El problema del marroc: Annual

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,91 KB

 

UNITAT 10: LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)


EL reformisme dinàstic


El primer govern regeneracionista (Silvela, 1899) va fracassar arran de la repressió de la protesta dels comerciants barcelonins per la pujada d’impostos, el Tancament de caixes.

El 1901 es reprengué el torn dinàstic, i el 1902 s’entronitzà Alfons XIII, major d’edat amb 16 anys. Els nous líders dels partits dinàstics foren Antoni Maura (conservador) i José Canalejas (liberal), influïts pel regeneracionisme.

Les forces d’oposició
1. Republicanisme i lerrouxisme.

El republicanisme va ser la força principal d’oposició parlamentària, però estava dividit. Alejandro Lerroux.

Aquest propugnava la reforma del sistema mitjançant un discurs demagògic molt ben acollit per les classes populars. Reivindicava l’anticlericalisme i l’anticatalanisme (català = patró explotador). El 1908 va presentar-se a tot l’Estat encapçalant el Partido Radical.

2. Carlisme i tradicionalisme


Les diferents tendències no van reunificar-se fins a la creació de la Comunió Tradicionalista el 1931.

3. Les forces obreres: socialisme i anarquisme


El PSOE va créixer en militància i va aconseguir el seu primer diputat el 1910. El sindicat socialista UGT va arribar gairebé a un quart de milió d’afiliats el 1920.

L’anarcosindicalisme es va aplegar a l’entorn de Solidaritat Obrera (1907), una federació que impulsa el 1910 el naixement del sindicat CNT (Confederació Nacional del Treball). Defensava la promoció d’una vaga general revolucionària que acabés amb l’Estat i el capitalisme.


LA CRISI DE 1917
L’impacte de la Gran Guerra.

Al 1914 va esclatar la Primera Guerra Mundial. El govern va declarar la neutralitat d’Espanya, la qual cosa va permetre exportar productes industrials i agraris, pels quals els països combatents estaven disposats a pagar preus molt alts. Els beneficis industrials van augmentar considerablement i els empresaris van poder fer grans negocis.
L’exportació d’una gran part de la producció va provocar una puja dels preus interiors, però no va anar acompanyada d’un augment equivalent de salaris. L’encariment de la vida es va convertir en un problema per a les classes populars com a conseqüència de la puja del preu de molts productes basics.

La fi del sistema del torn pacífic


Per resoldre la greu crisi de l’any 1917 es va recórrer a la formació d’un govern de concentració amb la participació dels líders dinàstics i dels catalanistes de la Lliga Regionalista, que creien que la seva participació al govern de Madrid ajudaria a renovar la política espanyola entre els coalitzans van impossibilitar de consensuar un programa de reformes. Es va tornar al sistema del torn. La descomposició dels partits dinàstics  va dificultar l’obtenció de majories parlamentàries que donessin estabilitat als governs.
L’any 1921 es va produir la creació d’un nou govern de concentració ( Gobierno Nacional) i es va caracteritzar pel fet d’integrar els líders de les diferents faccions dinàstiques i un representant de la Lliga i del Partido Reformista. No van ser capaços de resoldre greus problemes i van recórrer a la suspensió de garanties constitucionals.

La campanya per l’autonomia


La Lliga i els dirigents de la Mancomunitat van endegar al final de l’any 1918 una campanya en defensa de l’autonomia. A l’inici del 1919 es va presentar a Madrid un Projecte d’Estatut de Catalunya en què es proposava la formació d’un govern català i d’un parlament elegit per sufragi universal. Aquest projecte va ser mal rebut pels cercles polítics de Madrid, el govern s’hi oposà i el monarca no hi va donar suport. 
Es va desencadenar una intensa campanya en contra, organitzada per les diputacions provincials castellanes i per algunes entitats econòmiques, que consideraven que el projecte autonòmic era un privilegi que podria obrir el camí cap al trencament d’Espanya. 
La campanya va coincidir amb fortes tensions socials a Catalunya davant de les quals la Lliga va ajornar la reivindicació autonòmica perquè considerava prioritari restablir l’ordre social. va comportar un cop fort per a la Lliga, que va constatar que la col•laboració en els governs de coalició no havia significat una sensibilitat més gran envers les reivindicacions del catalanisme

L’ enfortiment del catalanisme d’esquerres


Partit Republicà Català. Acció Catalana. Estat Català.

El problema del Marroc: Annual


Al 1920 al Marroc, al voltant de Melilla, les tribus rifenyes hostilitzaven l’exèrcit espanyol permanentment. Al 1921 es van dur a terme operacions per controlar els rebels que es va anomenar General Silvestre. El general va iniciar una ofensiva cap a l’interior i va ser un desastre. L’exèrcit va ser derrotat a Annual amb 13.000 baixes. El 1923, l’anunci de la discussió al Parlament va fer que es mobilitzessin sectors de l’exèrcit


 


La descomposició del sistema (1917-1923)


El govern d’Eduardo Dato va caure arran de la crisi (serà assassinat pels anarquistes  el  1921). Es succeïren  deu governs en cinc anys, dos d’ells de concentració (dinàstics i catalanistes), amb interludis de supressió de les garanties constitucionals.

El 1922, desencisats amb el possibilisme de la Lliga i amb la     incomprensió  de  les  campanyes  per  l’autonomia  a  la resta de l’Estat, a Catalunya aparegueren grups nacionalistes més  radicals  com  Acció   Catalana i Estat Català. El catalanisme  progressista havia començat a revifar poc abans, el 1917, amb el Partit  Republicà Català de Francesc Layret i Lluís Companys.

L’anarcosindicalisme propugnava les vagues generals com a instrument revolucionari que destruís el sistema (la CNT va editar el diari Solidaridad Obrera). El camp andalús va esdevenir la punta de llança de l’agitació anarquista.

A Catalunya sorgí el sindicat Unió de Rabassaires el 1922.

El 1919 es donà la vaga de La Canadenca, que desencadenà una forta repressió (estat d’excepció, locaut) i la resposta violència d’activistes com Buenaventura Durruti, Joan Garcia  Oliver i Francisco Ascaso (Los Solidarios).

La Federació Patronal va organitzar bandes de pistolers per assassinar els dirigents sindicals en conxorxa amb les autoritats, i uns  Sindicats  Lliures (grocs),. El  pistolerisme va deixar un rastre de més de 800 atemptats entre 1917 i 1923.

El  1921,  un  atac  marroquí  va  sorprendre  la  guarnició espanyola a Annual. El desastre va esquitxar l'exèrcit, el govern i la monarquia.

La dictadura de Primo de Rivera

El 13 de setembre de 1923, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va donar un cop d’estat, amb el suport implícit del rei, escudant-se en la situació de caos del país (inestabilitat, desgovern, separatisme, ...). Hi havia por a la demanda de responsabilitats pel desastre d’Annual.

Va crear un Directori militar que  va suspendre el règim constitucional (cambres legislatives, ajuntaments, etc.), i va perseguir anarquistes i comunistes. A partir de l’any 1925 va governar amb un Directori civil.

Va crear un partit a l’estil de Mussolini, la Unión Patriótica, que li donés suport social.

Va actuar conjuntament amb França al  Marroc (desembarcament d’ Alhucemas, 1925), amb èxit.

L’ Organització  Corporativa  Nacional va agrupar  patrons  i líders sindicals moderats per eliminar els conflictes laborals. La UGT hi col·laborà.

Va crear milers de llocs de treball amb la realització d’obres públiques que haurien de servir per modernitzar les infraestructures. En aquest mateix sentit potencià les exposicions universals  de  Barcelona i  Sevilla del 1929. Tot plegat, va provocar un greu dèficit pressupostari, camuflat per la bona conjuntura econòmica del anys 20.

Malgrat  el  suport  inicial  de  la  Lliga,  aviat  va  mostrar-se l’anticatalanisme del règim: supressió de la Mancomunitat el 1925, prohibició dels Jocs Florals, censura, etc.

.


L’oposició  al règim fou  exercida  per  alguns  monàrquics  i militars conspiradors; però, sobre tot, per republicans, anarquistes, comunistes, catalanistes radicals, i bona part de la intel·lectualitat.

Francesc Macià, dirigent d’Estat Català i exiliat a França, organitzà un projecte d’invasió armada de Catalunya per instaurar un Estat independent. El novembre de 1926 va concentrar-se a Prats de Molló per passar la frontera amb un grup d’expedicionaris. Els detingueren, però aconseguiren un gran ressò mediàtic.

Una branca violenta de la CNT creà la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) el 1927.

El desprestigi creixent de Primo de Rivera va decidir el rei a substituir-lo pel general  Berenguer a primers del 1930, i a prometre un gradual retorn al règim constitucional.

Els  socialistes  van  decidir  unir-se  a  la  resta  de  forces d’oposició en la signatura del  Pacte  de  Sant  Sebastià (agost del 1930) per l’adveniment de la República.

Les eleccions municipals d’abril de 1931 van acabar amb la Restauració.

Entradas relacionadas: