Procedimient administratiu comú
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,97 KB
CONTEXT HISTÒRIC
-Al Segle XIV, Europa està en un moment de crisi marcat per les guerres, la fam i la pesta. ◦ En aquest context, diferents veus anunciaren la fi del món, com Arnau de Vilanova. -Un dels punts clau és el Cisma d’Occident (1378-1417), en què hi hagué fins a tres seus papals: Roma, Avinyó i Pisa.◦En funció dels interessos, els estats donaven suport a un papa o a un altre.◦L’últim papa d’Avinyó, Benet XIII (el Papa Lluna), va tenir suport de la Corona d’Aragó. -La Corona d’Aragó va continuar expandint-se pel Mediterrani i va viure un moment de creixement i estabilitat, amb tot el que açò suposa. -A partir del segon terç del Segle XIV van aparèixer la fam i la pesta, a més de conflictes bèl·lics entre la Corona d’Aragó i el Regne de Castella. -1410 – Martí l’Humà, fill de Pere el Cerimoniós, mor sense descendència:• En el Compromís de Casp es va decidir que l’hereu seria Ferran d’Antequera.◦Açò suposa que la dinastia del Casal de Barcelona era substituïda per la castellana dels Trastàmara.
EL REGNAT DE PERE EL CEREMONIÓS:
•Pere el Cerimoniós(1319-1387) va regnar més de la meitat del Segle XIV. •Va organitzar el funcionament de la cort, de la cancelleria i altres institucions. •Va crear la Generalitat, que era la delegació permanent de les Corts. •Ací es representaven la noblesa, el clergat i la burgesia. •Es va impulsar la Cancelleria Reial i s’hi van incorporar funcionaris d’alta cultura. •Açò va permetre: La creació d’un model de llengua comuna i que la Cancelleria fora un centre de cultura, capaç d’importar les innovacions d’Europa.
LA INFLUÈNCIA DE L’HUMANISME: •
Corrent filósòfic que naix a Itàlia a principis del s. XIV. •Es basava en una nova interpretació dels clàssics grecollatins i de la Bíblia. •Va canviar la concepció de l’ésser humà. •Es posava al centre de les coses i del coneixement, com a independent de la Bíblia.•Va establir les bases del Renaixement, el moviment que va acabar amb la cultura medieval.•Gràcies a la Cancelleria Reial, l’humanisme arriba a influenciar en la Corona d’Aragó:◦Es tradueixen textos del llatí al català.◦Es recuperen els referents clàssics.•Al Segle XVI, Joan Lluís Vives serà un gran humanista europeu.
EL PES DE LA RELIGIÓ
-L’humanisme arriba a una xicoteta part de la població: a les classes altes.◦L’altra gran part de la població segueix vivint en una societat teocèntrica. -La religiositat popular es veu enfortida per les pors a les calamitats del Segle XIV, com la pesta.-El poder polític va voler aprofitar aquesta religiositat per al seu favor, de manera que es van fer processons institucionals.-Els gremis es van vincular a la devoció a un sant o marededéu. -Entre les masses urbanes es va arrelar la predicació, duta a terme pels dominics i pels franciscans. -El valencíà Sant Vicent Ferrer és un dels referents europeus en la predicació.
SANT VICENT FERRER: -
Va nàixer a València en 1350 i va morir 1419 a Gwened.-Sant Vicent pertanyia a l’ordre dels dominics, coneguts per allò que el faria famós: L’oratòria.-Es va formar en diverses ciutats (Barcelona, Lleida, Tolosa, etc…) va adquirir el títol de mestre en teología, sempre destacava per la seua inteligencia, la seua capacitat negociadora i la relació amb la casa reial el van convertir en una persona molt influent com a la corona d’Aragó com la resta d’Europa.-San Vicent va predicar tota la corona d’Aragó per Castella, Galícia, Occitània, nord d’Itàlia, Suïsa i la Bretanya, les seues prediccións eren esdeveniments multitudinaris, la gent pensaba que feía miracles
FRANCESC EIXIMENIS
-Va naixer a Girona 1327, va estudiar en diversos països i universitats europees.- Es va vincular a la cort de Pere el Ceremoniós on va desplegar part de la suea activitat literaria.-Entre 1383 i 1408 va viure a València, va exercir un carrec molt important com conceller del govern de la ciutat, va morir al 1409 a Perpinyà.-Va escriure moltes obres com: Llibre dels àngels, Llibre de les dones o el Vita Christ. -En llatí destaca Ars praendicandi populo (model del sermó emprat) -Obra mes important és “Lo crestià” un tipus de enciclopedia sobre la religió cristiana, encara que l’havien de formar per 13 llibres i va ser per 4 llibres el 1 el 2 el 3 i el 12.-Una part del 12 llibre de lo cristíà va ser publicada com a llibre lliure es nomena “Regiment de la cosa pública” i exposa un model d’organització política basat en la idea que el bé de l’individu es de supeditar al bé comú.-Lo crestià té una intenció didáctica pretén ensenyar a tot tipus de lector què és el cristianisme l’estil es caracteritzat per: 1.Una certa senzillesa: com en la redacció com en la tria del vocabulari 2.Voluntat de ser sistematic: tant en l’roganització global de l’obra com en les argumentacións puntuals. 3.L’ús de la predicació: dels sermons, com ara les narracions curtes o els proverbis.
Tipologies textuals: 1. Textos narratius:
Contar fets que han succeït en el temps.
2. Textos argumentatius:
Expressar raons a favor o en contra d’una idea.3. Textos descriptius:
Dir com es un lloc, una persona o una cosa.4. Textos expositius:
Explicar què és una cosa atenent a les seues característiques.5. Textos conversacionals
Establir un diàleg amb una persona o més.6. Textos instructius:
Transmetre regles, recomanacions o instruccions.7. Textos predictius:
Anuncia situacions que es produiran en el futur. Elabora el llenguatge amb la voluntat de crear efectes estètics.Els Dialectes
-Varietats territorials de la llengua (3criteris). 1.Intercomprensió mútua. Parlants de dialectes diferents s’entenen sense gran dificultat.
2. L’homogeneïtat lingiüstica. Tots els dialectes tenen en comú una serie de trets generals. 3. Integració. Diferents dialectes admeten que comparteixen en comú.
| Ámbits d'us | Genere |
|---|---|
| Quotidia o familiar | |
Administratiu | |
| Academic | investigació, divulgació, estudi |
Periodístic | Información, opinió, publicitat, entreteniment. |
Literari | Narrativa, poesia, teatro, assaig |
Quotidia o familiar:
Propi de les relación personals quotidianes .