Principis Fonamentals del Disseny: Funcionalisme i Innovació

Funcionalisme: "Form follows function"

Orígens i evolució històrica

El funcionalisme sorgeix a Chicago el 1871, on l'arquitecte dissenya basant-se en el propòsit de l'edifici. El disseny es concep com una funció, no només pràctica o tècnica de l'objecte (ús, ergonomia, construcció, execució), sinó com un disseny objectiu i sense ornamentació, trencant amb l'historicisme. La seva màxima és "Form follows function" (La forma segueix la funció).

La Bauhaus i l'Escola d'Ulm

A la Bauhaus (1919-1933), els principis funcionalistes s'apliquen rigorosament. Més tard, el 1937, es funda a Chicago the New Bauhaus. El 1953, l'Escola Superior de Disseny d'Ulm continua aquest llegat, promovent la sistematització del disseny i la "Gute Form" (la bona forma), en contraposició a l'styling. Aquesta doctrina va ser l'oficial fins als anys 80.

Crítica al funcionalisme i noves corrents

A partir de 1986, sorgeix una crítica al funcionalisme que dona pas al disseny conceptual. Werner Nehls, el 1968, introdueix conceptes com el femení-irracional. L'Escola Superior de Disseny d'Offenbach, amb el seu enfocament Des-in (1974), explora noves vies influenciades per l'Art Déco, el Pop Art i el Kitsch, donant lloc a l'eclecticisme de 1988.

Principis d'Usabilitat en el Disseny

Adequació

És la propietat segons la qual les característiques físiques d'un objecte o entorn influeixen en la seva funció. El disseny ha d'estar adaptat a l'usuari i a l'entorn.

Affordance

L'affordance (1988) és la qualitat del disseny d'un objecte que dona una pista sobre la seva funció, és a dir, les possibilitats d'acció que són immediatament percebudes per l'usuari.

Modularitat

És un mètode per controlar la complexitat d'un sistema trencant-la en dimensions inferiors (mòduls).

Consistència

La utilitat d'un sistema millora quan les parts similars s'expressen de maneres semblants. Tipus de consistència:

• Estètica: Estil i aspecte visuals.
• Funcional: Significat i acció (ex: semàfor, ascensor).
• Interna: Amb altres elements del mateix sistema.
• Externa: Amb l'entorn i altres sistemes.

Limitació

Mètode per reduir les accions que es poden realitzar en un sistema. Facilita l'ús i redueix la probabilitat d'error.

• Físiques: Limiten els moviments físics d'una manera determinada.
• Psicològiques: Limiten les accions en la mesura que reformulen el món on vivim.

Flexibilitat i eficàcia

Un disseny flexible pot realitzar més funcions que un d'especialitzat. No obstant això, hi ha una relació inversa: a més flexibilitat, menys eficàcia. Per això, és clau conèixer l'usuari.

Creativitat i Innovació

Imaginació i fonts d'inspiració

La creativitat neix d'adoptar un punt de vista diferent i de noves experiències. Algunes tècniques són:

• Explorar i jugar.
• Subversió de l'ordre establert.
• Adaptació: reaprofitar, fer canvis, observar altres i preguntar.
• Aprendre de les lliçons de la natura.
• Treballar amb diferents materials i tecnologies.
• Crear noves formes i connexions.
• Aprofitar oportunitats (serendipitat).

Design Thinking: Disseny centrat en les persones

És un enfocament que utilitza la sensibilitat del dissenyador i els seus mètodes per satisfer les necessitats de les persones d'una manera tecnològicament factible i comercialment viable. L'eix és la generació d'innovacions, posant al centre la persona o usuari final (Brown, 2010).

Les fases del Design Thinking són:

1. Comprendre: Adquirir coneixements bàsics sobre els usuaris, la situació o el problema mitjançant etnografia i entrevistes.
2. Observar: Empatitzar amb els usuaris contemplant-los en el seu context.
3. Definir el punt de vista: Crear un perfil d'usuari típic per al qual es dissenyarà el producte.
4. Idear: Generar totes les idees possibles, organitzar-les i seleccionar-les.
5. Prototipar: Crear prototips reals amb materials de baix cost de les idees més viables.
6. Provar: Aprendre a partir de les reaccions dels usuaris amb els prototips.

"La inspiració existeix, però ens ha de trobar treballant" - Picasso.

Fonaments del Disseny Industrial

Àmbits d'actuació

• Analitza: Art, societat, cultura i entorn.
• Practica: Màrqueting, creativitat i innovació.
• Estudia: Processos de producció, materials, normativa i economia.
• Analitza la història: Per trobar pistes per al futur.

Tipus d'estructures

• Massa: Composició sòlida a partir de l'addició de material. A més massa, més solidesa.
• Marc: Unió d'elements lineals. La resistència depèn del tipus d'unió i del seu disseny, basat en estructures com el triangle.
• Còncaves: A partir del volum d'un material, es manté la forma i la càrrega sense una estructura sòlida al seu interior.

Anàlisi de necessitats i mercat

Cal definir les necessitats sense ambigüitats, interpretar-les correctament i prioritzar-les. Els criteris de mercat són:

• D'entrada: Allò que el client espera.
• Pèrdua de vendes: Allò fonamental per vendre.
• Obtenció de vendes: Allò que distingirà el producte.

Una gamma de productes serveix per satisfer diverses necessitats amb canvis en dimensions, colors o funcions. El benchmarking consisteix a mirar què han fet els altres i veure si solucions del seu camp poden ser aplicables al nostre.

Tendències i moda

• Individualisme i personalització: Productes simples i de baix cost (relacionat amb la piràmide de Maslow).
• Formes naturals: Les formes arrodonides s'associen a la natura.
• Tecnificació de productes: L'automatització és una tendència dominant.
• Legitimadors de conducta: Productes que reforcen valors com la privacitat o l'aïllament.
• Joc i oci: Productes amb una doble funció simultània.
• Medi ambient i normativa: Sostenibilitat i compliment de les regulacions.

Requisits del producte

• Innovació: Canvia el panorama, imposa noves regles, genera quota de mercat i una futura cadena d'innovacions.
• Viabilitat: S'ha de considerar la factibilitat tècnica i la inversió necessària.
• Ser diferents (Efecte Von Restorff): Fenomen de la memòria segons el qual les coses clarament diferents es recorden millor que les comunes. Hi ha dos tipus:
  • Diferència de context: Un estímul és diferent dels estímuls propers.
  • Experiència diferent: Un estímul és diferent dels que tenim a la memòria.

Elements del Disseny Tridimensional (3D)

Elements conceptuals

Punt, línia, pla i volum.

Elements visuals

• Figura: Aparença externa del disseny. Sobre un pla, es percep com un conjunt de formes bidimensionals.
• Dimensions: S'aprecien per comparació (escala): base, alçada i amplada.
• Color: Crea profunditats i varia amb la llum.
• Textura: Característica superficial dels materials.

Elements de relació

Posició i direcció relatives entre els plans.

Elements volumètrics

• Espai: L'espai real que ocupa el disseny (sòlid, ple, buit).
• Gravetat: Efecte constant sobre l'estabilitat del disseny.

Elements constructius

Vèrtex, arestes i cares.

Principis d'organització modular

• Mòdul: Unitat base que es repeteix.
• Repetició: Ús constant del mateix mòdul.
• Gradació: Repetició amb variacions successives del mòdul inicial (dimensió, textura, color).

Tipus d'estructures

• Paret: Modulacions planes que cobreixen un espai bidimensional (cub, fila, columna, profunditat), amb possibles modificacions d'eix, buits, etc.
• Prismàtiques: Basades en un prisma (cares iguals, costats paral·lelograms), amb modificacions com inclinar o truncar el prisma.
• Modulars: Identificació d'un mòdul que es repeteix de la mateixa manera en les tres direccions de l'espai.
• Polièdriques: Basades en poliedres.