar la prova del judici. Tot això té lloc mitjançant el que s’anomenen diligències instructòries o actes d’investigació, com per exemple: entrada i registre d’un domicili, reconeixement en roda, interrogatori de testimonis, inspeccions corporals.

La fase d’instrucció correspon a un òrgan judicial (Jutjats de 1ª Instància i instrucció) i no al Ministeri Fiscal o a la Policia.

En la instrucció participa l’imputat o l’inculpat pel delicte, el querellant (si n’hi ha) i el Ministeri Fiscal. Tots ells poden demanar la pràctica de diligències d’investigació al jutge i al·legar el que estimin convenient, però el jutge actua d’ofici i, a part de decidir sobre les diligències que li proposen, pot les que ell consideri oportunes.

Fase Intermèdia

En aquesta fase, les parts personades (querellant i/o Fiscal) han de decidir si demanen el sobreseïment o arxiu de les actuacions o si formulen acusació en funció del resultat dels actes d’investigació practicats a la fase d’instrucció. Si ningú acusa, el jutge ha d’ordenar el sobreseïment. Si algú acusa, el jutge ha de decidir si considera fundada o no l’acusació:

• En cas afirmatiu: DECLARA L’OBERTURA DEL JUDICI ORAL
• En cas negatiu: DECRETA EL SOBRESEÏMENT O ARXIU DE LES ACTUACIONS (que pot ser provisional o definitiu)

Judici Oral o Plenari

En el judici oral, el que tenia la condició d’imputat o inculpat en el PA o de processat en el Procediment ordinari es converteix en ACUSAT. L’acusat i els acusadors (querellant i/o MF) formulen al·legacions i es practiquen les proves que s’hagin confeccionat i reunit durant la instrucció. En base a aquestes proves, el Tribunal dicta la Sentència. Llevat alguna excepció, el Tribunal que dicta Sentència només es pot basar en les proves practicades en presència seva durant el judici, no en les diligències d’investigació de la fase d’instrucció que no es reprodueixin en el judici.

Sentència, Recursos i Cosa Jutjada

En matèria penal és preceptiu establir la possibilitat de sotmetre la sentència condemnatòria a revisió per part d’un altre Tribunal. Esgotats tots els recursos o no utilitzats en temps i forma, la sentència esdevé ferma i passa a tenir autoritat de cosa jutjada.

Execució de Sentència de Condemna

Efectiu ingrés del condemnat en el centre penitenciari i si a més hi ha una condemna pecuniària s’executa igual que en el procés civil.