El Principi d'Igualtat a la Constitució Espanyola

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Derecho

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,1 KB

El Principi d'Igualtat a la Constitució

Dimensions de la Igualtat a la Constitució

Caràcters del Principi d'Igualtat en l'Article 14 CE

El principi d'igualtat s'aplica a tothom.

Es troba regulat a l'article 14 de la Constitució Espanyola (CE).

Les característiques del principi d'igualtat són:

  • No tota diferència de tracte implica desigualtat.
  • És un dret relacional (terme de comparació).
  • Han de perseguir una finalitat.
  • S'aplica en la llei.

Igualtat en la Llei i Davant de la Llei

Totes les persones són iguals davant la llei.

La llei l'aplica el poder judicial o l'administració (Administració de justícia o Administració pública).

Principi d'igualtat en l'aplicació de la llei, s'aplica bàsicament en l'Administració de justícia.

S'ha de portar un terme de comparació.

  1. Ha de ser aliè a la persona que el reclama.
  2. Hi ha d'haver una identitat en l'òrgan judicial (ha de ser el mateix òrgan judicial qui decideixi, decisió del mateix òrgan judicial).

El canvi no pot ser fet per una única persona en un únic cas concret. Ha de ser un canvi motivat (hi ha d'haver una raó de fons) i ha de tenir vocació de permanència.

La Prohibició de Discriminació

Discriminació Positiva, Directa i Indirecta

La discriminació:

L'article 14 està format de dues parts: un principi general, que és el principi d'igualtat, i després una clàusula de prohibició de discriminació.

Llistat de causes específiques: són les categories sospitoses de discriminació.

Les lleis contemplen categories que històricament s'han vist discriminades.

Llavors tenim unes causes generals de discriminació i unes causes específiques, basades en causes que s'han donat històricament.

No és una llista tancada.

Els efectes jurídics d'aquesta llista són els següents:

  • Quan s'estigui fent un tracte diferent que tingui en compte aquestes categories, s'haurà de ser molt més estricte a l'hora de controlar-ho. Control més estricte en aquests supòsits.
  • Es produeix la inversió de la càrrega de la prova. Si una persona al·lega o demanda perquè s'ha produït un tracte desigual, en principi aquesta persona és la que ha de justificar. En aquest cas es produeix la inversió de la càrrega de la prova: serà el demandat qui haurà de demostrar que aquesta discriminació no s'ha produït.

La Llei 62/2003, en el capítol 3r, fa referència a la protecció del principi de moralitat.

Pel que fa a la discriminació tenim dues vessants:

1. Discriminació positiva: contempla diverses mesures. També es coneix com a discriminació favorable. Són mesures que pren la llei, que estableixen una diferència de tracte que es recolza en unes categories de desavantatge per donar avantatge a aquestes.

  • Acció inversa: STC 128/1987: es dóna una ajuda als pares, als homes que s'han quedat vidus. Es dóna una discriminació a les dones. Però està donant un estímul, unes subvencions a un col·lectiu que històricament es troba discriminat, per a superar aquesta discriminació.
  • Acció positiva: Quotes: afavorim un en detriment de l'altre. Si donem unes quotes a les dones va en detriment dels homes. LO 3/2007, que fa referència a la igualtat d'homes i dones, que modifica l'article 44 de la LOREG, que estableix que les llistes electorals han de tenir com a mínim un 40% de dones que participin. El TC ho declara inconstitucional.

Els perills són que els efectes poden arribar a ser contraproduents. Exemple: les dones tenen permisos de maternitat (reducció d'horaris, baixes de maternitat) i no es permet el seu acomiadament mentre gaudeixen d'aquests permisos. Per tant, tenint en compte això, una empresa contractarà abans a un home que a una dona.

2. Discriminació indirecta

Una norma que és aparentment neutral però que a l'hora d'aplicar-la té uns efectes exagerats i discriminatoris sobre un col·lectiu en concret.

Exemple: musulmans, que tenen el divendres de festa.

Tenim com a exemple 2 categories legals absolutament arbitràries: Peons, per als homes; netejadores, per a les dones. Els peons cobren més que les dones. Es dóna un cas de discriminació indirecta. S'ha de tenir en compte el valor de la feina.

El TC es basa en dades estadístiques. STC 240/1999 FJ 5. Persona que treballa a l'AP, metgessa que era funcionària interina, des de feia 5 anys. Demana una excedència ja que es queda embarassada. No s'aporta terme de comparació, perquè estadísticament les úniques persones que demanen aquests permisos són les dones.

Desenvolupament legal: LO 3/2007 i STC 128/1987.

Article 14 i la LO 3/2007: Divideix la igualtat en diferents àmbits.

La igualtat en l'àmbit de l'administració, la igualtat en l'àmbit de la salut, en l'àmbit electoral, etc.

Entradas relacionadas: