D'on procedien els germànics

Enviado por Chuletator online y clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 21,72 KB

¡Escribe tu texto aquí

1.La crisi de l’Imperi ROMà:

A partit del segle 3 d.C l'Imperi ROMà va haver d'enfrontar una serie de problemas

Primer:


atacs dels pobles germànics que vivien mes enllà del limes esfrontera que viene de límite.

Segundo



Afebliment autoritat imperial i freqüents revoltes.

Tercer:


Amb la fi de la conquesta disminueix el nombre d'esclaus, la qual cosa provoca un descenso de la producció i una  crisi econòmica, ames, els atacs dels pobles germànics van tallar les vies de comunicació .

El 395 d.C  L'emperador Teodosi va dividir el l'Imperi entre els seus dos fills per fasilitarne la defensa:

-L'Imperi ROMà d'Occident va ser lliurat al seu fill Honori i l’Imperi ROMà d'Orient va ser lliurat al seu fill Arcadi.

Aquesta part de l'Imperi rebre el nom de l’Imperi  Bizantí.

al començament del segle v d.C un poble provinent de Àsia, els huns

Van presionar als pobles germànics que vivien a la frontera de l'Imperi ROMà la qual cosa va provocar una nova onada de invasions. 

Metre que l’Imperi d'Orient va mantenir aquesta pressió dels pobles germànics i va sobreviure  durant 1000 anys, L’Imperi d'Occident es va enfonsar i va aparèixer(476 d.C).

Els pobles germànics tenien unes formes de vida molt diferents que las dels romans:


- No coneixen la escritura

- Vivien en petites aldees:( no tienen ciutats

- No utilizan la moneda

- Políticament se organitzaven ( com a monarquies electives)

2.L’Edat Mitjana

L'Edat Mitjana es divideix en dos etapas:

-Alta Edat Mitjana va desde finals del segle V -fins a finals del Segle XII

- Baixada Edat Mitjana: finals Segle XII è- finals Segle XV é


3.Els regnes germànics

Amb la caiguda de l'Imperi Roma d'Occident el diferent pobles germànics van formar regnes independents:


-El regne dels ostrogots va ocupar Itàlia


-El regne dels visigots en un primer moment va ocupar el sud de França i la península Ibèrica


-El regne dels burgundis va ocupar el centre de França


-El regne dels francs es va instal·lar al nord de França


-El regne dels Anglosaxons es van establir a Anglaterra


-El regne dels Saxons es va introduir Al nord d'Alemanya.

Aquests pobles no van imposar la seva forma de vida a les poblacions conquerides sinó que van adoptar molts aspectes de la cultura romana:

-Van conservar les lleis romanes:

-El llatí van continuar sent la llengua oficial

-El cristianisme catòlic es va imposar com la religió oficial.

L'església cristiana es va convertir en una institució en molt de poder polític, social, econòmic i cultural (de fet, la cultura va quedar gairebé de manera exclusiva en mans de l'església.)

Amb els regnes germànics es produeix la ruralització d'Occident

Amb la invasió dels pobles germànics augmenta la seguretat les xarxes de comunicació que integren tot l'Imperi col·lapsen, el comerç de llarga distància desapareix i les ciutats, que vivien d'aquest comerç cauen en una crisi profunda i es va despoblar. La gent torna a viure al camp i l'agricultura es converteix en l'activitat econòmica principal.

Igualment, amb la fi de la comunicació entre les diverses parts de l'Imperi desapareix la transmissió del saber.


Esquema



4.La Hispània visigoda


Abans de la caiguda de l'Imperi Roma una sèrie de pobles germànics (sueus, vàndals i alans)

Es van establir a Hispània. Els visigots, per la seva part, es van instal·lar al sud de França(Gàl·lia) i van ajudar als romans a fer fora de la península Ibèrica els vàndals i els alans capa el nord d'àfrica, el temps que van arraconar els sueus a Galícia.

Expulsats del sud de França pels francs, els visigots es van establir a la península Ibèrica:

Van fer fora als sueus, van conquerir els territoris que havien ocupar els bizantins al sud i van unificar políticament el territori de la península Ibèrica, donant lloc al regne visigot de hispania capital a Toledo.

Els visigots van dur a terme la unificació religiosa de la península ibèrica amb la imposició del catolicisme, religió oficial. Igualment, van unificar legalment a la població visigòtica i a la hipanoromana(Van crear un codi legal comú inspirat amb el dret ROMà: El Líder iudiciorum)

Tanmateix entre las familias aristocràticas per el poder van afeblir el regne i van afeblir la conquista musulmana de la península ibérica (711 d.C) i expulsaran els visigots.

Com a la resta de regnes germànics de Europa occidental, van  tenir lloc un procés de ruralització:

El comerç va col·lapsar les ciutats van caure en decadència i es van despoblar, la població se'n tornar al camp.L’agricultura de Subsistència es va convertir en l'activitat econòmica principal.

Pel que fa l'organització social A dalt de tot la piràmide social Estava a la noblesa visigòtica,  que va fer-se en les millor terres i amb el poder polític. Ac onitinuacio estava la noblesa hispanoromana la propietària de terres. La clase subalterna la constituyen el pagesos, que treballaven per als nobles; Molts d'aquests pagesos van dir la seva terra als nobles a canvi de protecció.


5.L’Imperi bizantí


L'Imperi ROMà d'Orient o Imperi bizantí va aconseguir aturar les invasions Germànica i va sobre viure durant gairebé 1000 anys (tota l'Edat Mitjana), fins al 1453.
Constantinoble es va convertir en una gran capital política i cultural:

Unia les tradicions grega, romana i cristiana.


L'època de més esplendor de l'Imperi bizantí, té lloc durant el regnat de Justinià (segle VI dC).

Aquest emperador va conquerir Itàlia, El nord d'Àfrica i El sud de la península Ibèrica amb la idea de restablir l'Imperi ROMà.

Altres aspectes destacats del seu regnat són la creació del corpus iuris civils. Que és una recopilació de lleis del dret Roma, i la constitució de la magnífica església de santa Sofia.

En els segles posteriors a l'Imperi bizantí va anar perdent força i territori a mans de musulmans.

Al Segle XI dC té lloc la ruptura del cristianisme: als cristians d'Occident reben el nom de catòlics i els cristians d'Orient reben el nom d'ortodoxos final ment, l'Imperi bizantí va desaparèixer amb la conquesta de Constantinoble pels turcs el 1453.


6.L’islam

6.1 El naixement de l’islam

L’islam va néixer al segle 7 d.C a Aràbia,una península situada a l’Orient mitjà.LA majoria dels seus habitants eren nòmades i practicaven una religió politeista.

Mahoma va néixer a la ciutat de la Meca segons explica la tradició, L’arc angel Gabriel li va anuncia que ell era el nou profeta escollit per al·là per predicar una nova religió. 

En un començament el van perseguir per les seves ideas. L’any 622 d.C  va haver de fugir de la Meca i es va refugiar a la ciutat de Madina.

Aquesta fugida rep el nom de Hègira i és tan important que marca l'inici de l’era musulmana. A Medina va trobar mes seguidors que a la Meca. Amb aquets seguidors  va formar un exèrcit amb el qual va conquerir la Meca i altres territoris de Arabia. A la seva mort, l’any 632 el musulmans ja controlaban la major part de la península de arabia.
Después de la mort de Mahoma, la comunitat de musulmans va passar a ser dirigida per la figura del califa: cap polític, militar i religiós de l'Imperi islamic.


6.2 caractéristiques de la religió cristiana

El llibre sagrat dels musulmans el l'alcorà que suposadament recull les revelacions que al·là li va fer a Mahoma.

Les normes bàsiques que ha de seguir tot bon musulama son els anomenats 5 pilars de l’islam:

  • 1. Professió de fe en al·là com a únic déu

  • 2. Pregar 5 vegades al dia en direcció a la meca

  • 3. Fe almoina

  • 4. Dejunar durant el mes del ramadà

  • 5. Pelegrinar a la meca si es pot almenys un cop a la vida

Abanda d'aquestes obligacions principals, l’islam prohibeix:


  • Beure begudes alcohòliqües

  • Menja carn de porc

  • Els llocs de alazar

  • Vestir de manera provocativa .

Una curiositat:

L’islam permet la poligàmia, és a dir, el matrimoni d’un home amb mes de una dona.


L’islam es divideix en dues gran branques:

-sunnites: son el 90% dels musulmans.

- Xiites: 10% musulmans


El lloc més sagrat dels musulmans es la kaaba, un monument cubic que es troba a la meca  i al interior del qual hi ha una piedra negra que es considerada la residencia de Déu a la terra.

El temple dels musulmans es la mesquita.

6.3 Distinció entre “musulmà”,”àrab” i “moro”

Musulmà tot aquell que segueix i practica la religió islàmica


Arab:


Tot aquell originari de la península de arabia

 En sentit ampli També es considera arab tot aquell que té com a llengua i cultura arab.


Moro:


tot aquell originari del nord oest d'àfrica, de la antigua província romana de Mauritània ( Mauro - Moro) Com a sinònim és millor utilitzar magrebí.


6.4 L’expansió de l’islam


Com s’ha dit, a la mort de Mahoma els musulmans ja controla van gaire bé tota la península de ARABIA. A partir de aquí, en pocs anys es va expandir per Egipte, síria, Iraq i iran. Mes tard, van conquerir el nord d'àfrica i la major part de la península ibèrica.

Van continuar per territori Franc fins que vans er detinguts a la seva expansió l’any 732 d.C a la batalla de poitiers.

Per l'est van continuar l’expansió per Afganistan i van arribar fins a la frontera amb l'índia.

Així, en el moment de la seva màxima expansió, l'Imperi islami s'estenia per un territori immens que anava des dels pirineus fins a l'índia.


6.5 Els califats omeia i abbàssida


Uns anys després de la mort de Mahoma al califat, és a dir autoritat política i religiosa màxima de l'Imperi islàmic, va passar de la família omeia, la qual va establir la caitat del califat a Damasc ( síria). Més tard, la família dels abbàssides va prendre el poder i va traslladar la capital de califat a Bagdad ( Iraq)



Entradas relacionadas: