Principals teories i autors de la sociologia contemporània

1. Althusser (...societats capitalistes.)

Althusser, des del marxisme estructural, defensa l'antihumanisme teòric on la història és un procés sense subjecte i els individus són mers suports de la maquinària. L'Estat gaudeix d'una autonomia relativa i assegura la reproducció del capitalisme mitjançant:

• Els Aparells Repressius, basats en la força.
• Els Aparells Ideològics, basats en la persuasió.

L'escola actua com l'Aparell Ideològic dominant: amagada sota una falsa neutralitat, inculca la ideologia de submissió i reprodueix les desigualtats de classe destinant els alumnes als seus futurs rols laborals explotats.

2. Foucault (...específicament l'escola.)

Foucault transforma la visió del poder des del postestructuralisme: ja no és només repressor, sinó una xarxa capil·lar i productiva que crea discursos, subjectivitats i règims de veritat. L'escola funciona com una institució de segrest que aplica el poder disciplinari per fabricar cossos dòcils i útils per a la societat. Això s'aconsegueix mitjançant tres tècniques essencials:

• La vigilància jeràrquica basada en el panòptic.
• La sanció normalitzadora que castiga les desviacions.
• L'examen, que classifica els individus establint qui és el bon alumne i qui és el fracassat.

3. Berger i Luckmann (...realitat social.)

La fenomenologia d'aquests autors explica que la societat és una construcció humana que acaba semblant una realitat natural i objectiva. Aquest procés dialèctic es divideix en tres grans fases:

• L'externalització: on creem pautes mitjançant l'habituació humana.
• L'objectivació: on aquestes pautes s'institucionalitzen com a fets externs inqüestionables.
• L'internalització: on les noves generacions les assumeixen via socialització.

Tot aquest teatre se sosté diàriament en la vida quotidiana gràcies al llenguatge, el sentit comú i els significats compartits.

4. Garfinkel (...idiotes.)

L'etnometodologia de Garfinkel neix com una crítica a la idea que els humans som idiotes culturals programats cegament per les normes socials. L'ordre social és en realitat un assoliment pràctic, un esforç precari i constant construït en cada interacció mitjançant etnomètodes com la reflexivitat, l'indexicalitat, les justificacions i el principi etcètera. Els famosos experiments de ruptura, on es demanava trencar normes socials bàsiques,

5. Goffman (...vida quotidiana.)

Goffman desenvolupa la microsociologia per estudiar l'ordre de la interacció cara a cara utilitzant la potent metàfora de l'anàlisi dramatúrgica. L'individu és vist com un actor que gestiona la presentació del jo actuant a la regió frontal, on respecta l'escenari i les normes públiques, mentre es relaxa a la regió posterior o bambolines. A més, analitza el concepte d'estigma com un atribut profundament desacreditador, explicant com aquestes persones han de fer una complexa gestió de la identitat per minimitzar la tensió i interactuar amb la resta.

6. Escola de Frankfurt: Horkheimer i Adorno

Els autors de la Teoria Crítica adverteixen que la promesa de la Il·lustració ha derivat en una raó instrumental perillosa, orientada únicament a l'eficiència tècnica sense cap judici ètic, convertint-se en eina de dominació. Aquesta lògica s'estén a la cultura mitjançant la Indústria Cultural, dedicada a la producció massiva de cultura estandarditzada. L'objectiu d'això és pacificar la classe obrera, inocular falses necessitats de consum i anul·lar el pensament crític, fenomen molt visible avui amb l'addicció als algorismes ràpids de les xarxes socials.

7. Bourdieu (...vostra resposta.)

Bourdieu connecta l'estructura i l'acció humana mitjançant conceptes com el camp social, l'habitus (entès com els gustos interioritzats segons la classe) i els diferents tipus de capital, destacant el capital cultural. La teoria de la distinció demostra que el consum cultural s'utilitza per legitimar la jerarquia i separar les classes. El sistema escolar exerceix violència simbòlica perquè premia el capital cultural burgès com si fos un talent natural, aconseguint que l'alumne dominat accepti el seu fracàs escolar com si fos exclusivament culpa seva.

8. Beck (...text següent.)

El pas a la Segona Modernitat o Societat del Risc implica que el problema central ja no és l'escassetat de riquesa, sinó com gestionar uns riscos manufacturats que són invisibles, globals i irreversibles.

Això altera completament l'estructura social a causa de l'efecte bumerang, ja que els desastres afecten fins i tot els rics que els van fabricar, creant noves comunitats defensives d'ansietat. Políticament provoca la modernització reflexiva, on l'Estat es mostra incapaç de solucionar problemes globals i la societat perd la fe cega en la ciència.

9. Bauman (...exclusió social associades.)

El concepte de Modernitat Líquida descriu el col·lapse de les institucions sòlides com la feina o el matrimoni per a tota la vida, donant pas a un món desregulat i volàtil. La identitat es converteix en un projecte temporal, flexible i basat en el consum compulsiu. Les relacions personals esdevenen amor líquid, basades en connexions efímeres sense compromís a llarg termini. Les formes d'exclusió també canvien: qui no té diners per consumir ja no és un treballador explotat, sinó que és directament ignorat i tractat com un consumidor defectuós o residu humà.

10. Teoria feminista (...característiques principals.)

Aquesta teoria és un projecte crític dissenyat per visibilitzar i desmantellar el patriarcat. S'organitza en dos grans blocs: els feminismes de la igualtat, que exigeixen els mateixos drets a l'esfera pública, i els de la diferència, que busquen revalorar les cures i els valors femenins. Les corrents clau inclouen:

• Marxista: denuncia l'explotació del treball reproductiu.
• Radical: centrada en el domini sobre el cos.
• Ecofeminisme: vincula l'opressió de la dona i la natura.
• Interseccionalitat: creua gènere, raça i classe.
• Teoria queer: veu gènere i sexe com a constructes performatius.