D'on procedeix el dret a manar

APARTAT 1: L’art grec.

Els grecs consideraven que l’home era la mesura de totes les coses. Per exemple, els edificis estaven fets per les persones, un espai perquè les persones estiguessin agust i a l’escultura, els grecs es preocupaven molt pel cos humà.

APARTAT 1.1: ARQUITECTURA:

L’edifice més important era el temple grec. La funció del temple era un lloc de culte (un lloc on es va a adorar a un grec) i en el seu interior estava l’escultura de la divinitat. 

La arquitectura grega té un sistema arquitravat què significa, què una línea vertical aguanta a la horitzontal, com una T.

La arquitectura grega tenia tres ordres: el dòric, el jònic i el corinti.

-La arquitectura dòrica, no té casi decoració.

-La arquitectura jònica, té        volutes.

-I la arquitectura coríntica, és molt decorada.

El temple més important i el millor conservat, és el Partenó de la polis d’Atenes.

Acròpolis: recinte sagrat.

Teatre: Els grecs feien obres de teatre. Utilitzaven la muntanya perquè així la forma fos perfecte. El teatre grec tenia tres parts: escena era on actuaven els actors, l'orquestra on estaven els músics i els cantants i la graderia que és on estava el públic. Hi cabien fins a 12.000 persones. 

L’escultura i la pintura: Per a estudiar la escultura, hem de parlar de tres grans etapes: la arcaica, la clàssica i la hel·lenística. 

A la etapa arcaica, eran una escultures sense moviment, rígides.

A la etapa clàssica, les figures comencen a tenir moviment, un cos amb proporcions, que es busca la bellesa.

A la etapa helenística, a les figueres hi ha molta expressivitat, hi ha molt de moviment i el cos molt marcat.

Els romans utilitzaven diferents històries per explicar com s’havia fundat Roma, i una de les més conegudes és la de Rem i Ròmul.

La primera etapa és la Monarquia, comença en la fundació de Roma (753 a.C) i acaba (509 a.C). En aquest període hi van haver 7 reis. Els 4 primers reis van ser llatins, i el 3 últims eren etruscs. Hi va arribar un moment que els etruscs que era un poble guerrer,  va dominar els llatins. Estem davant d’una monarquia on el rei concentra el seu poder (administra justícia, és el màxim sacerdot, és el cap militar). Els reis s’ajudaven d’un senat i aquest senat. Es van construir les primeres muralles de Roma. Van crear un sistema de clavegueram (les cloaques). Hi va arribar un moment les famílies discocratiques estaven cansats de la monarquia i es van ajuntar amb el poble i van expulsar a l’últim rei (Tarquini Superb) perquè era molt autoritari.

La segona etapa és la República, comença amb la violació de Lucrècia (509 a.C) i acaba amb Cèsar August és proclamat emperador.

Patricis:

Els patricis foren la classe més alta i dirigent de Roma des de la fundació de la ciutat fins al segle ii aC. Constituïen el que podríem anomenar l'aristocràcia romana.

Des de la fundació de Roma, els patricis i les seves famílies constitueixen el primer esglaó social. Aquests patricis posseïen esclaus, probablement moltes vegades en gran nombre. Els patricis estan en la base de la fundació de Roma i per tant són ciutadans romans.

Plebeus:

La plebs era la classe social baixa, en general els pobres, però lliures (no esclaus). A l'antiga Roma, els plebeus eren el comú dels ciutadans romans, diferents dels patricis. Més tard, plebeu va designar els membres més pobres de la societat. Durant l'Imperi, s'anomenava així qualsevol que no pertanyés a l'orde senatorial o dels cavallers. Es desconeix l'origen de la distinció entre plebeus i patricis; no hi ha prou proves que tingui un origen ètnic ni que hi hagués aquesta distinció en l'era dels reis.

Bàrbars: 

Els bàrbars eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern. La paraula era una onomatopeia: bar-bar representa la impressió produïda en sentir un idioma desconegut. Venien del nord d’Europa i van conquerir l’Imperi ROMà.

República:

Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot. Sovint, les monarquies i les repúbliques es descriuen com a conceptes mútuament excloents. És una de les etapes de la història de Roma, comença al 509 a.C i acaba al 27 a.C. Es basa en una serie de “Senat” on que acaben decidint els assumptes més importants de l’estat.

Senat:

El senat representa al poble i és el conjunt de les famílies més riques (més o menys 300 persones) eren vitalicis.  

Imperi:

Un Imperi és un gran estat multiètnic, on el poder polític està dominat per una part o una persona, habitualment l'emperador, que té poder absolut. El càrrec d'emperador és hereditari.

Pax romana:

La Pax Romana (lit. En català: 'Pau romana') és el període comprés entre el regnat d'Octaví August (27 aC-14 dC) i el regnat de Març Aureli (161-180).

Magistrats:

Magistrat és un terme emprat per a referir-se a certs funcionaris públics. Procedeix dels temps de l'antiga Roma i ha evolucionat en els països de parla hispana per a referir-se a càrrecs administratius o, especialment, judicials.