Principis bàsics per a una Relació d'Ajuda

* EVITAR PREJUDICIS:

Evitar prejudicis: Per primeres impressions: moltes vegades ens fem una imatge de les persones per la primera impressió que ens causen. Aquesta primera impressió no és sempre la correcta, i malgrat esdevingui errònia és molt difícil de modificar.

Per experiències viscudes: els usuaris dels serveis socials poden manifestar comportaments d'indiferència, crítica, actituds desagradables, agressives... La vivència d'algun episodi negatiu pot portar-nos a "etiquetar" de manera inadequada persones i a comportar-nos amb elles segons el concepte que ens hàgim fet, tot i ser un esdeveniment o episodi aïllat.

* ACOLLIR I GENERAR CONFIANÇA:

Durant els primers contactes de les fases d'orientació, s'ha d'afavorir un clima de confiança amb les persones que hem d'atendre mitjançant la pràctica de l'empatia, segons Carl Rogers, és la capacitat d'endinsar-se en el món subjectiu de l'altre i de participar en la seva experiència en la mida en què ens ho permet la comunicació verbal i no verbal. És la capacitat de veure el món com l'altre el veu. Aquest concepte es relaciona amb la cerca conscient d'una sincronia interaccional facilitadora de respostes d'identificació a través de la gesticulació, els moviments, el ritme expositiu, el to de veu, els silencis... Actituds de respecte, autenticitat, consideració.... Les persones assistides no són éssers mancats d'atributs humans, sinó persones amb un nivell més alt o menys de disfuncionalitat i amb diferents graus de deteriorament físic, psíquic, cognitiu, sensorial o social... és per això que el tracte ha d'incloure: respecte, autenticitat, amabilitat, tendresa, consideració... Actituds a evitar: no sotmetre a interrogatori; respectar la intimitat, confidencialitat, ritme.... No jutjar situacions de la persona assistida o del seu entorn. No interpretar. No compadir. No donar consells ni solucions als problemes que no ens han estat demanats.

* ESCOLTA ACTIVA:

Concentrar-se en l'escolta - evitar pensaments en paral·lel; no interrompre, deixar acabar; evitar filtres - prejudicis, subjectivitat...; l'objectivitat - evitar interpretacions; l'essència del que ens comuniquen; proporcionar feedback - assegurar-se d'haver entès el que ens volien dir; d'escolta activa - mirada als ulls, gest d'assentiment, repetició de paraules.

* IDENTIFICACIÓ:

La identificació s'entén com l'actitud d'establir una relació professional - objectiva, tot i que afable i propera - amb la persona usuària. En aquesta fase hi ha dos perills que cal evitar:

Identificació projectiva: l'empatia mal entesa, sense mantenir l'objectivitat i la distància necessàries per a la professió i la relació d'ajuda. Generar fenòmens de dependència: la relació d'ajuda cerca la interdependència, sempre que sigui possible. Cal trobar el punt òptim de relació - ni la dependència d'un nounat ni l'autoafirmació de l'adolescència. No confondre els sentiments propis amb els de la persona assistida. La clarificació dels respectius rols ajuda a enfocar adequadament aquesta fase de relació.

* ACCEPTACIÓ INCONDICIONAL:

Malgrat un comportament o actitud pugui esdevenir objectivament refutable, pot ser coherent dins del context que està vivint la persona. L'actitud del professional ha d'ésser oberta i de consideració cap a la persona; aquesta és digna de ser escoltada i ajudada. En la Relació d'Ajuda és important respectar l'autonomia i llibertat de la persona a prendre determinades decisions, com la de continuar en la seva situació de marginalitat. Iniciar un procés d'integració és una decisió personal, si això no es dóna és impossible el procés de canvi.

Quan el comportament refutable d'una persona incideix sobre terceres persones, ens trobem davant de conflictes ètics que suposen una confrontació a la cerca de solucions prou acceptables per ambdues parts. El principi d'autonomia entra en conflicte amb el de justícia, cal però que la persona professional no perdi de vista la seva obligació ètica d'ajudar la persona. L'acceptació incondicional implica l'absència de tot tipus de judici moralitzant, però no perdre la capacitat de discernir i de criteri propi.

Algunes dificultats fonamentals per desenvolupar l'actitud d'acceptació incondicional són:

- Respectar el procés i les decisions de l'altre; entendre els mecanismes de defensa (agressivitat, victimisme, hipocresia...) de la persona assistida, i no reaccionar negativament davant d'aquests, sinó confrontar (ajudar la persona a fer conscients aquells sentiments i pensaments que havia evitat fins al moment de prendre en consideració; és a dir, ajudar a veure la realitat tal com és). La professional pot tenir experiències negatives que condicionin l'acceptació i confiança en l'altra persona. Caure en paternalismes. L'acceptació incondicional suposa entendre els fets, no justificar-los. Confondre l'acceptació incondicional amb l'aprovació de les conductes, que sovint porta a rebutjar-la. Algunes condicions que la professional posa per oferir ajuda - respecte de normes de convivència i de relació, constància... - poden semblar condicions per acceptar la persona. Tendència espontània a imposar la pròpia escala de valors. La comunicació dels valors de la professional ha de passar pel respecte dels valors de l'altra persona.

* PERSONALITZACIÓ:

Sovint, la persona ajudada, en generalitzar, veu el problema com si no fos propi, com si les causes estiguessin fora d'ella mateixa. Per altra banda, si la professional generalitza no es centra en la manera única de com la persona viu el seu problema i, per tant, com pot afrontar la situació.

* CONFRONTACIÓ:

Crida a la pròpia responsabilitat. Consisteix en ajudar la persona a ser conscient d'aquells sentiments i pensaments que ha rebutjat fins ara, és a dir, que no els havia tingut en consideració. Quan hem de confrontar les incoherències cal considerar: una confrontació prematura pot produir ira i tendència a defensar-se; els sentiments que la persona ens provoca; si són negatius, la confrontació pot esdevenir un desfogament personal, tot fent judicis morals respecte l'ajudat; si són positius, pot ser que la confrontació esdevingui violenta i siguem poc eficaços; s'ha de saber confrontar en el moment oportú. Les reaccions a la confrontació poden ser: l'atac per part de la persona ajudada a l'ajudant; intent de convèncer; presentar una actitud de victimisme.